Carta Oberta sobre l’Economia Digital
http://openletteronthedigitaleconomy.org
[Recentment, juny de 2015, un grup significatiu de tecnòlegs, inversors i acadèmics de l’entorn del Sylicon Valley i el MIT van llançar aquesta carta oberta que convida al debat sobre els efectes econòmics i socials de la nova revolució tecnològica. Entre els signants es trobaven alguns noms de molt de pes als EUA, com ara Erik Brynjolfsson, MIT; Andy McAfee, MIT; Steve Jurvetson, Draper Fisher Jurvetson; Tim O’Reilly, O’Reilly Media;James Manyika, McKinsey & Company; Laura Tyson, Haas School of Business, University of California; Marc Benioff, Salesforce; Carl Bass, Autodesk. Posteriorment s’hi han anat sumant, perquè la carta demanava adhesions, molts altres acadèmics de Berkeley, Stanford, Yale, Harvard, NYU, etc,, economistes, directius d’empreses tecnològiques, investigadors… incloent-hi diversos premis Nobel com ara Michael Spence, Robert Shiller o Robert Solow. El text té interés com a document d’un debat viu als EUA, impulsat des d’ambients estretament relacionats amb la innovació tecnològica més avançada. Entenem que aborda de manera molt senzilla algunes qüestions clau, des de la singularitat del debat polític i cultural als EUA, i no ens hauria de passar desapercebut. N. de la Red.]
Ens trobem en les primeres etapes d’un gran canvi tecnològic. Les innovacions digitals transformen a hores d’ara la indústria, l’economia i la societat de la mateixa manera com la màquina de vapor, l’electricitat i la combustió interna ho varen fer al seu dia. Com els seus predecessors, els ordinadors i la resta d’instruments són motors d’una gran prosperitat. Els progressos assolits amb el maquinari, el programari i les xarxes estan millorant les nostres vides de mil maneres distintes alhora que creen un valor immens. Per posar només alguns exemples, els avenços en intel·ligència artificial ajuden els metges a diagnosticar malalties; nous sensors fan possible conduir cotxes de manera més segura; la digitalització difon coneixements i entreteniment més àmpliament que mai; les xarxes mòbils fan possible la interconnexió de la població del planeta per primera vegada en la història. La revolució digital és la millor notícia econòmica al planeta.
Però alhora és del tot clar que aquest progrés va acompanyat per alguns desafiaments molt seriosos. La majoria de les llars nord-americanes han vist ben poc o no cap augment dels seus ingressos els darrers 20 anys, el percentatge de la renda nacional pagat en salaris s’han reduït abruptament als EUA des de l’any 2000, i la classe mitjana americana –una de les grans creacions del nostre país– està sent soscavada. Les externalitzacions i les deslocalitzacions han contribuït a aquests fenòmens, però hem de tenir present que la recent onada de globalització es basa ella mateixa en els avenços de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els fets fonamentals són que vivim e n un món cada vegada més digital i interconnectat i que els beneficis d’aquesta onada de canvi tecnològic s’han repartit d’una manera molt desigual.
Les onades anteriors comportaren un gran augment de la demanda de treball i un creixement sostingut dels llocs de treball i els salaris. Aquesta vegada, l’evidència disponible duu alguna gent a preguntar-se si les coses són ara diferents. O per a dir-ho com alguns titulars de premsa recents, es menjaran els robots els nostres llocs (de treball)?
Pensem que aquesta és la pregunta equivocada, perquè assumeix que som impotents per alterar o configurar els efectes del canvi tecnològic sobre el treball.
Rebutgem aquesta idea.
En canvi, creiem que són moltes les coses que podem fer per millorar les perspectives de tothom. Proposem fer un esforç en una triple direcció.
En primer terme, proposem un conjunt de canvis bàsics (set of basic public policy changes) en la polítiques públiques en àrees com l’educació, les infraestructures, l’emprenedoria, el comerç, la immigració i la recerca. Existeix un fort consens en el sentit que aquests canvis poden millorar ràpidament l’economia americana i el benestar de la seua força de treball. També és el moment d’engegar un debat sobre els canvis més profunds que seran necessaris a més llarg termini –i que afecten el sistema fiscal i de transferències, la naturalesa i abast de la inversió pública i fins i tot la manera com la democràcia pot i hauria de funcionar en un món connectat en xarxa.
En segon terme, fem una crida als dirigents empresarials i del món dels negocis a desenvolupar nous models i enfocaments organitzatius (develop new organizational models and approaches) susceptibles no tan sols d’augmentar la productivitat i generar riquesa, sinó també de crear una àmplia base d’oportunitats. L’objectiu hauria de ser assolir una prosperitat inclusiva. L’empresa en ella mateixa és una innovació poderosa, però és també un entorn que pot fer molt més que simplement generar beneficis i reportar un rendiment competitiu als qui aporten capital i assumeixen un risc. És una eina per transformar idees en productes i serveis que donen resposta als reptes que té la societat i alhora també el mitjà amb el qual molta gent es guanya la vida. En el marc de les onades actuals d’innovació tecnològica, tenim l’oportunitat de reinventar l’empresa i el món dels negocis.
En tercer lloc, reconeixem que no tenim totes les respostes. Per tan, fem una crida a més i millor recerca (research on the economic and social implications of the digital revolution) sobre les implicacions econòmiques i socials de la revolució digital i a fer més esforços de cara a desenvolupar solucions a llarg termini més enllà de la les idees i enfocament actuals.
En resum, pensem que la revolució digital aporta un conjunt d’eines sense precedents per augmentar el creixement i la productivitat, per a crear riquesa i millorar el món. Però per a construir una societat en la qual la prosperitat siga compartida cal que posem al dia i actualitzem les polítiques, organitzacions i la recerca per tal d’aprofitar aquestes oportunitats i fer front als reptes que plantegen aquestes noves eines.
(Traducció de Jaume Soler)
