Gustau Muñoz
És tota una fita. Sense precedents. Una revista d’assaig i pensament feta des de València, i en català, que arriba al número 50. De fet, si sumem la primera època (1979-1991), la revista fundada per Joan Fuster en faria uns quants més: caldria sumar-ne 29 números. Això ja per si mateix, gairebé 80 lliuraments d’una revista d’aquestes característiques, és índex i signe d’una certa vitalitat intel·lectual. I més específicament, de la capacitat d’estímul i incitació del projecte cultural i civil, i del pensament, de qui fou el més gran intel·lectual valencià del segle XX: Joan Fuster. Amb el temps, L’Espill s’ha convertit en una revista de referència en l’àmbit català, on ocupa un lloc destacat i original, i hi està plenament consolidada.
A partir del 1999 la revista, com és sabut, encetà una segona època, amb el suport constant de la Universitat de València, inserida en un servei de publicacions que aviat esdevingué una Editorial prestigiosa molt més enllà del marc valencià estricte: les Publicacions de la Universitat de València. Algun dia se’n farà el balanç pertinent.
Però ara cal celebrar la fita de L’Espill 50, que la revista per la seua banda ha volgut destacar amb un especial dedicat a Europa. A l’Europa convulsa dels nostres dies, a “La crisi europea”. I també, i sobretot, a traçar un mapa d’idees, d’anàlisis i perspectives a propòsit d’Europa com a idea i com a projecte. La progressiva unificació d’Europa ha estat el gran projecte de la segona meitat del segle XX. Les noves generacions, que gaudeixen d’una mobilitat sense precedents, viuen aquest fet amb naturalitat. Però convé adonar-se que ni estava prescrit per cap llei històrica ni està assegurat per a sempre. La superació de les guerres en sòl europeu, la reconciliació dels europeus, la formació d’un gran espai econòmic sense fronteres, la consagració dels valors democràtics com a norma imprescriptible de funcionament, tot plegat ha estat resultat de la voluntat, de la negociació i el pacte. I de la capacitat d’autocrítica d’Europa, de la capacitat d’aprendre dels seus errors –i dels seus crims- i de rectificar… Un tret distintiu que cal ponderar enèrgicament. Perquè no abunda gaire al món que vivim, molt més convuls que la vella Europa.
De tot això escriuen a L’Espill 50 un conjunt d’autors realment espectacular, entre els quals Adam Zagajewsi, Simona Skrabec, Joan F. Mira, Marina Garcés, Antoni Mora, Andrei Kurkov, Antoni Martí, Manuel Sanchis Marco, Enzo Traverso, Wolf Lepenies, Étienne Balibar, Ulrike Guérot, Robert Menasse, Francesc Xavier Grau, Estanislau Vidal-Folch, Josep Maria Terricabras o Josep Lluís Gómez Mompart. Les anàlisis més globals sobre el destí i les contradiccions, o els atzucacs, de la construcció europea es combinen amb anàlisis més concretes (sobre l’euro, per exemple) o amb evocacions de tipus personal o amb consideracions sobre el desnivell nord-sud, sobre l’espai intel·lectual o els mitjans de comunicació a Europa, sobre el passat i el present d’Europa com a projecte. O sobre els valors i la idea mateixa d’Europa.
Al llarg d’aquestes pàgines, que constitueixen un material excel·lent per a la reflexió sobre una de les qüestions més apassionants del present i que ens afecta directament, sura una idea: Europa pateix una crisi greu, té moltes insuficiències, s’ha de transformar, pateix dèficits de tota mena,.. però Europa és imprescindible i irrenunciable.
El número 50 de L’Espill fa pensar sobre tot això, de manera serena i documentada, com és la seua vocació. Es completa amb una Enquesta sobre el present i el futur d’Europa, a cura d’Adolf Beltran, en què responen a les seues preguntes personalitats destacades, i ben diverses, de la cultura i la política: Rafael Argullol, Pedro Ruiz Torres, Ricard Pérez Casado, Javier de Lucas, Marina Subirats, Josep Vicent Boira, Joan Majó, Ferran Archilés, Martí Domínguez, Manuel Alcaraz, Lluís Bassets, Isabel Burdiel, Laia Balcells i Mònica Oltra.
A més, la revista ofereix com a documents uns textos enormement significatius de Joan Fuster (de l’any 1948) i de Vicent Ventura (del 1972). Llegits avui hom pot comprovar com són de vigents algunes idees clau, i com altres han estat matisades pel pas del temps (aquest únic déu cert, inexorable).
Celebrem, doncs, els 50 anys de L’Espill. I tinguem present Europa, com a conquesta civilitzatòria, avui en crisi, durament atacada al seu cor (els brutals atemptats de París ens obliguen a donar una resposta a l’alçada del repte), envoltada de negacions, que haurà de ser regenerada amb una gran afirmació. En nom d’un passat que no ha de tornar, en nom d’un futur que està per escriure.
Tota la informació a la web de la revista: www.uv.es/lespill
