Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD, manifestem el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional, que ha desestimat el recurs que el Consell va presentar contra els Pressupostos Generals de l’Estat de 2016, per considerar que el Fons de Suficiència Global posa en perill la prestació de serveis públics bàsics, ja que la Generalitat Valenciana havia d’ingressar 1.329 milions d’euros a l’Estat. El Tribunal espanyol considera que les previsions sobre finançament autonòmic incloses en els PGE de 2016 són perfectament legals, encara que el model de finançament ja estiga caducat.
Aquesta sentència no és cap sorpresa i acaba amb la via judicial oberta pel Consell. Una via que tenia poques o nul·les possibilitats d’èxit d’obtenir una decisió favorable del TC. Crida poderosament l’atenció la ràpida decisió del TC ja que, en demandes semblants d’altres territoris, el temps de resolució que l’alt tribunal ha necessitat ha suposat entre 5 i 9 anys per tindre sentència. Un tema de vital importància per al poble valencià s’ha resolt en només 45 dies. No podem evitar sentir una sensació de burla i menyspreu de les institucions espanyoles cap a tot allò que sorgeix des del País Valencià. Una sensació que es fa cada vegada més intensa.
Des de la PDaD entenem que el problema dels valencians i valencianes pel que fa al finançament autonòmic no està en com s’aplica la llei, sinó en la llei nascuda al calor de la LOFCA com a desenvolupament d’un estat autonòmic constitucional, concebut com a mera descentralització administrativa. Per tant, no és un problema que es puga resoldre judicialment, sinó que és un problema de caràcter totalment i estrictament polític.
Cal remarcar que la sentència del TC diu explícitament que “el actual sistema de financiación no persigue garantizar que el nivel de financiación o de gasto per cápita sea idéntico en todas las comunidades y que la existencia de diferencias, dentro de los límites legales, no vulnera la Constitución”.
Des de la PDaD considerem que el nostre Govern no hauria de posar totes les seues esperances de millora del finançament en una via jurídica que amaga una veritable tercera cambra legislativa espanyola ni fiar-ho tot a un futur canvi de govern que, en teoria, hauria d’acabar amb l’infrafinançament (que no amb l’espoli). No obstant això, des del Dret a Decidir estarem al costat del Consell en totes les reivindicacions que faça per exigir ‘un finançament just. Ara bé, també li demanem al Consell que done un pas més en la línia de posar-se al capdavant en l’exigència de la plena sobirania fiscal i econòmica del País Valencià.
La solució creguem que passa més aviat per dotar-nos de capacitat legislativa i financera pròpia i pel reconeixement de la capacitat del nostre poble en les seves veritables capacitats d’autogovern. Que siga el Poble Sobirà qui decideix en cada moment què cal fer i com cal fer-ho amb els nostres impostos i amb la nostra economia.
Fem una crida a totes les organitzacions civils i polítiques del País Valencià perquè es manifesten públicament i enèrgicament en contra d’aquesta sentència política del TC que interfereix amb la nostra capacitat de governar-nos i el compromís del nostre Govern en buscar una societat més justa mitjançant un finançament equilibrat.
