Nèstor Novell
El centre de gravetat de la Valldigna: Tavernes de la Valldigna
Però deixem la Valldigna i centrem-nos una mica en Tavernes. Juan Tormo me’n fa un ràpida i sintètica visió:
“Tavernes és bàsicament agrícola. Té molta infraestructura verda, un 45,79% del seu territori, i un problema greu d’inundabilitat pel riu Vaca que no està resolt.”
La població, el 2014, era de 17.822 persones amb una densitat de 362,02 hab./Km2. Representa el 10,09% de la població de la Safor. Durant el període 01-12 va tindre un creixement del 9,9%, important però moderat respecte a Gandia (31%) o Simat 20,3%). El padró d’habitants entre el 2012 i del 2013 mostra una davallada del 0,52% de la població. El nombre d’immigrants és proper al 10% de la població i té 480 nadius residents a l’estranger, la majoria joves. L’atur sobre població potencialment activa (2012) és el 16,2%, un dels més elevats de la Safor.
Tavernes és un poble que ha crescut a la llarga, d’est a oest entre la muntanya i el riu Vaca. El centre històric, amb la plaça de l’Ajuntament –encara que ja molt alterada-, el mercat, els carrers del voltant de l’església de Sant Pere i el carrer Major són agradables de passejar. Molts carrers com sant Josep, sant Benet i sant Roc, són agradables i mantenen la lectura històrica del poble, tot i que caldria un major control de les tipologies i els materials constructius de les nous habitatges. Més amunt, vora la muntanya de les Creus, les cases són més populars i l’administració ha tingut d’instal·lar uns fortes malles per protegir-les dels despreniments..
Tavernes té el problema, mai no resolt, de la carretera comarcal cap Alzira que travessa longitudinalment tota la població. La carretera és el centre comercial del poble i al seu voltant s’han permés edificacions d’altura considerable. Ha estat una pena, tot i haver un projecte de laminació del riu, no haver unit la circumval·lació de la carretera comarcal i la conservació i protecció dels marges del riu Vaca. El poble hauria guanyat un important bulevard cap al sud, al bell mig de la Valldigna.
L’expansió del poble cap el riu s’havia fet amb equipaments escolars i poliesportius, però després s’hi han construït alts blocs d’apartaments. Ja hi ha tota una illa, 3 finques de 12 altures amb famílies vivint, que el jutge ha ordenat el seu enderrocament per estar en zona inundable. Esperem que el problema no es resolga canalitzat salvatgement el riu o soterrant-lo, perdent el que podria ser un gran passeig fluvial, i el pulmó verd que delimitaria el creixement urbà del poble.
A l’antiga estació s’ha construït un important complex cultural, molt ben dotat. Resseguint l’antiga via del tren Gandia-Carcaixent (ara Passeig Colom) s’ha fet un petit passeig que també, poc a poc, s’ha anat densificant.
Parlem de l’agricultura, un dels puntals econòmics de Tavernes. L’extensió del taronger s’expandí de manera important amb la dessecació de la marjal feta per l’Iryda als anys 60. La concentració parcel·lària va evitar que les noves propietats no patirien de la subdivisió que tenen al terme, això no lleva que hi hagen parcel·les grans i altres de més petites. Per assegurar el drenatge es feren dos sèquies importants fins a la mar, dins del terme de Tavernes en no arribar-se a un acord ni amb Cullera ni amb Xeraco. Són les sèquies de les ratlles.
Les terres de l’antiga marjal són gestionades pel Sindicat de reg (per cert, molt refractari a recuperar la zona humida). El drenatge d’aigua per mantindre el nivell freàtic ha de ser constant. Hi ha hagut abandonaments de terres, però la majoria la mantenen i participen en la gestió del Sindicat.
Fins fa pocs anys, la vida agrícola de Tavernes encara era la que descrivia el metge Grau en la seua Topografia mèdica
El hábito de trabajo es innato en nuestros labradores desde su infancia. (…) En la vida familiar la mujer es el alma, guia y señora de la casa; ella provee a la educación de los hijos; da a todos la norma de vida de relación; e interviene, si no dirige, en la compraventa de objetos y cosechas y aún en lo que el marido, por su tímida sociabilidad puede reservársele, lo concerniente a la explotación de sus campos. Todas las famílias usan sobrenombre”
Las múltiples necesidades que reclaman la atención de las madres de família y la innata afición de muchas mujeres al comadreo –fer barret- ocasiona algún descuido en la educación de la prole, que llega a mayor edad en lamentable estado de incultura manteniendo el ambiente de atraso peculiar de la comarca (…)
Al amancer, ya aparecen poblados caminos y sendas, irradiantes de la población, por la gente labradora en marcha a sus respectivos campos (…) y a la puesta de sol regresa al hogar, contento y satisfecho, donde le esperan los suyos en torno al indispensable plato de arroz.
Contados son los que, luego de satisfacer esta necesidad, no se permite el lujo de ir a tomar su taza de café o copa de aguardiente a los casinos y cafetines de la plaza; reúnense en ella para relatar las incidencia del día; cambiar impresiones sobre las cosechas, contratar braceros o contratarse para el dia siguiente, y allí acuden también compradores y chalanes con vistas a su negocio
A hores d’ara, el principal conreu de Tavernes és el taronger, que ací ha aguantat la crisi. També hi ha dues empreses importants de flors i plantes ornamentals. La més important és Vivercid, dedicada a produir cítrics, plantes ornamentals d’exterior -especialment de clima mediterrani-, i certificats per al cultiu de fruita en el camp. L’altra és Vilber, una empresa de comercialització tèxtil que ha diversificat en el camp agrícola. Tavernes pràcticament no té conreus de secà, aquests es concentren a Simat.
| Conreus (Ha) | Estimacions (Ha.) per tipus de conreu. 2012 | ||||||||||||||||||||
| Secà. | Regadiu. | Horta-lises | Cítrics | Fruitals no cítrics | Vinya | Olivar | Flors i ornamen. | Altres | |||||||||||||
| La Valldigna | 2630,2 | 3346,8 | 18,0 | 3527,0 | 267,0 | 4,0 | 70,0 | 59,0 | 0,00 | ||||||||||||
| % s/ la Safor | 46,1 | 27,4 | 10,0 | 27,8 | 42,1 | 57,1 | 51,1 | 71,2 | 0,00 | ||||||||||||
Fonts Cens agrari 2009 i peG-IVE. Banc de Dades Territorials. Estimacions de superfícies de conreus per municipis. 2012. i Elaboració pròpia
Però parlar de la Marina de Tavernes ens porta inevitablement a parlar del projecte d’especulació urbanística que impulsaren Bancaixa i Lubasa. Uns cinc milions de m2 entre el camí reial (l’actual carretera Natzaret–Oliva) i la costa. El projecte està paralitzat des que l’Ajuntament va exigir una revisió de l’actual Pla General al promotor (el terreny és no urbanitzable comú), a més de l’execució prèvia de les distintes infraestructures incloses en el pla contra inundacions “des del punt de vista administratiu va durar un mes”, em diu Juan Tormo. En el moment del llançament el que buscaven els promotors és que la pressió popular obligara a l’Ajuntament a desenvolupar el Pla, però a hores d’ara això sembla impossible. La gent ja se n’ha adonat que el benefici que anava a dur l’especulació urbana és una mentida
“A banda d’aquest projecte, en els mateixos anys aparegueren altres d’importants, com la urbanització de 3 milions més al Massalari. El 2004 hi havia damunt la taula de l’Ajuntament 8 PAIs que agafava tots el terrenys que havia previst el PGOU. El poble es va dividir en dos: els que estaven per la clemen-solar i els que estaven en contra d’urbanitzar salvatgement el terme”
Tavernes té molts plans parcials aprovats però les empreses no poden fer front a les infraestructures d’inundabilitat, llum, etc. La Confederació Hidrogràfica, en tindre paralitzat el projecte del riu, no permet que es puga desenvolupar cap projecte urbanístic. Amb aquests problemes i la crisi del sector la gestió urbanística de l’actual PGOU està estancada: sis PAIs sense tramitar. Els grans propietaris dels terrenys són Lubasa, Bankia i altres empreses promotores valencianes [Lubasa: Luis Batalla SA, empresari-promotor-constructor de Castelló soci preferent de la Generalitat Valenciana per a obra pública i altres coses en època del PP; Bankia: l’antiga Bancaixa dirigida per l’imputat J. L. Olivas i cia.]. Molts dels antics propietaris cobraren, pels seus terrenys, una part en diners i l’altra a canvi d’una obra que no s’ha realitzat.
La gent ara veu que el boom de la construcció ha passat i que, per contra, Benifairó, amb els seus magatzems de taronja, que funcionen molt bé, és el centre econòmic de la comarca: Bollo Internacional Fruits 89,4 milions de vendes el 2013; Frutas Tono, 69,4 milions, Frutas Vercher, 7,2 milions, Zam Zum, 4,7 milions, Benivall, 4,3 milions, etc. Així, sembla que la solució més encertada seria la de desqualificar els terrenys i fer un nou PGOU. La situació és immillorable, el govern municipal té una alta sensibilitat al respecte i una ampla majoria.
La platja no ha tingut mai una visió econòmica. Ha estat el lloc on anar a estiuejar els del poble. També hi estiuegen molts turistes de ponent. Tot són apartaments i no hi ha oferta hotelera. El casc urbà de la platja antiga té un urbanisme caòtic, propi dels anys 60-70, que barreja en una estreta i llarga franja, xalets de dos altures amb blocs d’apartament de 22 altures. La construcció es va fer sobre la mota i el passeig i l’àrea comercial es va fer a segona línia. Amb l’expansió de la platja el passeig desapareix perquè els nous blocs d’apartaments de primera línia es menjaren la prolongació del passeig. A partir d’ací, la platja, una franja llarga i estreta, és un trajecte en ziga-zaga durant el qual no es pot veure la mar, entre blocs d’escàs valor arquitectònic i de nul aprofitament comercial.
La prolongació de la platja dels anys 90 apostà per millorar la imatge amb la singularitat d’alguns espais oberts i llocs d’esplai, sobretot al Llac de la Goleta, però és manté el caràcter caòtic de blocs d’apartaments d’altures molt diverses. En aquest eixampla estava dissenyat un passeig marítim que l’Administració estatal de Costes no ha permés.
La indústria a Tavernes es desenvolupà als anys 60 i 70 a partir d’empreses familiars. No mai professionalitzaren adequadament la gestió. Ara estem en la tercera o quarta generació de la família i, amb la crisi, els problemes han estat devastadors. Segons Tormo:
“Aquests empreses eren grans artesans que feien un producte de qualitat que no ha pogut competir amb la globalització. Per altra banda depenien molt de les vendes a l’administració. Parlem de Tabervall i de Giner. L’administració tarda molt en pagar i necessitaven d’un bon finançament. Si et fixes bé, totes les empreses que treballen amb l’administració tenen darrera un banc que els finança les vendes i el cobrament amb l’administració. Els contractistes forts sempre tenen un banc darrere.”
No hem de deixar de banda el fet que la pèrdua de la banca de proximitat, de les caixes d’estalvi, ha estat terrible. Moltes PIMES perderen el finançament. En l’època del boom els bancs mateixos, i és una dada per a reflexionar, incentivaren els capitals cap a l’especulació urbanística. Així, podem trobar els principals empresaris locals com a promotors immobiliaris: per exemple, en el sector 4 del PGOU un dels promotors importants era Giner; en el sector Lepanto hi havia Alberola, que fabrica molls i butaques.
Tavernes té tres polígons industrials, en total 342.913 m2: el Teularet; el Pla, que està a mitjan omplir i el Golfo, vora l’estació de ferrocarril, amb només 4 o 5 empreses. Una dispersió territorial perquè els polígons han anat creixent conforme les necessitats de sòl d’empreses concretes.
En el període 2007-2012 Tavernes ha perdut el 24,5% de les empreses industrials (Gandia 15,5%, Oliva 2,9%). El 39% de les empreses industrials no són de la construcció, un percentatge bastant superior al de Gandia i Oliva. Desaparegut el sector emblemàtic, el del moble, les principals empreses són: Don Hierro que fa mobles de ferro i MD per a muntar a casa, Metalcasa; la Mandriladora Alpesa de fabricació de paper i cartró ondulats; i dues d’antigues, Envases Grau i Asfaltos Chova.
Aquesta última està superant la crisi de la construcció gràcies a què ha diversificat l’empresa. En primer lloc a escala internacional, especialment a Mèxic i en altres països sud-americans (a Equador a la tela asfàltica li diuen genèricament Chova). Però també ha diversificat el producte i s’ha especialitzat en aïllaments acústics i tèrmics.
El poble té 43 activitats a l’engròs, la meitat d’agroalimentació i begudes. N’ha perdut un 26,2% en el període 2007-12, el doble que Gandia i Oliva. Les importants són Quid Pro Quo de fruites i hortalisses, el Grup F Burgos de mobles, catifes i làmpades i World Padel d’articles per a aquest esport.
Nombre d’empreses segons activitat principal. 2014
| Indústria | Construcció | Comerç, transp. i hostaleria | Altres serveis | % Industria / total | |
| Barx | 5 | 17 | 32 | 29 | 6,02 |
| Benifairó de Valldigna | 6 | 7 | 51 | 20 | 7,14 |
| Simat de Valldigna | 6 | 21 | 83 | 45 | 3,87 |
| Tavernes de Valldigna | 51 | 125 | 357 | 317 | 6,00 |
PeGV. Banc de Dades Territorial. Difusió Municipal del Directori Central d’Empreses. Nombre d’empreses segons activitat principal. 2014
Abans de la crisi la població tenia una important quantitat d‘activitats de comerç al detall. Tavernes és el centre comercial de la Vall, però en el període 07-12 ha perdut el 45,6% d’aquestes activitats. Ara en té 293, el 40% d’alimentació i el 60% de no alimentació. La superfície comercial és de 44.229 m2, que dóna 2,44 m2/hab. Una vegada reduïda el nombre d’activitats que havia crescut de manera excessiva, el sector sembla que comença a remuntar. Les activitats de restaurants i bars també s’ha vist reduïda durant la crisi de manera dràstica, un 35%.
L’Ajuntament que tot just acaba d’entrar, procura incentivar l’emprenedoria, especialment en camps on creu que hi haurà opcions de futur, com són els de la protecció ambiental i el del turisme natural, cultural i rural. També està desenvolupant un pla de mobilitat sostenible i, atesa la crisi, li dóna una prioritat als temes socials.
Aquest nou ajuntament té una tasca complicada i apassionant, definir un nou Pla General de Ordenació Urbana que preserve l’agricultura i els rics espais naturals, especialment a la costa. És clar que també haurà de solucionar els problemes d’inundació del riu Vaca. Cal evitar el risc per a les persones, però convé no oblidar que precisament per aquest risc s’ha pogut sortejar un urbanisme d’una depredació salvatge i d’una cobdícia sense límits. Potser ara siga el moment d’atendre les dues necessitats.
No puc acomiadar-me de Tavernes sense fer una referència a l’important historial del Tavernes Rugby Club, fundant a l’any 1934, i a dos dels seus fills que han triomfat en la literatura: Rafael Chirbes, premi nacional de literatura i autor d’En la orilla i Crematorio, recentment desaparegut; i José Monleón, escriptor, actor i director de teatre, premi nacional de teatre i Creu de Sant Jordi.
