Enric Vila
Pablo de Greiff, el relator de l’ONU per la promoció de la veritat, la justícia i la reparació, ha tornat a alertar que la llei d’amnistia de 1977 és incompatible amb els compromisos internacionals adquirits per Espanya en relació amb els drets humans. De Greiff denuncia que la llei que va donar peu a la Constitució de 1978 ha acabat fent les funcions d’una llei de punt final, i en demana l’abolició. No sé si el relator veu fins a quin punt la seva demanda posa en evidència el cinisme dels polítics que s’amaguen rere les faldilles de la Constitució per oposar-se a un referèndum. No és el primer cop que l’ONU o d’altres organitzacions demanen l’abolició d’aquesta llei que va permetre que feixistes i comunistes es posessin d’acord després de la mort de Franco. El fet que Espanya entrés a la UE i que la transició s’hagi considerat modèlica durant anys, ha dissimulat que aquests èxits van ser possibles gràcies als equilibris de la guerra freda i la cultura de la por que van generar. Per això, ara que la geopolítica està canviant, les bases franquistes de l’Estat espanyol canten cada dia més al món. No és només que, com recorda l’ONU, els crims contra la humanitat no prescriguin mai. És que, a més, el món democràtic necessita reforçar-se davant de l’autoritarisme, si vol mantenir l’hegemonia. Per això és important que sigui la gent i no tant els partits sorgits de la Transició els que vagin a Brussel·les a reclamar el dret a l’autodeterminació del poble català. És bo que quan els polítics espanyols i els seus palmeros diuen que la Constitució els dóna legitimitat algú els faci notar que aquesta legitimitat –que inclou continuar perseguint la cultura catalana– es limitarà cada cop més a un tros del rodal peninsular. La majoria de ciutadans s’han acostumat a la “distància” que tant ha impressionat De Grieff entre les víctimes de la dictadura i les institucions de l’Estat. Això no vol dir que no els afecti, però. El mínim que li pot passar a un sistema que ha justificat tants criminals és que el cinisme l’acabi col·lapsant.
Publicat a El Punt Avui, divendres, 7 de febrer del 2014
