Gustau Muñoz
El llibre d’Ernest Garcia Ecología e igualdad. Hacia una relectura de la teoría sociológica en un planeta que se ha quedado pequeño (Tirant lo Blanch, València, 2021) és una aportació cabdal, raonada i informada, sobre les implicacions i els precedents intel·lectuals del debat al voltant de la crisi ecològica. Però amb una perspectiva àmplia, històrica, de llarg abast. Bàsicament rigorosa, analítica i seriosa, cosa molt d’agrair.
Replanteja els debats inicials en l’etapa primerenca de la Modernitat al voltant de la possibilitat del progrés indefinit. Ja en l’època de la Il·lustració es varen suscitar debats fonamentals, que avui son candents i ens encalcen. Condorcet, Malthus i Godwin foren protagonistes d’un debat apassionant, reconstruït ací. Després venen els fisiòcrates, els socialistes utòpics, els primers socialistes i els anarquistes, Marx i Engels. El marxisme: de Kautsky fins a Wolfgang Harich. Però més enllà: el liberalisme intel·ligent de John Stuart Mill, Darwin, l’economia política i el neo-malthusianisme. I molt més, el cristianisme (“aneu i pobleu la Terra”, “creixeu i multipliqueu-vos”) fins arribar a l’encíclica Luadatio Sí del papa Francesc, i tota la problemàtica actual, en la conjunció entre la història de les idees i els imponderables crítics del present: l’escassedat de materials, la crisi energètica, la crisi climàtica, la sobrepoblació, la problemàtica d’una societat post-carboni, la fe (o el fideisme) tecnològica… Un tour de force, una obra major, una aportació que cap persona culta i conscient es pot perdre.
Un altre dia explicarem a fons qui és Ernest Garcia -sociòleg, intel·lectual, amb una densa trajectòria política i acadèmica- un dels pensadors clau del País Valencià i dels Països Catalans.
