Jaume Soler
La detenció per la policia de Serafín Castellano, tot un delegat del govern (!), per un afer de corrupció és, probablement, la gota que fa vessar un got ja massa ple. No ve d’aquí, certament, en una terra assolada per un rosari de casos de corrupció, pel saqueig perpetrat durant anys per uns presumptes governants i servidors públics dedicats a dissimular i a omplir-se les butxaques. El cas Castellano, absolutament inaudit, ve a afegir-se al cas Rus, i aquest al cas Blasco, i així successivament, en una enumeració sinistra que ompliria pàgines i pàgines..
Mentrestant, el deute que arrossega la Generalitat Valenciana és brutal. Els comptes públics són deficitaris i evolucionen malament. Cada dia apareix una notícia desastrosa: el deute de Fira València, el deute de la Marina Reial… I també mentrestant l’atur, l’empobriment i l’emergència social afecten de ple una població alarmada, angoixada, que ha votat recentment en un sentit molt clar, de canvi i gir cap a l’esquerra. Corrupció i gestió nefasta en tots els terrenys, es mire on es mire, un trist balanç del PP, que encara ha rebut massa vots. I algú haurà de fer-se’n responsable. No sols políticament, no sols penalment. Econòmicament també. En un sentit de rescabalament que hauria d’esmenar alhora l’injust tracte fiscal. O no ha estat sempre al darrere de tot plegat el Govern de Rajoy i el PP a nivell espanyol, que designava càrrecs i dirigia la sucursal?
L’herència rebuda en aquest cas sí que serà un argument. Perquè és real, és una hipoteca descomunal, que sols dosis molt altes de fermesa, intel·ligència política i responsabilitat per part dels nous dirigents cridats a fer-se càrrec de les institucions podrien matisar. Una tasca molt difícil tindrà el nou govern. Els qui l’han de formar en són, segur, ben conscients, però han de començar ja a donar mostres públiques molt visibles de serenitat, rigor, entesa, estabilitat, canvi tranquil, transició amable, i presa immediata de decisions inajornables. A deixar clar que han assumit la responsabilitat de reconduir un estat d’alarma social, un país en estat de xoc, que els ha fet confiança. No el poden defraudar. De cap manera.