Xavier Duran
Els Koch són dos germans nord-americans, propietaris de la segona empresa privada més gran dels Estats Units, Koch Industries, fundada pel seu pare el 1940. Casualment, comparteixen cognom -i probablement res més- amb Robert Koch, el metge alemany que el 1882 va identificar el bacil causant de la tuberculosi -que porta el seu nom- i l’any següent el del còlera. Pel primer descobriment va rebre el premi Nobel de fisiologia, o medicina, el 1905.
Sembla irònic que Charles i David Koch portin aquest cognom, que recorda l’eminent personatge que va fer els seus descobriments tot aplicant de forma brillant, rigorosa i creativa el mètode científic. Va observar, va emetre hipòtesis i va dissenyar experiments per comprovar-les o per refutar-les. Ben diferent del que fan els germans Koch, que actuen a partir de les seves conclusions o prejudicis, al marge d’evidències i arguments.
Els Koch s’han distingit des de fa anys per donar suport econòmic als negacionistes del canvi climàtic. I podem estar segurs que un conjunt d’empreses que facturen més de cent mil milions de dòlars anuals dóna moltes possibilitats d’atorgar ajuts generosos i de fer campanyes potents. Han ajudat a difondre la idea que el canvi climàtic i, per tant, les mesures per combatre’l, són una mena de conspiració comunista per atacar els Estats Units. Però sembrar el dubte sobre un fet que la immensa majoria de científics accepten -amb els matisos que calgui- els devia semblar insuficient i per això han impulsat campanyes contra l’estalvi i l’eficiència energètica i contra el transport públic i les vies per a bicicletes. Qualsevol iniciativa que comporti menys consum d’energia -sobretot si és fòssil- els molesta.
També han impulsat campanyes contra la reforma sanitària del president Obama. Als Koch, contribuents importants del Tea Party, qualsevol cosa que faci l’estat els desagrada. Segur que no els van agradar gens les desenes de milions de dòlars en multes que els han imposat els darrers anys per infraccions ambientals.
Que gent que s’ha enriquit tant gràcies a la ciència i la tecnologia promoguin disbarats anticientífics pot semblar curiós. Però més enllà dels Koch, el gran problema és la ingenuïtat amb què tanta gent pot empassar-se aquests missatges. Les teories conspiranoiques tenen difusió, amb l’ajut inestimable d’alguns mitjans de comunicació i d’alguns periodistes i opinadors, donats a qüestionar coses ben sabudes, simplement per notorietat, audiència, moda o potser, com els germans Koch, per interessos o ideologia.
Això amplifica discursos com el dels dos germans: el discurs anticientífic i antiracional, sigui contra l’evidència del canvi climàtic o de les vacunes o per mantenir que la sida no la causa un virus o qualsevol altra cosa més que demostrada, té el seu públic. Adherir-s’hi no demana esforços: no cal rumiar arguments o contrastar informacions. Però més enllà dels que, sense mala fe, cauen en aquests paranys, hi ha les persones amb formació que insisteixen a voler desemmascarar suposades mentides globals, sostingudes, es veu, per milers de científics venuts i sense escrúpols. Amb interessos econòmics, esclar, no com els germans Koch!
Segur que les conspiracions existeixen i la majoria no les coneixem. Només cal pensar en Snowden o Assange per tenir, si més no, sospites sobre el comportament dels poderosos. Però això no significa que sigui lògic dubtar de tot. I, si es fa, cal que sigui amb arguments sòlids, no amb arguments de thriller barat. Cal aportar arguments i dades, no sospites o rumors. És massa senzill sembrar dubtes aprofitant les limitacions de la ciència -que òbviament en té- o diferències entre científics -que són essencials per avançar, però que no sempre signifiquen discrepàncies de fons, sinó en matisos o en alguns aspectes concrets-. Per no parlar de suposats estudis que mai no han vist la llum en revistes especialitzades sotmeses a control estricte.
Tampoc no és cert que s’hagi d’escoltar absolutament tothom perquè totes les opinions poden tenir el mateix pes. En un debat sobre previsió de terratrèmols ningú no convidaria cap membre de la curiosa Flat Earth Society, que s’entesta a demostrar que la Terra és plana. Per no parlar de negacionistes en l’àmbit de la història a qui ningú no gosaria donar la paraula.
El descobriment del bacil de Koch va ser un pas cabdal contra la tuberculosi. Ara, el bacil dels germans Koch -i de personatges similars- pot ser devastador si donem espai a informacions falses i, sobretot, a una manera de veure el món i d’actuar basada en el rumor i les creences, en comptes de les evidències i el rigor.
Publicat a l’Ara, dilluns, 15 de juny de 2015
