Sal·lus Herrero i Gomar
Aquest estiu passat, a la fi d’agost i principis de setembre, el meu poble de naixement, Benigànim, a la Vall d’Albaida, va saltar a les notícies per la desgràcia de la pandèmia del coronavirus; tot i que sona fort, potser, si cercàrem una mica podríem trobar gent del meu poble “devanida” perquè el seu poble isca per la TV, siga al preu que siga, tot i que siga per batre rècords d’infestats. No recorde cap vegada que haja eixit Benigànim a les notícies de TV3; a RTVV Canal 9 eixia per les festes de la foguera de Sant Antoni (junt a Canals i altres pobles del País Valencià), la Beata Agnés, per l’arrop i talladetes i poca cosa més, afers vinculats a les tradicions religioses , a la cuina i el folklore, com imagine que així seguirà eixint a À Punt; a la TVE, ix molt poc també, quan surt, molt sovint, és un clàssic en la pronúncia. Perquè, gairebé sempre, anomenen Benigànim de manera errònia, com a «Benigámin», (amb la inversió de la ‘n’ per la ‘m’ a la darrera lletra); com a les televisions espanyoles, Sabadell esdevé ‘Sabadel’!m Martorell es torna ‘Martorel’, i Santa Perpètua de la Mogoda, es canvia per Santa Perpètua de la “Moguda” o, pitjor encara, de la «Movida” (Madrilenya!), en continuar amb la perniciosa tradició franquista de traduir tots els noms de pobles en català al castellà o espanyol. Aquest tipus de traducció no gosen fer-la des de l’anglés, el francés o l’alemany al castellà. Però amb el català hi ha un intent de colonització descarat a tots els àmbits, com si nosaltres els catalanoparlants no poguérem viure lingüísticament i a d’altres àmbits (polítics, econòmics, jurídics…), de manera autònoma, al marge de les dependències que imposa el supremacisme de l’estat. I és que si no tens estat propi, no es respecten i tracten d’arraconar-te, minoritzar-te, marginar-te, assimilar-te i colonitzar-te, que és una manera d’anorreament.
Hi ha un article interessant a Vilaweb Paper, del 10-16 d’octubre 2020, de Roger Graells Font, “Reacció a temps per esmorteir la segona onada?” on analitza l’àmbit dels Països Catalans i les mesures contra el virus per tal de frenar la malaltia i que no esdevinga letal per a l’economia i fatal per als més vulnerables. De manera molt adient està encapçalat amb una cita de Joan Fuster on s’adverteix: «No facis de la teva ignorància un argument». Deia així Graells, en interrogar-se sobre les mesures preses: «L’anunciada segona onada de la covid-19 ja és ací. Els brots de l’estiu i els confinaments amb bisturí del Segrià, de Benigànim i d’alguns barris de Palma, Sant Antoni de Portmany i Eivissa van ser un advertiment seriós, i l’arribada de la tardor ha confirmat els pitjors pronòstics. El país ha sabut controlar la pandèmia durant l’estiu i als governs no els ha tremolat el pols a l’hora de prendre noves mesures ara per evitar un altre confinament total com el de la primavera, que seria letal per a l’economia i també per la salut de la població més vulnerable».
Durant la meua infantesa, les festes del meu poble eren durant la primera setmana de setembre, quan els llauradors havien fet la sega (de l’ordi, el bat…), s’havia arreplegat la fruita (albercocs, bresquilles [préssecs], prunes…) i la gent acabava de fer la verema (tallar i recollir el raïm!), abans que vingués la tardor; el procés d’industrialització massiva (fàbriques de vidre, de plàstic, de fusta…) dels anys seixanta, va fer que cap als anys vuitanta, les festes del poble es traslladaren a la darrera setmana d’agost. Som animals d’hàbits, de ferides, de dolor i de joia i festes, i potser costa molt contenir-se i canviar la mentalitat festera quan arriben el temps de festa habitual. La tendència ‘innata’ és a relaxar-se. Però, la salut és molt més important que les festes i la diversió. I la responsabilitat i la cura dels altres també. No pot ser considerat un dret fonamental omplir els bars o les esglésies de gom a gom. Perquè les accions comporten conseqüències, en aquest cas, sovint, fatals.
Després del període de confinament, en una des-escalada accelerada, massa gent, a Benigànim i segur que a d’altres pobles, es va relaxar i el temps de festa tradicional, com que s’havien anul·lat la major part o tots els actes festius, van mantenir alguns sopars, les reunions amicals i familiars, segurament, saltant-se les mesures sanitàries, en reunir-se més gent del que era recomanable… Potser perquè es va considerar que el perill ja havia passat. Perquè la des-escalada fou en excés massa ràpida per prioritzar l’economia de la industria turística; de fet, algunes notícies que anunciaven que a l’estiu, posem per cas que, amb la calor, el virus no s’encomanaria, anaven en aquest sentit i es van equivocar i van confondre a molts; al meu poble es va contagiar molta gent, regidors i empleats de l’ajuntament van haver de fer quarantena, també alguns festers, moros i cristians i obrers d’una de les principals fàbriques del poble, i després de l’inici del curs escolar s’han infestat alguns alumnes i mestres d’escola… És absurd entrar a culpabilitzar a uns o a d’altres. Acarnissar-se amb els que s’han contagiat és cruel i està fora de lloc. Perquè, quan passa això, els contagis, el que cal és posar remei, cercar les solucions més adequades… no buscar bocs expiatoris ni repartir culpes. Cercar solucions adients perquè no torne a passar, restringir la mobilitat, seguir les normes establertes i confinar-se, que és el que va decidir, molt encertadament la Generalitat valenciana. Perquè el contagi s’estenia als pobles del costat i començaven a haver-hi malalts del virus, a La Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús… El confinament de Benigànim va durar tres setmanes. I sembla que va ser prou útil per abaixar el nombre d’infestats. Però no s’haurien de tornar a relaxar perquè si no arribarà una segona o tercera onada de contagis més forta amb conseqüències més devastadores. Al meu parer, s’haurien de fer tests a tot el poble.
En aquest context, de pandèmia o sindèmia descontrolada, una jutge que es va pronunciar contra el matrimoni de persones del mateix sexe, va irrompre a l’escena mediàtica, qüestionant, molt irresponsablement, el confinament decretat a Benigànim. El propi Josep Miquel Bausset, frare valencià d’Alcúdia de la Ribera, que viu al monestir de Montserrat, interpreta que la decisió de la jutge, de no acceptar el confinament de Benigànim, era una instrumentalització indeguda de la religió, des del fonamentalisme catòlic, i ho denuncia en la darrera remesa de notícies que m’ha enviat Ramon Trullenque per al debat, entre les quals hi havia també la notícia de la mort de Pere Casaldàliga, defensor de les terres des indígenes de l’Amazònia: «Aquesta utilització de la religió l’hem vista amb l’actuació d’alguns jutges, que amb motiu de la covid-19, s’han convertit en ‘guardians’ de la tradició i dels valors cristians. L’últim cas conegut és el de la magistrada Laura Alabau, que va anul·lar el confinament de Benigànim, decretat per la Generalitat Valenciana. Aquesta magistrada argumentava, entre més raons, que aquest confinament tancava esglésies. La Sra. Laura Alabau, titular del jutjat contenciós-administratiu número 3 de València, que en el seu bloc Hombre y mujer los creó, es defineix com a ‘magistrada, mare i catòlica talibana’, ha anul·lat el confinament de Benigànim perquè diu, entre més raons, que aquesta mesura de la Generalitat ‘tancava esglésies, prohibint el culte religiós i impedint l’administració dels sagraments’. Amb tot, i amb una nova resolució, la conselleria de sanitat de la Generalitat ha justificat l’aïllament de Benigànim per l’extensió del virus als pobles veïns de la Vall d’Albaida. A més, la Conselleria de Sanitat, en contra de la resolució de la magistrada Laura Alabau, diu que no es tanquen esglésies sinó que es limita l’aforament dels temples. Així les coses, un altre jutjat, el contenciós-administratiu número 5 de València, ha ratificat el decret de confinament. És greu que alguns magistrats (i polítics) que utilitzen l’Església no s’hagen llegit els Evangelis, ja que no saben (o no volen saber) que Jesús donava més importància a la salut que al culte”. Jesús estava més preocupat per les persones i per la seua dignitat que no pel temple i la sinagoga […] Els magistrats que utilitzen la religió per a acabar amb un confinament, amb l’argument que el decret de la Generalitat ‘tancava esglésies, prohibint el culte religiós i impedint l’administració dels sagraments’, no han entès que el ‘dissabte és per a l’home i no l’home per al dissabte’ (Mc 2:23-28). I tampoc, s’exclamava Bausset, “no han entès que Jesús prioritzà la salut dels malalts per davant del culte. Alguns magistrats són més papistes que el papa”...
Josep Miquel Bausset, per rematar el seu al·legat esmenta al teòleg José M. Castillo, ‘la pandèmia tindrà remei quan ens prenguem seriosament el que diuen les autoritats competents’, és a dir, explicita Bausset “quan fem cas dels especialistes en epidemiologia, que supose que és el que ha fet la Generalitat pel que fa al confinament de Benigànim. El problema naix quan el poder judicial vol assumir també el poder legislatiu i el poder executiu. I quan els jutges volen legislar o prendre decisions com si foren el govern». Prioritzar el culte religiós a la salut és un desgavell absolut propi de fonamentalistes o talibans que, com la cançó dels legionaris, que compleixen cent anys de la seua fundació, per banda d’un general africanista amic del dictador Franco, Milán Astray, es consideren“novios de la muerte“,i han fet de la crueltat, la violència i el terror del “Todo por la patria“, la seua única divisa per sobre dels drets humans fonamentals.Així com la guàrdia civil va participar arran de la Segona Guerra Mundial en el suport al feixisme de l’estat espanyol i en la col·laboració amb el nazisme en la persecució i l’assassinat dels jueus i en la custòdia dels camps de concentració, caldria investigar i explicitar a tot arreu el paper de la Legió i de l’exèrcit espanyol, en el suport al colp d’estat militar de Franco, en la repressió posterior de qualsevol dissidència i en el suport mutu al feixisme i al nazisme. La dictadura totalitària feixista de Franco ho va fer mitjançant la creació de la Divisió Blava per ajudar a Hitler a guanyar la guerra i que la raça ària nazi dominara el món. Des de la memòria històrica democràtica i antifeixista, aquests cossos militars haurien de dissoldre’s per tal que l’estat no faça apologia del feixisme i del nazisme, amb la complicitat estatal, en ple segle XXI a la UE.
Alguns voldrien aprofitar les morts, sense cap escrúpol, per a imposar les seues idees religioses o polítiques, fer caure governs, infestar d’odi la població, (com excel·leix a fer tan bé Casado, Ayuso, Bolsonaro, Trump, etcètera) i que la malaltia els ajude a guanyar el que les eleccions i els votants els van fer perdre. Potser pensen que els anirà millor si presenten propostes polítiques“negacionistes”sobre el vírus. Com s’advertia des de l’OMS, “quan els polítics es barallen, la gent mor”. I de pas, hi ha un dany col·lateral enorme a la democràcia a l’estat espanyol, tan afeblida i de tan baixa qualitat, perquè així la política es desprestigia enormement; els polítics passen a ser considerats com un dels principal problema de la societat. Perquè en compte de resoldre problemes, els generen; se’ls veu massa arrogants, narcisistes, sectaris, partidistes, incompetents i vanitosos; i s’estén, de manera molt tòxica i populista, que s’haurien de“prohibir els polítics“, que “la política és un virus“…. És el retorn a la caverna i la incivilitat. Perquè sense política s’imposa la llei de la selva, les dictadures i satrapies. Aquests relats de desprestigi de la cosa pública, accentuats per la corrupció, per les baralles, per la ineficàcia, per la incompetència de tants, du a la temptació de solucions autoritàries. El retorn a la temptació de les formes dictatorials, a les imposicions via judicial, als “trágalas“, a l’arbitrarietat i el desgavell del Govern d’Ayuso. Una dreta extremista desbocada que fa servir el covid per fer caure el Govern de l’estat, sense cap escrúpol, mentint, tergiversant les dades, boicotejant les mesures de protecció davant el virus, etcètera o que davant les propostes de canvi del Consell del Poder Judicial, amenacen en “pistoles” o en “una guerra civil”, acusen el Govern del PSOE-Podem de “dictadura”, de “totalitari”, de “voler aniquilar l’autonomia de Madrid”, quan porten més de mig any boicotejant totes les mesures contra el virus del Govern de l’estat i més de porten dos anys boicotejant la renovació d’uns tribunals que estan dominats i al servei de les màfies corruptes i mafioses del PP.
Un relat del Govern de la Comunitat de Madrid tergiversant la realitat, ocultant dades mèdiques bàsiques de l’estat de salut, trampejant, inventant-se un relat contra el Govern de l’estat, en acusar-lo, cínicament, d’aplicar “el 155 sanitari” a Madrid. Quan no té comparació amb allò que feren a Catalunya amb la suspensió injustíssima del Govern del president Carles Puigdemont. Allò fou la suspensió i l’empresonament o l’exili del Govern legítim i democràtic de Catalunya i de dos representants de la societat civil (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), per fer una manifestació pacífica, una votació, amb la broma i la presa de pèl d’un “confinament especial i privilegiat” (a Madrid) que a penes confinava enmig d’un desori extrem d’una pandèmia descontrolada. Perquè des d’aquest Govern de Madrid es recórre judicialment l’ajut als seus amics jutges perquè boicotegen les mesures de confinament proposades pels serveis mèdics per curtcircuitar la pandèmia; jutges al servei del PP, posats per ells, perquè els donen la raó jurídica per sobre de les recomanacions i les mesures mèdiques. I immediatament, quan des del Govern de la Comunitat de Madrid, aconsegueixen el boicot desitjat pels “seus” tribunals, que controlen per davant i per darrere, demana, Ayuso, hipòcritament, que els madrilenys s’autoconfinen “voluntàriament” i que no se’n vagen a infestar a la resta de comunitats autònomes de la Península Ibèrica i de les Illes, mentre les caravanes de cotxes eixien cap a la costat des de la capital del Capital i forat negre, malbaratador en termes econòmics, de recursos i de salut.. Un desgavell sistèmic que hem de suportar la resta de l’estat com si Madrid fos la Cort dels privilegis i dels miracles. Un desastre que internacionalment s’exposa com la mostra d’un ‘estat fallit’, a la cua d’Europa en capacitat per redreçar una gestió de la pandèmia o de la sindèmia, una gestió de l’oposició i del Govern manifestament millorable.
Al meu poble, alguns mestres d’escola es queixen que les aules són massa xicotetes i que hi ha massa alumnat per aula, més de vint; s’hauria de reduir la ‘ratio’ per aula d’alumnat en contractar més mestres. Perquè aquesta situació de sobresaturació genera infeccions i facilita l’augment dels contagis; també m’informen que no tenen conserge a l’escola des de fa molts anys i que, enmig d’aquesta delicada situació de pandèmia, els caldria la contractació d’un conserge o alguna persona de l’ajuntament fera les funcions a l’escola de Benigànim. Un context pandèmic que requereix més atenció en les funcions de seguretat i d’higiene pròpies del treball de Consergeria. Reduiria l’angoixa que pateixen mestres i directores davant les infeccions. També denuncien que a les aules hi ha moltes goteres i quan plou han de fer les classes a sota de paraigües i l’aula plena de poals per arreplegar l’aigua que cau a dolls. Perquè, des de fa uns anys, l’escola que es va construir fa uns quaranta anys, s’hauria de derrocar i tornar-la a construir-la, o canviar el sostre i les canonades perquè no tingués goteres… El que no entenc és per què no es busquen altres edificis de l’ajuntament (poliesportiu, centre de joves…) per a fer les classes amb més espais i més dispers amb l’objectiu de no facilitar-li al virus la transmissió de la malaltia?; per què no es procura fer les classes de l’escola en espais oberts mentre faça bon temps?; per què no es busquen solucions alternatives i eficients a problemes escolars i de salut concrets. Per què no es reforça l’equip sanitari del Centre de Salut, que coordinen els metges Vicent Valor i Francesc Valls, per evitar una situació d’estrés mèdica? Per què no s’apliquen mesures adients perquè Benigànim no torne a eixir a les notícies dels Països Catalans com un poble infestat pel coronavirus? Per què a tot l’estat espanyol no es fan tests a la major part de la població, com van fer a Corea del Sud i han aconseguir ser un dels Estats del món amb menys infestats?
