Conferència de Josep Fontana, ‘Espanya i Catalunya, 300 anys de conflicte polític’, en el simposi Espanya contra Catalunya, 1714-2014. Una mirada historica.
El catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fontana, ha assegurat aquest matí, en la presentació de la seva ponència al simposi ‘Espanya contra Catalunya’ que segueix existint un intent d’assimilació de Catalunya a una província de Castella tot i que fins ara sempre ha fracassat. “És per això que la reforma educativa de José Ignacio Wert no és preocupant pels efectes que pugui tenir”, ha continuat el catedràtic, “sinó que és una mesura vulnerable que revela que no hem avançat gens”.
Segons Fontana, tot i que no ho han aconseguit, des de l’Estat es continua amb la voluntat de reducció de Catalunya a una simple província de Castella, a la seva assimilació forçada dins d’Espanya. “No s’ha après res de les lliçons de 300 anys d’intents fracassats”, ha insistit. Però Fontana s’ha mostrat convençut que “la consciència catalana pot perdurar 300 anys més, si cal”. “Han estat sempre la pròpia família i l’entorn ciutadà els transmissors de l’herència dels sentiments i la cultura catalana”, ha explicat l’historiador.
Fontana ha fet un repàs històric als últims 300 anys de Catalunya en la sessió inaugural del simposi ‘Espanya contra Catalunya’ que s’està duent a terme des d’avui fins dissabte a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En la conferència, titulada, ‘Espanya i Catalunya, 300 anys de conflicte polític’, el catedràtic ha repassat els fets històrics amb dades i cites dels protagonistes, des del 1714 fins a l’actualitat.
Després d’explicar les repressions i el setge que ha patit la cultura catalana en aquest periple de temps, Fontana ha argumentat, que, tot i els intents per part de la societat i els governants espanyols i de les classes benestants catalanes, que al llarg de la història han fet prevaldre els seus propis interessos davant dels interessos del país, “la continuïtat d’aquests 300 anys d’història no es pot entendre si s’oblida que per sota dels esdeveniments i les repressions, hi ha hagut un procés col·lectiu que ha permès preservar la identitat i la llengua”.
“A vegades pot semblar ocult [aquest procés col·lectiu], però surt a la llum quan perillen els seus drets”, ha explicat, mentre relacionava aquesta afirmació amb les multitudinàries manifestacions que s’han fet a Catalunya a favor dels drets dels catalans des de la mort de Franco fins a l’actualitat. Ha fet especial èmfasi a la manifestació de l’11 de Setembre de 1977 en la que es proclamava ‘Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia’, i la de l’11 de Setembre del 2012, que ja estava encapçalada pel lema ‘Catalunya, nou Estat d’Europa’.
