Notícies de L’Espill

IMATGE L'ESPILL 60

Gustau Muñoz

Poc abans de l’estiu -llarg, incert, calorós- aparegué L’Espill número 60. No deixa de ser una fita. Però més enllà de la màgia dels números rodons, el nou lliurament de la revista de pensament i cultura fundada per Joan Fuster és substanciós. Enric Sòria ha escrit (L’Avenç 460, setembre 2019):

“El número 60 de la revista L’Espill està, com de costum, atapeït de coses interessants, com l’il·luminador article de Josep J. Conill sobre ‘Extraterritorialitat literària i minorització lingüística’ -i que hauria d’interessar a qualsevol escriptor en català que aspire a redactar una literatura amb cara i ulls des d’una consciència mínimament nítida de l’entorn ‘en què el fenomen apareix’-, o la revisitació crítica que fa Enzo Traverso de la figura grandiloqüent de Claude Lanzmann que connecta […] amb el recull de textos que formen el nucli de la publicació, ‘L’apoteosi del kitsch’.”

A partir d’ací el poeta i escriptor d’Oliva establert a Barcelona s’estén en consideracions, com de costum, interessants i ben enfocades sobre les diverses aportacions del dossier “L’apoteosi del kitsch” d’aquest número i sobre les aventures i desventures del concepte. “La joia de la corona […] és la traducció d’una conferència de Hermann Broch, ‘Algunes observacions sobre el problema del kitsch’”, apunta. I té raó, la recuperació d’aquest text de Hermann Broch valia molt la pena.

El kitsch és estètic, és literari, és ordinari, és quotidià i és polític. Concepte difús i alhora molt concret, que serveix per il·luminar aspectes de la nostra contemporaneïtat, amb derivades sorprenents i d’alt interès. Les diverses col·laboracions d’aquest dossier ajuden a entendre el concepte, el seu origen i la seua utilitat actual. El turisme és kitsch. Hi ha una política kitsch. Molts objectes quotidians són kitsch. Hi ha un art kitsch involuntari un altre deliberat i auto-irònic… Hi ha una literatura kistch…

Amb dossiers com aquest, i tants altres, amb les diverses seccions de la revista, L’Espill vol fer una aportació al debat intel·lectual en l’àmbit de la cultura catalana. Transcendir les commemoracions i els rituals, la repetició. Sorprendre, indagar el present, cartografiar el món actual, sense perdre els referents i la memòria del país. Crec que al llarg dels 60 números publicats fins ara la comesa està molt clara. Qualsevol lector culte interessat té en L’Espill un instrument a l’abast. Costa trobar-lo? No tant (a les bones llibreries o a la web de PUV us en donaran raó). Quan una cosa t’interessa de debò i entens que “This means you”, com es titulava la rúbrica de Hannah Arendt en una mítica revista de Nova York als anys 40, la trobes. No falla.

Ací baix trobareu el sumari sencer del número 60, prou eloqüent per ell mateix. I agafeu-vos -escriptors, lectors i crítics en general- que el dossier del número 61 (que apareixerà a l’octubre), va de “La crítica literària avui”. Aquest dossier que ha coordinat Simona Skrabec inclou aportacions d’alguns dels crítics i les  crítiques més destacats de les generacions ascendents de l’àmbit català. Amb el contingut següent: Marina Porras, L’operació de criticar; Enric Iborra, La crítica literària com a consciència de la literatura; Julià Guillamon, Paraules preliminars des de l’Institut Aragó; Manel Ollé, Sense mandarins (i sense manies); Arantxa Bea, Reptes i riscos del crític en la selva literària; Pere Antoni Pons, Notes tumultuoses sobre un ofici tumultuós; Àlex Matas, La crítica literària: contra l’acord entre les parts; Ponç Puigdevall, Lectors que escriuen.

Sembla atractiu i polèmic? Per descomptat que sí.

I vet ací el sumari del número 60, que podeu recuperar. Bona lectura!

 

 L’Espill 60. (Primavera 2019)

 Editorial: Incertesa extrema

Marta Martin-Domine,  Entre la memòria i el mite. Consideracions sobre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig

Enzo Traverso, Claude Lanzmann, una consideració crítica

Victoria Saenz, Desconstruint des dels marges: els kurds, Malkki i Agamben

Antoni Defez, La mort, filosòficament parlant

Josep J. Conill, Extraterritorialitat literària i minorització lingüística

Francisco Fuster,Josep Pla i la generació del 98

Manuel Guerrero, Josep Palau i Fabre: L’home és un animal que es busca

Jordi Nieva, Intel·ligència artificial i Justícia

Faust Ripoll, Amb Eurípides al final del camí

Enric Senabre, Embastar l’infinit digital

 

L’apoteosi del kitsch

Antoni Martí Monterde, El kitsch com a crisi de l’esperit europeu

Anacleto Ferrer, El kitsch es diu de moltes maneres

Josep Maria Ruiz Simon, La segona llàgrima. Deu notes sobre el kitsch i l’estetització de la política

Hermann Broch, Algunes observacions sobre el problema del kitsch

 

La mirada de Mar Arza

Mar Arza, Règim d’atenció

Alba Mayol, Un art com una producció apassionada

 

Fulls de dietari

Maria Folch, Quadern de Ginebra

Ignasi Mora, I ara ens morirem

 

Llibres

Ricard Camil Torres, Un llibre necessari(Gonçal Cortés, Un estiu devastador)

Carles Cabrera, Extrems (Jordi Estivill, Europa a les fosques)

Lluís Messeguer, Un segle de futurisme a Europa(John London, ed., One Hundred Years of Futurism. Aesthetics, Politics and Performance) )

Francesc Pérez Moragón, El context més ampli de la història de la Institució Alfons el Magnànim(Gustau Muñoz, ed., El Magnànim, setanta anys de cultura valenciana)

Alex Matas, Els temps dels Messies: el pensament de Giorgio Agamben( J. E. Valls Boix, Giorgio Agamben: política sense obra)

 

 

 

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER