El llegat de Fuster comença a reviure

Adolf Beltran

Vint-i-cinc anys després de la seua mort, la memòria de Joan Fuster (1922-1992) reviscola a Sueca, que és la ciutat valenciana de la Ribera del Xúquer on va nàixer, on va morir i on no va deixar de residir fins i tot quan ja s’havia convertit en un intel·lectual de referència per a importants sectors d’opinió pública, sobretot en el trànsit del franquisme a la democràcia, un període tan convuls com productiu en el qual va defensar les llibertats democràtiques i va reivindicar el dret a l’autogovern del País Valencià des d’una concepció nacional compartida amb els altres territoris de llengua catalana.

El dia 25 de gener, a la capital de la Ribera Baixa, en la que va ser la seua casa, s’inaugura el Museu Fuster, primer pas llargament esperat d’un projecte que pretén fer d’aquest un focus de cultura i un àmbit de recerca a l’alçada del talent de l’autor d’incisives obres d’assaig sobre temes universals com El descrèdit de la realitat, Contra Unamuno y los demás o Diccionari per a ociosos, de treballs d’història cultural com Poetes, moriscos i capellans o Heretgies, revoltes i sermons, de revisions critiques de la literatura clàssica i contemporània; d’aforismes de volteriana agudesa o dietaris en l’estela d’un Josep Pla o un Montaigne; de guies de viatges erudites i amenes com la famosa El País Valenciano i d’aproximacions a la circumstància civil i identitària tan influents com Nosaltres, els valencians.

Dos edificis de primeries del segle XX, en els números 10 i 8 del carrer de Sant Josep, que corresponen a la casa pròpiament de Fuster i a la contigua casa Pasqual Fos, tots dos obra de l’arquitecte local Bonaventura Ferrando, conformen l’Espai Fuster, en la planta baixa del qual estan les dependències del museu. Es tracta d’una institució de dimensions modestes organitzada amb peces seleccionades del seu llegat en les estances que l’autor de Nosaltres, els valencians va ocupar, en bona part amb la seua gran biblioteca i els seus abundantíssims papers.

Per a fer-ho possible, després de diverses peripècies derivades del compliment de les voluntats testamentàries de Fuster i de les indecisions de les administracions implicades, la Generalitat Valenciana ha cedit l’ús de la casa de Fuster a l’Ajuntament de Sueca, que se n’ha fet càrrec de la gestió. A l’Ajuntament ha cedit també l’hereu de Fuster, l’escriptor Josep Palàcios, els fons de la seua propietat, una vegada els marmessors de l’herència no van arribar a acordar una proposta millor en el termini legalment establert.

El museu l’atendran tres persones. L’Ajuntament de Sueca no podia contractar el personal necessari directament degut a les restriccions administratives. Per això ha optat per convocar un concurs, al qual s’han presentat tres empreses. La guanyadora aporta una persona amb funcions de conserge, una guia i una monitora didàctica. Serà el personal que atendrà el públic que, de manera individual o en grups organitzats, visite el museu, la part de l’Espai Fuster que ara s’obri al públic.

En la primera planta, de moment, una única funcionària està a càrrec de l’arxiu documental fusterià, mentre l’escriptor Salvador Ortells ha estat designat per la Conselleria d’Educació i Cultura, coordinador de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània ubicada en les dependències de dalt del complex, des d’on s’organitzaran cursos, seminaris i congressos. També s’hi faran exposicions temporals i concerts quan, tal com està previst, es dote d’una coberta el pati porticat interior de l’edifici, una obra encara pendent.

Francesc Pérez Moragon és el director de tot l’Espai Joan Fuster. Estudiós de l’obra de l’assagista, amb el qual va tenir ocasió de col·laborar per exemple en la redacció de la clàssica Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, Pérez Moragon es va vincular al projecte a través de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, que ha organitzat a Sueca al llarg dels anys jornades, presentacions de llibres i publicacions relacionades amb l’obra de l’escriptor. “Quan em vaig jubilar”, explica, “vaig acceptar passar a ser assessor extraordinari (sense remuneració) de la Casa Fuster”.

“La correspondència ja està tota digitalitzada”, assenyala Pérez Moragon, que recita de memòria el contingut dels fons que atresora l’Espai Fuster: 20.000 cartes, targetes i telegrames que l’escriptor va llegar a la Biblioteca de Catalunya, 250 obres d’art, 500 documents gràfics, més de 2.000 fotografies, una biblioteca de 25.000 volums i una hemeroteca de 12.000 unitats.

El museu, que ocupa la planta baixa dels dos edificis, i singularment l’àmbit de treball de Fuster, allà on teclejava incansable la seua màquina d’escriure, rebia les visites i es desenvolupaven les seues llegendàries tertúlies amb tota mena de visitants, s’articula en tres apartats dedicats a la vida, l’obra i el treball de l’intel·lectual. Documents personals, cartes, llibres i fotografies, a més de material audiovisual, conformen aquesta àrea museística que ara s’obri al públic.

Els orígens de l’escriptor, fill d’un escultor d’imatges religioses d’adscripció carlista que acabaria sent el primer alcalde de Sueca després de la Guerra Civil, i d’una dona de familia catòlica, concentren el que s’explica en una de les sales, on es revisen moments rellevants de la seua biografia, amb un punt d’atenció singular en els atemptats que va patir, com l’explosió d’un artefacte en aquesta mateixa casa l’any 1981.

En una altra de les estances, una llibreria recull exemplars de totes les obres de Fuster, d’aquells volums col·lectius en què va participar i d’aquells estudis dedicats a la seua figura. L’apartat periodístic, que fou considerablement important en la producció d’un intel·lectual que, a la manera del seu admirat Eugeni d’Ors, va intevernir en el debat públic i sempre es va guanyar la vida com a “escriptor de periòdics”, és representat testimonialment per un mural amb les capçaleres que van acollir els seus articles, com ara les de Levante, Jornada, Telexprés, La Vanguardia, Informaciones, El País, Serra d’Or, Jano, Por Favor, Qué y Dónde o El Temps.

Finalment, la tercera sala s’acosta al seu ambient de treball i d’intercanvi d’idees amb altres escriptors, polítics, artistes, amics i visitants més o menys ocasionals. Una pantalla hi reprodueix escenes de la vida de l’assagista, que en les dependències del centre es complementen amb la possibilitat d’accedir a documentals, entrevistes televisives i altres testimoniatges audiovisuals.

“No pot quedar-se només en el museu”, alerta Pérez Moragon en referència al projecte complet de l’Espai Fuster. “S’han d’aportar recursos, diners i personal per al centre documental”. La idea és que no sols inicie una activitat continuada el Museu Fuster sinó que les dues plantes de dalt, -la primera acull el magatzem amb mitjans de conservació i tècnics homologats, de tot el llegat documental, així com sales de treball per a investigadors, i la segona està dotada amb una sala d’actes i una de reunions-,  puguen obrir-se a especialistes i estudiants. “Caldria que la Generalitat s’implicara”, apunta el director de l’Espai Fuster.

Vicent Marzà, conseller de Cultura, diu que la Generalitat Valenciana “ha destinat prop de 300.000 euros a microfilmar documents de l’arxiu de Fuster” i que, així com el museu va a càrrec de l’Ajuntament de Sueca, l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània és responsabilitat del seu departament. “Volem que siga un espai molt participatiu”, comenta, i explica que, a partir de febrer, es posarà ja en marxa una experiència pilot amb alumnes de centres educatius de Sueca “al voltant de l’obra i la figura de Fuster”. Una iniciativa que serà al mateix temps un exercici d’innovació educativa. Una de les poques obres per a xiquets que va publicar l’escriptor, titulada Abans que el sol no creme i centrada en el cultiu de l’arròs, fa de motiu d’aquesta activitat que s’ampliarà progressivament amb noves propostes a tots els centres educatius valencians.

Marzà remarca que la gestió del llegat de l’escriptor, amb la seua biblioteca i l’arxiu de la correspondència en el seu nucli, és competència de l’Ajuntament de Sueca, però de seguida afegeix la seua voluntat de col·laborar. “Els acompanyarem”, es compromet. “La Conselleria de Cultura i l’Ajuntament hem desbloquejat un tema que havia esta aturat i amagat molt de temps. Aquesta ha de ser una casa oberta. La de l’Espai Fuster ha de ser molt més que una visita a la casa on va viure un dels nostres intel·lectuals més importants”.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, al seu torn, considera “un privilegi” tindre en la ciutat un espai que vol convertir en “un autèntic eix cultural del territori, donada la importància intel·lectual del personatge”.

Si Fuster poguera observar tot aquest enrenou al voltant del seu llegat, potser alçaria la cella amb un gest d’escepticisme i convindria resignadament que més val així perquè, com advertia en un dels seus aforismes, “la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.