Josep Lluís Alay
Fa una setmana les autoritats xineses van anunciar la mort en una presó del lama Tenzin Delek, el pres polític més carismàtic del Tibet. Les causes de la seva defunció no van ser revelades, si bé la mort de presos polítics tibetans durant el seu internament o poques setmanes després de sortir dels centres penitenciaris xinesos no és cap excepció, més aviat entra dins la normalitat del sistema penitenciari xinès. Des del 2008 s’han produït almenys 14 defuncions de presos polítics tibetans, totes a conseqüència dels maltractaments i les tortures patits en presons xineses. Però el cas de Tenzin Delek és singular. Aquest monjo budista, nascut fa 65 anys en una àrea nòmada de les muntanyes del Tibet, va ser als anys 90 un dels personatges més populars i respectats pels tibetans.
Després de passar cinc anys a l’Índia a prop del Dalai-lama, va tornar al Tibet per emprendre una ingent tasca de suport a la població tibetana més desafavorida per les agressives polítiques xineses de lliure mercat. En pocs anys, aquest lama tibetà va construir un seguit d’escoles, orfenats, hospitals, monestirs i, fins i tot, una residència per a gent gran sense cap mena de recursos. Alhora, va destacar com un gran defensor de la necessitat de mantenir el tibetà com a llengua d’instrucció a les escoles, davant la progressiva i imparable penetració del xinès. Fins i tot, va gosar parlar en públic contra l’agressió permanent que viu el fràgil ecosistema tibetà, que comporta l’explotació dels rics recursos naturals de l’altiplà. Les mines i la desforestació han convertit regions senceres del país de l’Himàlaia en autèntics paratges erms i desèrtics.
La popularitat de Delek va anar en augment i les autoritats xineses van decidir tallar el seu desafiament de soca-rel. L’abril del 2002, ell i un nebot seu van ser acusats per “crims de terrorisme i incitació al separatisme”, acusats falsament d’haver col·locat una bomba a Chengdu uns dies abans. Detinguts secretament durant set mesos, van ser finalment jutjats i condemnats a mort, seguint les instruccions d’un dels falcons més durs de la política xinesa, Zhou Yongkang, l’aleshores secretari del Partit Comunista a Sichuan i posterior responsable de seguretat interior de la Xina, avui caigut en desgràcia.
El nebot va ser executat el 2003, mentre que Delek, davant la pressió internacional, va veure commutada la pena de mort, primer per cadena perpètua i posteriorment per 20 anys de presó. Fa un any es va iniciar una campanya per reclamar el seu alliberament per motius de salut, però malauradament s’ha demostrat inútil. Inflexibles, les autoritats xineses van interrompre tot contacte amb Delek des de l’exterior, i els seus familiars més propers, dues germanes, el van poder visitar per últim cop fa dos anys. La dissident tibetana Tsering Woeser el va definir l’any passat com una “autoritat moral i espiritual” per a milers de tibetans; i Lobsang Sangay, el primer ministre tibetà a l’exili, denunciava des de l’Índia que l’actitud del govern xinès “només porta a augmentar el ressentiment entre els tibetans”, que es manifesta amb la cadena d’immolacions que pateix el Tibet des de fa sis anys. Tot just la setmana passada es calava foc un altre tibetà i ja en són 142 els que han fet ús d’aquest mètode extrem per protestar contra l’ocupació xinesa del seu país i demostrar que el conflicte del Tibet segueix ben viu.
Publicat a k’Ara, dissabte, 18 de juliol de 2014
