Gustau Muñoz
Gran entrevista de Joan Safont a l’historiador Ivan Jablonka (autor d'<<Història dels avis que no vaig tenir>>, Anagrama) a Vilaweb (22 maig 2022). Tota l’entrevista val molt la pena, perquè tracta d’un llibre impactant i d’un seguit de qüestions de fons, com l’esborrament de la memòria, l’oblit de tot un tros d’humanitat, l’esborrament al capdavall d’una humanitat. Que era molt diversa i a la qual la persecució i genocidi que va sofrir va reduir a la unitat essencial de la condició jueva. Jablonka fa també observacions punyents sobre les implicacions profundes de l’Holocaust per a la història d’Europa.
Entre moltes coses interessants que apunta, diu cap al final:
—Us volia demanar sobre la vostra herència jueva.
—Hi ha tantes maneres de definir el judaisme com jueus hi ha al món. Us puc parlar de la meva judaïtat d’ateu. Sóc jueu per diverses raons: m’agrada la seva història i aquesta en concret; sóc un home del llibre i m’atreu la figura del jueu desarrelat. A més, penso que el judaisme crea una masculinitat concreta, en què els homes jueus estan més orgullosos de fer una feina intel·lectual que no pas un esforç físic. Estan més satisfets dels seus llibres que no pas dels seus músculs. La meva masculinitat és molt jueva: fràgil, vulnerable i més intel·lectual que no viril.
