Gustau Muñoz
El terme Zeitgeist té pare conegut. Se’l va inventar -com explicava Hans Magnus Enzensberger en un interessant assaig (“Com inventar nacions des del tinter”) inclòs a Panoptikum (2012)- Johann Gottfried Herder. A més de recollir elements de la cultura popular alemanya i de reflexionar sobre el llenguatge, la llengua, la nació i la humanitat, Herder “Va donar un cop de mà a la llengua alemanya creant paraules noves, com Zeitgeist (esperit del temps o de l’època) o Weltmarkt (mercat mundial”. També va encunyar Volkslied, cançó popular. El terme Zeitgeist va fer fortuna. L’esperit del temps o de l’època designa -o evoca- un objecte fàcilment identificable, però de contorns imprecisos, que s’han de concretar. D’ací la seua utilitat. O capacitat d’incitació. Per això és el rètol que semblava escaient, amb els matisos que s’expliquen a la Presentació, per a un llibre publicat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudi i d’Investigació. El volum, que fa 240 pàgines, va eixir d’impremta a finals del 2023 i es distribuirà i arribarà als seus destinataris -els lectors inquiets, els qui es plantegen preguntes- aquests dies i al llarg del nou any 2024. Oferim ací el text de la Presentació que encapçala el llibre i l’índex de continguts.
PRESENTACIÓ
Aquest llibre és un repte, per als autors i per als lectors. Mirar d’entendre les claus del present amb perspectiva històrica. Tractar de copsar “l’esperit del temps”. Aviat és dit. Perquè el present és esmunyedís i, a més, no s’explica per si sol. S’ha de confrontar amb el passat, que com és ben sabut “és un altre país”. I amb el futur, que per definició és imprevisible. Tant com el passat, si més no, perquè les reconsideracions crítiques de la història també guarden sorpreses. Sovint tant o més que el futur, quan s’acosta i es materialitza.
Però l’aproximació al present, a les seues tendències i trets determinants, és imperativa, si volem ser subjectes actius, persones implicades en l’esdevenir col·lectiu, o simplement -que no és poc- informades. Volem fer una aportació de fons, substantiva, al pensament crític, a l’observació motivada, a la vocació d’intervenció pública, en la vella tradició de la polis, que pren moltes formes, i que té com a premissa, si vol ser una mica enraonada, el coneixement més rigorós possible del que s’esdevé. Del que hi ha en joc.
No pretenem, de cap manera, fornir un conjunt de textos concloents, conclusions tancades o lliçons apodíctiques. El lector, la lectora, trobarà en aquestes pàgines aproximacions, assaigs en el sentit més propi del terme, a les realitats bategants del segle XXI, amb la mirada posada en el procés històric que ens ha dut fins ací. Aquest llibre s’entén com un aplec d’il·luminacions benjaminianes, com una temptativa d’ordenar fets i idees, amb la voluntat explícita d’ajudar a entendre el món que ens envolta. “Comprendre el món”, era el títol tan ambiciós d’un llibre molt interessant, lligat al seu moment, de l’historiador Joan Reglà. Una empresa de gran ambició, sens dubte. No aspirem a tant, ens acontentem amb aproximacions temptatives i provisionals -però fonamentades- a la realitat present, entesa com a procés obert i en mutació permanent.
Una ullada a l’índex d’aquest llibre farà palesos de seguida l’objectiu i les intencions, l’abast i les limitacions de la temptativa. En darrer terme, la intenció inequívoca que l’anima és pensar el món des de les nostres coordenades pròpies i específiques. Subvertir la tendència a l’entotsolament, al raonament de curta volada, a la limitació localista, o al simulacre. Som deutors d’una gran renovació historiogràfica i en el camp de les ciències socials. També d’una tradició assagística de gran entitat. I volem interpretar el món amb els nostres criteris i amb la nostra pròpia mirada. Sovint la cultura que s’expressa en català pateix greus limitacions auto-imposades, a més de les ja conegudes, de caire extern que ens voldrien reduir a subjecte subsidiari, a perifèria cultural. Volem mirar més enllà. Contemplar les tendències clau del món contemporani, que és l’única manera de saber on som i on podem anar. Com ha escrit Mauro Bonazzi: “Vivim en una època trastocada. ¿Què podem fer per sortir de l’atzucac, per orientar-nos en aquest mar esvalotat?” I afegeix una aposta que trobe fonamental: “Aprendre a pensar, posar ordre en el desordre que ens envolta: vet aquí la millor manera de preparar-nos per afrontar els reptes d’un futur que sempre arriba abans del previst”. Sí, d’això es tracta, al capdavall.
Com el lector o la lectora comprovarà tot seguit, en aquestes pàgines es passa revista de manera tan rigorosa com intencionada (amb el suport de les disciplines respectives) a la reaparició tan inquietant de moviments de tipus feixista, a càrrec de la politòloga Anna I. López. Al significat actual de la democràcia i les seues mutacions, analitzades pel filòsof Jordi Riba. A la crisi ecològica i de civilització, a càrrec del sociòleg Ernest Garcia. Al present i futur d’Europa en un món en transformació, de la mà del geògraf i pensador polític Joan Romero. A les cruïlles de la política, interpretades pel jurista i polític Manuel Alcaraz. Al present i futur de l’economia mundial, segons l’anàlisi d’un economista de llarga trajectòria com Ernest Reig. A les condicions per a no “repetir el segle XX” d’acord amb les consideracions de l’economista i assagista Gustau Muñoz. A la gran importància de les cures, sovint oblidades, que tracta la sociòloga Sandra Obiol. A la força i les paradoxes de la nació i el nacionalisme, que analitza l’historiador Ferran Archilés. A la realitat descordada de l’art contemporani, estudiada per la historiadora Raquel Baixauli. I al paper -tan qüestionat- de la filosofia en el món d’avui, que tracta el filòsof Tobies Grimaltos. Per descomptat han restat fora del radi d’aquestes pàgines -per circumstàncies diverses- moltes temàtiques. Però les que hi són, importen. I molt. El lector, la lectora, jutjarà. Si els assaigs que publiquem en aquest llibre l’ajuden a mirar amb ulls més penetrats una realitat complexa i sovint opaca, ens donarem per satisfets.
Aproximacions a l’esperit del temps (Gustau Muñoz, ed.)
Presentació
Anna I. López, El retorn d’allò reprimit
Jordi Riba, La democràcia, ni com és ni com s’espera que sigui
Ernest Garcia, Instruccions per a la supervivència
Joan Romero, Europa en la nova geopolítica
Manuel Alcaraz, La política dislocada
Ernest Reig, Present i futur de la globalització econòmica
Gustau Muñoz, Per a no repetir el segle XX
Sandra Obiol, Les cures, la impugnació feminista al sistema
Ferran Archilés, Un món de nacions (i de nacionalismes)
Raquel Baixauli, La qüestió del descrèdit. Una temptativa de pensar l’art en clau contemporània
Tobies Grimaltos, Per a què serveix la filosofia
