Nèstor Novell
Després del recorregut històric (Gandia, la formació d’una ciutat), publicat els dies 11 i 12 d’abril, ara Nèstor Novell analitza, també en dos lliuraments successius, el present i els reptes de futur de la capital de la Safor.
“Tot i haver-hi una visibilitat mediocre, hi destaquen les altures: el Mondúver de perfils egipcis, el modest Molló de la serra Falconera, la serra d’Ador sota la superba serra de la Safor, amb cims de més de mil metres, la serra Gallinera amb els tossals de Covalletes, Penàguila i Almuixic, la serra negra de Mustalla, el Carall Bernat. I al sud, el rostre cadavèric de Segària i més enllà el Montgó, blavenc per la calitja”
(Tono Fornés i Juan Gargallo[1]. “De mar estant”)
En articles anteriors hem repassat els aspectes més destacats de la història de Gandia. Hem analitzat els esdeveniments que han marcat la ciutat al llarg del temps, els que l’han configurat tal com és. Ara ens endinsarem en els problemes del present i els reptes de futur. I començarem amb una consideració sobre els diversos sectors econòmics de la ciutat. He convocat experts com Josep Sorribes, Pau Rausell, Vicent Llorens, Enric Sigalat i Salvador Gregori perquè aporten la seua opinió. Pep Sorribes planteja d’entrada:
“El model productiu de Gandia és un model amb una especialització econòmica molt difusa. Es tracta d’una economia complexa però escassament definida. L’únic vector clarament marcat i que explica gran part de la seua condició de capitalitat comarcal és l’especialització en el comerç.”
Així que comencem amb el comerç. Segons ha escrit Enric Sòria[2]:
“Una vegada captat l’esperit botiguer de la ciutat, crec que convé acostar-se més a la seua ànima, que es respira millor al llarg i estret carrer Major. És un carrer per a vianants que disfruta també d’una gran animació de gent a tothora. Segurament és el punt més viu de la ciutat. El carrer Major ha patit transformacions de tota mena i el visitant no ha d’esperar trobar-hi ja cases senyorials antigues. A penes queda alguna casa bona burgesa amb més d’un segle d’embigats (…) Un comerç a la menuda, pròxim, estretament humà, que requereix un entregent expert i una gran habilitat per a l’acomodació. Per això s’ha dit que els habitants del carrer Major van ser els primers de Gandia a aprendre a parlar castellà i seran els últims que encara sabran valencià.”
Una ciutat comercial
Si Gandia havia estat una ciutat comercial i havia assentat la seua funció gràcies al ferrocarril, el port i l’expansió taronjaire, a partir dels anys 60 es produeix una veritable modernització del comerços tradicionals del centre històric. Les botigues de Gandia no tindrien res a envejar a les de València ciutat. La ciutat eixamplava la seua àrea d’influència comercial. Però a partir dels anys 80 el deteriorament del centre històric, i la pèrdua i envelliment de la població, arribà a ser preocupant. L’avinguda República Argentina s’havia convertit en el lloc de residència de la classe mitjana local. Segons dades del Padró municipal de 1981[3], aproximadament el 50% dels habitatges s’hi trobaven buits. El municipi prengué la decisió d’apostar per la revitalització de l’antiga vila de Gandia.
L’any 1981 l’Ajuntament redacta el Pla Especial de Revitalització i Millora del Medi Urbà de Gandia (PERYMMU), que es va aprovar el 1984. Aquest va ser l’inici d’una sèrie d’iniciatives, públiques i privades, que renovarien totalment el Centre Històric i convertirien Gandia en una de les àrees comercials més importants del País. Segons Vicent Llorens:
“Aquesta iniciativa va partir d’una preocupació de caràcter ‘il·lustrat’ davant la situació del Centre Històric, més que no d’una inquietud compartida per la majoria de la ciutadania, la qual es concretaria molt més tard.”
Les inversions d’aquests projectes, entre 1190 i 2001, van ser de més de 25 milions d’euros, entre la inversió pública i la privada.
El 1989 es signà, entre l’Ajuntament i la Generalitat, el Programa de Renovació de la Ciutat Medieval de Gandia (PRU), de caràcter regulador, per afavorir les activitats comercials, recuperar el patrimoni i millorar la funció residencial. El programa incloïa el barri de la Vila i el de la Vila Nova. L’any1995 es va estendre l’àmbit d’actuació al Raval i l’Eixample.
Paral·lelament al PRU, el 1989 es creà el Centre de Desenvolupament Comercial (CEDEC) el qual donà pas al Programa d’Actuació Comercial entre l’Ajuntament i la Federació de Comerciants del barri. El 1993 es redactaren les bases per a la constitució del Centre Comercial Obert del Centre Històric, amb l’objectiu d’aconseguir els avantatges dels centres comercials tancats. Segons el regidor l’impulsor d’aquests projectes, Cebrià Molinero:
“Es tractava de fer un canvi radical en la gestió de l’espai públic en passar d’un concepte de gestió individualista a un sistema de gestió integrat. Per una banda, calia agrupar els botiguers i els prestadors de serveis en una unitat de gestió, i per l’altra, es formalitzaria una plataforma de col·laboració entre l’Ajuntament i la unitat de gestió.”
Així, en 1995, els comerciants crearen la cooperativa de serveis Gandia Comercial, Centre Històric, Coop. V. i, a partir de 1996, l’Ajuntament i la Cooperativa signaren un seguit de convenis de col·laboració. El projecte Centre Històric-Centre Comercial Obert de Gandia, continuà desenvolupant-se i, com diu Vicent Llorens, ha contemplat altres mesures:
“El pla de trànsit del Centre Històric: mobilitat, condicions d’accessibilitat, gestió de les activitats i zones de càrrega i descàrrega; l’aplicació del Registre de solars per evitar l’especulació sobre solars i edificis de l’àrea i la dotació de places d’aparcament al l’àrea: aparcament del riu Serpis.”
En els anys successius, i fins 2011, diverses actuacions varen complementar el projecte de millora urbana: la rehabilitació de les Escoles Pies; la rehabilitació de la plaça del Prado i la construcció de dues plantes d’aparcament; l’adquisició i rehabilitació de la casa de la Marquesa per a centre cultural; la rehabilitació del teatre Serrano; l’obertura d’un eix cultural transversal al Passeig, des de la plaça del Segó fins a la plaça del Prado (Biblioteca, seu universitària, casa de la Marquesa i jardins, Prado); la rehabilitació-pacificació del trànsit al Passeig Germanies; la rehabilitació del Palau i la creació de la Fundació Palau Ducal, per a facilitar-ne l’ús cultural, cívic i turístic; la construcció del passeig vora riu resseguint les antigues muralles; la construcció de la plaça Tirant (obra de Navarro Baldeweg); la rehabilitació de l’hospital de sant Marc amb el museu de les Clarisses; la millora de l’entorn urbà amb escultures d’Hèctor Peiró, Artur Heras, Manolo Boix, etc.; la rehabilitació de la Seu, la senyalització dels edificis patrimonials de la ciutat; i la finalització dels carrers de vianants que estaven pendents. El 2011 el centre de la ciutat, el Raval, el primer Eixample i el Prado conformaven un espai ciutadà de primera magnitud. Dos aspectes marquen les deficiències de les actuacions. La primera és no haver aconseguit assentar a la vila antiga una població resident suficient, tot i les ajudes públiques a la rehabilitació d’habitatges. La segona, és la lenta i constant desaparició del patrimoni immoble d’interés amb una política urbanística no massa atenta a la conservació, encara que va ser als anys 70 i 80 –particularment els anys anteriors a l’aprovació del PGOU de 1983- quan desaparegué la major part del patrimoni urbà.
Les primeres actuacions per fer els carrers de vianants van tindre una forta oposició dels botiguers, que arribaren a posar crespons negres als balcons. El procés ha estat lent i no va finalitzar fins l’any 2011. Pocs comerciants han donat suport a les mesures municipals, tot i que la majoria s’han enriquit i han llogat a franquícies, a preus astronòmics, els seus locals. De fet, quan aquestes iniciatives havien de ser gestionades i finançades pels propis comerciants en gran part s’han abandonat. Es pot dir que una bona part dels botiguers gandians han agafat el diners i han abandonat una estratègia d‘èxit. Electoralment la profunda transformació del centre, des del punt de vista urbanístic, de rehabilitació d’edifics, de qualitat urbana, d’accessibilitat, de gestió conjunta i de potenciació d’activitats de tota mena al centre comercial de la ciutat, tampoc s’ha traduït en cap canvi en les tendències culturals ni electorals dels comerciants
A la platja, les importants millores fetes a primera línia, amb l’ajuda del Banc Europeu d’Inversions, varen convertir el passeig Marítim en una allargada àrea comercial i d’oci de primera qualitat, procés que es va veure complementat amb la remodelació de l’Avinguda de la Pau i la recuperació del moll nord del port per a ús cívic.
Segons el PAC, el comerç al detall, al si de la ciutat de Gandia, es localitza principalment al carrer Major, avinguda. República Argentina, carrer Vila Nova, i passeig Germanies. És a dir, principalment al centre històric i el primer l’eixample de la vila. Segons el PAC la gent de Gandia fa el 92% de les compres en el comerç de la ciutat. La despesa evadida es dirigeix principalment a València.
| Llocs de compra de la gent de Gandia | Gandia | València | Altres |
| Béns diaris | 100% | – | – |
| Equipament per a la llar | 92% | 3,5% | 4,5% |
| Equipament personal | 85% | 12,6% | 3,4% |
| Altres productes | 90% | 7,4% | 2,6% |
El volum de la despesa en el comerç de la ciutat és de 277,1 milions d’euros per part dels residents, de visitants 201 milions d’euros, de turistes 166,60 milions i la despesa empresarial és de 28,5 milions
Les persones menors de 30 anys i aquelles persones de renda alta són els que tenen una major propensió a comprar fora de Gandia. Moltes d’elles prefereixen anar a comprar al Centre Comercial de la Vital. Un 15% de la població es desplaça fora de Gandia per realitzar alguna compra. Són significatives les dades sobre les compres de roba, calcer i complements en els diversos llocs de la ciutat:
“En les tendes especialitzades de la ciutat 69,3% (el 58,7% al centre històric, el 16,1% a la Rep. Argentina); CC la Vital 29,1%; CC Plaça Major 18,5%; CC Carrefour 18,1%; Mercadet del dissabtes 14,2%; El Corte Inglés 8,7%; Nuevo Centro 3,9.”
En els darrers 30 anys Gandia ha anat millorant la seua posició comercial en el conjunt del País. L’estratègia que ha seguit la ciutat, una vegada enfortit el centre històric, ha estat la d’oferir tots els formats comercials. S’ha intentat mantenir un equilibri entre l’oferta comercial al detall del centre amb l’obertura de centres comercials a la perifèria: Plaza Mayor, Carrefour, la Vital i Benieto. L’estratègia ha consolidat la ciutat en la seua àrea d’influència i ha esdevingut l’àrea comercial més important de les CCV.
Segons la Cambra de Comerç[4], en una publicació de 2009, l’àrea d’influència de Gandia és de 39 municipis amb una població (2008) de 180.838 habitants. El 43% de la població de l’àrea està empadronada a Gandia i els estrangers de l’àrea en representen el 18%. Sense comptar les capitals de província, Gandia és la segona capçalera comercial del País Valencià en activitats al detall, després de Benidorm i per davant de Torrevella i Sagunt.
“L’oferta de l’àrea comercial de Gandia és de 2.674 establiments comercials que concreten un total de 310.076 m2 de superfície. A la ciutat de Gandia es localitza el 55% de l’oferta comercial de l’àrea i el 59% de la superfície de venda. Entre les ciutats que competeixen amb Gandia des del punt de vista comercial destaca en primer lloc València, en segon lloc Xàtiva o Dénia, encara que en molt menor mesura”.
Més enllà de l’àrea d’influència directa, la capitalitat comercial de Gandia s’estén clarament cap a la Vall d’Albaida, fins arribar a Llutxent, la Pobla del Duc i Castelló de Rugat; cap a la Marina Alta, fins a Pego i Ondara; i cap a la Ribera Baixa fins Corbera i Cullera. Hi ha un tercer espai, d’influència compartida, que arriba fins a Dénia, Albaida i Alzira.
El centre comercial de Benieto, pensat com a Ciutat del Transport, va acabar convertint-se majoritàriament en un altre centre comercial, el motor del qual és Leroy Merlin. Ara, encara està a mig desenvolupar. És cert que hi ha causes objectives que feien molt complicat el desenvolupament del centre logístic: el sector del transport està molt atomitzat, la cooperativa de transportistes no té la capacitat de fer-hi les inversions necessàries i moltes de les infraestructures de transport extracomarcal estan per realitzar. Això no lleva que calia haver estat més acurats en l’aprovació dels usos del PAI perquè l’oferta comercial a l’extraradi ja era elevada i de segur que hauria estat més eficient un gran magatzem comercial al centre de la ciutat.
Però tot i això, els centres comercials Plaza Mayor i la Vital (grup Inditex) no són excessivament grans i estan bastant propers al casc antic per poder anar integrant-se al comerç urbà, si es potencia l’eix de Corea i la urbanització del Parc Ausiàs Marc. Pareix mentida que l’actual govern no haja fet un esforç per connectar amb transport públic tota l’oferta comercial de la ciutat i més, amb la posada en marxa de l’hospital comarcal (al qual, per cert, tampoc se li ha fet un accés de vianants).
El sector comercial no pot continuar creixent a base de major oferta. Calen noves intervencions, i no només comercials, per fer-lo més competitiu.
Gandia. Activitats comercials. 2012
| Activitats | Variació 07-12 | m2 activitats | % Aliment. | No Alimentació | % Mixt | Centres comercials | m2 C. comerç. | ||
| %vestit-calcer | % Llar | % Altres | |||||||
| 1.749 | -13,9% | 273.176 | 23,3 | 11,8 | 25,8 | 24,6 | 14,5 | 4 | 78.955 |
Font: Anuari Econòmic la Caixa 2013. www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com i elaboració pròpia
Fins l’actual crisi econòmica l’evolució comercial de la ciutat era d’un creixement moderat però sostingut. Però respecte de les seues ciutats competidores mantenia un major equilibri entre les diverses activitats productives i un important sector comercial de venda a l’engròs.
El 2007, la Quota de Mercat[5]: 176 (índex de la capacitat de consum relativa del municipi) era clarament inferior a l’Índex d’Activitat Econòmica: 230 (índex sobre els impostos de les activitats econòmiques), la qual cosa palesava la gran capacitat del sector comercial de captar demanda de consum en l’àrea d’influència. Les dades de 2012 mostren un canvi radical. La Quota de Mercat (173) és superior a l’Índex d’Activitat (141), així que la crisi s’hi ha traduït en una forta caiguda de la demanda interna i en la pèrdua d’influència comercial a l’àrea.
Cada vegada es veu més clarament la necessitat de millorar les infraestructures pendents des de fa anys: l’administració mancomunada del transport públic comarcal, el tramvia Gandia-Oliva, la circumval·lació de la Safor, el tren Gandia-Dénia, la via ràpida cap a l’autovia central, i la pota sud al port. I tot, pensant en un projecte comercial amb clara vocació territorial. La promoció comercial ja no es pot fer sense incorporar-hi tots els actius diferencials de la ciutat: la qualitat urbana, l’oferta cultural, les universitats, els serveis, la platja, el medi natural, la gastronomia, la diversitat de l’oferta comercial i el turisme. Des d’aquest punt de vista, les polítiques comarcals i de Comarques Centrals Valencianes esdevenen imprescindibles.
| Municipi | Activitats 2012 | % Varia. Act. 07-12 | m2 Activitats | m2 Comerç per hab. | % Aliment. | % No Alim. | % Mixt | Centres Comercials | m2 Centres Com. 2012 | m2 Centres Com.2001 |
| Alcoi | 1.201 | -22,1 | 130.792 | 2,15 | 40,8 | 46,0 | 13,1 | 2 | 26.570 | 8.000 |
| Benidorm | 2.243 | -19,9 | 144.435 | 1,98 | 28,0 | 63,7 | 8,3 | 2 | 64.509 | 47.458 |
| Cocentaina | 294 | -33,8 | 50.691 | 4,37 | 9,8 | 68,5 | 21,7 | 1 | 16.812 | 0 |
| Dénia | 1.057 | -26,0 | 160.233 | 3,60 | 29,9 | 62,7 | 7,3 | 0 | 0 | 0 |
| Gandia | 1.749 | -13,9 | 273.176 | 3,46 | 23,3 | 62,2 | 14,5 | 4 | 78.955 | 23.502 |
| Ontinyent | 649 | -25,1 | 88.156 | 2,37 | 37,0 | 56,9 | 6,1 | 1 | 15.544 | 0 |
| La Vila Joiosa | 489 | -25,3 | 59.697 | 1,79 | 43,4 | 52,9 | 3,7 | 0 | 0 | 0 |
| Xàbia | 617 | -32,4 | 75.023 | 2,27 | 29,2 | 66,6 | 4,3 | 0 | 0 | 0 |
| Xàtiva | 651 | -22,4 | 106.542 | 3,65 | 20,8 | 66,6 | 12,6 | 1 | 32.600 | 0 |
El creixement comercial al conjunt de les CCV ha estat molt important. En el quadre només apareixen les principals ciutats, però és evident que altres municipis (molts de la costa), fins fa poc gens rellevants comercialment, han aconseguit generar al seu voltant una significativa subàrea comercial que està trastocant els fluxos comercials tradicionals. És el cas de Xàbia, Ontinyent, Ondara, la Nucia, Cocentaina, Calp, Altea o Finestrat.
Segons l’Anuari Econòmic de la Caixa, el mercat potencial de Gandia és de 247 milions d’euros. En un futur immediat el sector comercial del Centre Històric hauria de fer un pas endavant per renovar la seua imatge comercial i per atraure la població de les platges i de les comarques veïnes. Així, si per una banda li caldria introduir les noves tecnologies de comunicació per oferir nous serveis, programacions, catàlegs i venda per Internet, la part de l’oferta de productes li caldria incorporar la gastronomia, l’artesania, l’art, l’oci… però també explorar nous mercats com els productes de la terra i els productes ecològics (la concepció del mercat del Prado, com a supermercat ha estat, en aquest sentit, una frustració).
Un dels efectes més negatius de l’actual política econòmica municipal el trobem en l’aïllament el centre històric de la resta del comerç de la ciutat i en una política turística centrada en el sol i platja. El boicot municipal a les CCV i la seua eixida de la Mancomunitat de Municipis també aïllen el sector del seu entorn. Les dades mostren que la capacitat d’atracció de la ciutat minva i que la compra evadida de la ciutat augmenta.
El comerç a l’engròs de Gandia continua sent el més important de les ciutats de les CCV. El creixement de Gandia dels primers anys del segle té molt d’agrair a l’increment d’empreses de comerç a l’engròs que es localitzaren a la Safor per distribuir a les poblacions situades entre València i Alacant. Durant la crisi el sector a l’engròs de la ciutat ha perdut el 16,6% de les activitats, en consonància amb la resta de les ciutats competidores. Segons l’Anuari Econòmic d’Espanya 2013, Gandia té 323 activitats comercials a l’engròs. També la ciutat que més en té de totes les CCV (Alcoi en té 238. Ontinyent 162, Xàtiva 118, Dénia 114 i Benidorm 104). Les principals activitats són les de Matèries primeres agràries, alimentació, begudes i tabac (149 activitats) i les d’Articles de consum durador (66). També són importants les de comerç de Productes interindustrials de tota mena (56); i les de Productes de farmàcia, perfumeria i manteniment de la llar (20).
| Municipi | Quota mercat 2012 | Quota mercat 2001 | Dif Quota 2012-01 | Línies banda ampla per 1000 hab. | Vehicles per 1000 hab. | Activitats comercials a l’engròs | % Variació activitats 07-12 | Oficines banc per 1000 hab. |
| Alcoi | 127 | 145 | -18 | 244,7 | 675,4 | 238 | -14,8 | 0,704 |
| Benidorm | 160 | 158 | 2 | 208,9 | 745,1 | 104 | -17,4 | 0,855 |
| Cocentaina | 27 | 28 | -1 | 291,7 | 759,7 | 76 | -8,2 | 0,781 |
| Dénia | 99 | 92 | 7 | 231,9 | 849,3 | 114 | -7,9 | 0,768 |
| Gandia | 173 | 157 | 16 | 269,9 | 765,6 | 323 | -16,6 | 0,837 |
| Ontinyent | 79 | 81 | -2 | 253,4 | 756,5 | 162 | -14,6 | 0,829 |
| Vila Joiosa (la) | 68 | 58 | 10 | 258,1 | 669,6 | 72 | -7,4 | 0,648 |
| Xàbia | 72 | 67 | 5 | 272,0 | 812,6 | 65 | -27,1 | 0,826 |
| Xàtiva | 64 | 66 | -2 | 260,0 | 712,9 | 118 | -12,1 | 0,750 |
Font: Anuari Econòmic d’Espanya. 2013
Gandia és la ciutat que lidera, tot i la crisi, la quota de mercat en el període 2001-12 a les CCV, seguida de Benidorm i Alcoi. També manté un important nombre d’oficines bancàries per habitant després de Benidorm. El nombre de línies de banda ampla, així com el nombre de cotxes per habitant estan en la mitjana de l’àrea. Rausell i Sorribes[6] opinen que:
“Si hi ha cap sector clau en Gandia, és el comerç. Un 27% de l’ocupació, 1.443 empreses (32 per cada 1000 habitants) i una demanda potencial que multiplica per cinc la seua població. La política sectorial de l’Ajuntament ha estat un factor determinant per a arribar a aquest punt i mantenir una ràtio 80%-20% entre demanda efectiva externa i interna, respectivament. El comerç també és important qualitativament amb una gran capacitat d’arrossegament d’altres, com el turisme, la cultura, l’oci i l’hostaleria.
El Centre Històric, principalment, hauria de fer una incorporació radical de les NTIC a l’àmbit del comerç. Podria fer ús de la col·laboració amb les universitats arrelades al territori (UV i UPV), i altres socis tecnològics i de gestió de TICS promoure una plataforma d’ús comú pels comerciants. (…) Caldria combinar això amb l’oferta d’oci, de cultura i d’hostaleria per crear un pack complet. Finalment, caldria la instal·lació de sistemes de City Analytics: dispositius per a l’anàlisi de la demanda potencial i real en centres comercials urbans” (…)
Seria interessant per una banda, introduir la innovació en interiorisme i “exteriorisme”. El comerç de Gandia agrairia, de cara al futur, una renovació del seu aspecte exterior, mantenint l’essència de comerç petit i amb atenció personalitzada, diferenciat de la resta, però actualitzant-se amb les modes i l’estètica actual i futura. Per una altra banda, introduir figures com les de personal shopper compartit pels comerços que facilite l’elaboració de grans compres conjuntes. Tot això donaria al centre comercial de Gandia un punt clarament diferencial respecte no sols a altres centres de municipis propers, sinó també respecte a centres comercials agrupats”.
Vicent Llorens vol posar l’accent en la importància del desenvolupament de les polítiques territorials per a Gandia, tant a la comarca i com a les CCV:
“És un error no articular com cal la comarca, en aquest cas concret és prioritària la gestió eficient del transport públic comarcal. Si ha estat un error abandonar les polítiques territorials els darrers anys, més greu encara ha estat la pèrdua de la percepció de ciutat complexa i diversa que és el gran fet diferencial de Gandia. Un altre error ha estat centrar la política turística i la imatge de la ciutat en la platja.”
La població ocupada en el sector serveis fa predominantment activitats de baixa qualificació. El comerç al detall, serveis de menjars i begudes i activitats administratives, auxiliars i domèstiques sumen el 45,05% de l’ocupació en aquest sector. Altres activitats importants són el comerç a l’engròs i les activitats de transport i emmagatzematge, les quals arriben al 17,65% de l’ocupació; i el sector públic i d’atenció social (administració pública, serveis socials i seguretat social obligatòria) en signifiquen el 16,2%. De les activitats professionals, científiques i tècniques, el 7,40% de l’ocupació en el sector, només el 50% són serveis qualificats (jurídics, informàtics, edició..). Per finalitzar, les activitats relacionades amb l’allotjament en representen un escàs 4,47% de l’ocupació.
| Els serveis a Gandia. Mitjana de treballadors any 2013 | N. Treballadors | % |
| Comerç a l’engròs, intermediaris del comerç, i venda de vehicles | 1.639 | 11,60 |
| Comerç al detall, excepte de vehicles de motor i motocicletes | 2.668 | 18,89 |
| Transport i emmagatzematge | 854 | 6,05 |
| Serveis d’allotjament | 632 | 4,47 |
| Serveis de menjars i begudes | 1.881 | 13,32 |
| Informació, comunicació i informàtica | 360 | 2,55 |
| Activitats financeres, d’assegurances i immobiliàries | 378 | 2,68 |
| Activitats professionals, científiques i tècniques | 1.045 | 7,40 |
| Adm. Pública i Seguretat Social | 743 | 5,26 |
| Educació, Serveis socials | 1.545 | 10,94 |
| Activitats artístiques, recreatives i d’oci | 567 | 4,01 |
| Activitats administratives, auxiliars i domèstiques | 1.813 | 12,84 |
| TOTAL | 14.125 | 100 |
Font. Elaboració pròpia i l’Observatori (www.observatorigandia.com)
La davallada del sector industrial a la comarca i la manca de cohesió de les CCV ha afeblit el sector de serveis a la producció, especialment l’informàtic: TESI, ODEC, Microstandard, Dimoni, Tecatel, Azimut, Vipsa, Autis enginyers, Centro Informática Professional, Videoacústic, etc., han de treballar bàsicament per al mercat exterior per la feble demanda interna. Els nous emprenedors locals en serveis avançats provinents de la universitat tampoc troben en la comarca el mercat que necessiten. Moltes d’aquestes empreses han readaptat els seus productes a noves necessitats, en el cas de l’interessant projecte de programes integrats dedicats a la sanitat o al control remot dels mitjans de transport.
Clarobscurs del turisme
Passem al sector turístic. La importància del turisme a la ciutat és indubtable. Segons l’AVT[7] 2013 l’oferta turística de Gandia és la següent:
| C. Rurals | Càmpings | Apartaments | Hostals | Hotels | ||||||||
| Categoria | – | 2a | Sup | 1a. | Estand. | 1* | 2* | 1* | 2* | 3* | 4* | 5* |
| Nombre | 0 | 2 | 2 | 0 | 1.453 | 4 | 1 | 2 | 2 | 15 | 4 | 0 |
| Total places | 0 | 1.703 | 8.211 | 220 | 5.165 | |||||||
Gandia concentra el 70% dels hotels i el 86,5% de les places d’hotel de la Safor.
| Agències Turístiques | Restaurants | ||||
| Turisme actiu | Majorista/Minorista | Minorista | 1ª. | 2ª. | 3a |
| 0 | 2 | 17 | 1 | 7 | 348 |
Segons l’Anuari Econòmic 2013,[8] fins l’exercici 2011 l’índex turístic s’ha mantingut estable, amb un lleu creixement en el període 2006-11. En el període 2002-2007[9] Gandia va tindre l’increment del nombre de bars i restaurants per habitant més gran de l’estat en duplicar el nombre d’activitats, fins arribar a les 951 activitats.
| Municipi | Índex restauració i bars 2012 | Índex restauració i bars 2007 | Índex turístic 2012 | Índex turístic 2007 | Índex turístic 2001 |
| Altea | 57 | 66 | 116 | 77 | 68 |
| Benidorm | 409 | 390 | 2.944 | 2.733 | 2.962 |
| Calp | 70 | 77 | 241 | 149 | 87 |
| Dénia | 140 | 137 | 134 | 209 | 96 |
| Gandia | 274 | 282 | 271 | 266 | 288 |
| Oliva | 55 | 58 | 63 | 137 | 54 |
| La Vila Joiosa | 62 | 63 | 58 | 90 | 86 |
| Xàbia | 88 | 93 | 53 | 78 | 71 |
Font: Anuari Econòmic d’Espanya 2013
La comparació amb la resta de les CCV de la costa (el turisme a l’interior és molt baix) mostra la potència turística de Benidorm, però en segon lloc, es situa Gandia seguida de Calp, Dénia i Altea, que han tingut un creixement molt fort en la darrera dècada, especialment les ciutats de la Marina Baixa.
El turisme de Gandia mai no ha estat una indústria. El seu desenvolupament ha estat depenent dels interessos de promotors i constructors. La promoció d’habitatge d’ús secundari ha centrat les principals iniciatives associades al turisme. S’ha creat un excés de sòl residencial, amb una inadequada ordenació del territori i té els problemes derivats de la manca d’espais naturals i de transformació del paisatge.
Al sector li cal una reactivació de les destinacions tradicionals i l’estructuració de nous productes. La tendència actual apunta cap a una estandardització de l’oferta de qualitat mitjana, però sembla que no serà suficient. Les noves competències internacionals que s’obrin amb els vols barats, l’alt nivell d’endeutament de la societat espanyola (primer client de Gandia i de la Safor) i la inconsistència del sector empresarial, són els límits a la transformació que requereix el sector.
La manca d’una estructura administrativa comarcal impossibilita dur a terme polítiques actives i coordinades que són de vital importància atesos els reptes del sector: la petita oferta hotelera, l’excés de places en habitatges no declarats, l’absència de cultura empresarial en la prestació del serveis de qualitat, la construcció en dispers i els problemes derivats d’un sistema residencialista. Des del meu punt de vista, l’aliança estratègica amb Benidorm i també amb Dénia, Xàbia, Altea i la Vila Joiosa, permetria desenvolupar una estratègia territorial compartida: orientar el model cap la indústria turística, enfortir les destinacions com a “ciutats”, i incloure el territori interior de les CCV. La millora de la qualitat de vida en les ciutats turístiques, la diversificació de l’oferta en termes mediambientals, salut, esport i cultura, més enllà del sol i la platja, són mesures que a més de satisfer les necessitats del ciutadans, permeten dissenyar paquets integrats consistents, més amplis i diversos, i captar nous sectors de demanda.
La demana turística a Gandia[10] és majoritàriament de classe mitjana, amb un poder adquisitiu modest i un elevat nombre de persones inactives (50% d’estudiants i pensionistes). El consum per persona és baix i l’ús de la indústria hotelera és reduït: l’estada mitjana és d’uns 15 dies i l’allotjament se sol fer en habitatge en propietat (34%) i en habitatge d’amics o familiars (25%), mentre que, en habitatge de lloguer (20%), en hotels (20%) i en càmping (1%) és molt menor. A més, les principals motivacions per visitar Gandia són: la qualitat de les platges; el clima i el sol; la tranquil·litat; i l’ambient, és a dir, arguments que justifiquen la fidelitat a la destinació, però que ens diuen de l’escassa capacitat d’atracció d’altres tipologies i procedències turístiques. La conseqüència n’és l’excessiva estacionalitat. L’estudi de José M. Iribas[11] sobre l’experiència turística mostra que:
“La clientela de Gandia opta muy nítidamente en favor de los espacios domésticos y de aquellos otros para cuya frecuentación no se exige necesariamente desembolso de cantidad alguna. (…) El uso de la vivienda en sus diferentes formas representa 14 horas de la vida diaria del cliente de Gandia. (…) El uso de establecimiento de hostelería no alcanza siquiera las 2 horas por persona/día. (…) La playa se erige en protagonista indiscutible del tiempo extradoméstico. (…) representa nada menos que la mitad. (…) Se pone en evidencia que los objetivos típicamente vacacionistas se imponen a los lúdicos, lo que implica que la clientela es escasamente dinámica incluso en las intenciones.”
Es preciso mejorar las condiciones estructurales de la demanda (…) Las dos principales condiciones, la tasa de estancia y la composición de grupo, arrojan, en Gandia, resultados muy elevados, es decir, muy negativos. Si no hay mejoras sustanciales en la estructura de la demanda no será posible mejorar visiblemente los resultados económicos y sociales, y de poco servirán las actuaciones urbano arquitectónicas o las mejoras en la gestión.”
Entre altres propostes, Iribas planteja captar clientela estrangera, millorar l’estacionalitat, eixamplar notablement l’oferta hotelera de qualitat i generar una major nivell d’urbanitat per fer la platja més atractiva i millor dotada.
Però a Gandia, de la mateixa manera que a Benidorm, tot i ser models i problemàtiques diverses, el futur passa per convertir l’espai turístic en ciutat, amb tota la complexitat de sectors i d’oferta de serveis que això comporta. En el cas de Gandia, atesa l’estructura urbana, la complexitat és major perquè hauria d’aconseguir que la platja i la ciutat deixaren de ser dos móns amb vides separades.
A Gandia li cal assentar a la platja una població permanent suficient que facilite, al resident i al turista, una vida comercial, econòmica, cultural i d’oci durant tot l’any. Però, també, els serveis sanitaris, educatius i socials de qualsevol barri. És a dir, a la platja cal fixar activitats econòmiques diverses, turístiques i no turístiques com congressos, empreses compatibles en l’espai turístic, activitats comercials portuàries, escoles, botigues, etc…).
En aquesta línia caldria “cosir” urbanísticament la platja i la ciutat. El desenvolupament futur de la ciutat hauria d’anar cap a la mar (l’actual connexió en baixa densitat, edificació aïllada i sense serveis, no és útil). La nova trama urbana hauria de dotar a la platja dels serveis que necessita –complementant els de la ciutat- i incrementar la planta hotelera, sempre respectant l’alt valor mediambiental dels ullals i de la marjal adjacent.
En aquesta mateixa línea, és a dir, la de considerar tot l’espai urbà una ciutat, els espais mediambientals, esportius, culturals, comercials, patrimonials, turístico-hotelers, és a dir la platja, la ciutat i el seu territori, haurien de tindre una projecció turística conjunta. S’obtindria una oferta potent, diversa i diferenciada d’altres destinacions. A més, milloraria les expectatives i la rendibilitat de cada un dels sectors que s’hi integren.
Els darrers governs municipals desplegaren una sèrie de projectes interessants que complementaven la decisió de situar l’Escola Politècnica Superior de Gandia al Grau i que simplement esmentaré: Centre Innova, Residència d’Estudiants, Institut Oceanogràfic, Biblioteca centre multirecursos, WEB turística i de recursos de la Mancomunitat, Tramvia Gandia-platja, bus turístic, Centre de Congressos, Ciutat Esportiva, Bulevard a la Mar, recuperació d’Ullals i Marjals, desviament de la N-340 per facilitar la unió d’un potent espai mediambiental i patrimonial: castell de Bairén, Alqueria de Duc, Marjal-Ullals, Platja de l’Auir.
També, en aquesta línia, es planificaren diverses alternatives al turisme de sol i platja i que s’arreplegaren en la programació del Cinquè Centenari de Francesc de Borja. A la Guia de Gandia elaborada per Esperança Costa[12] es poden trobar moltes d’aquestes propostes:
“Per la seua situació geogràfica i per la seua història, Gandia és un nus d’enllaç amb altres localitats turístiques i amb altres ciutats històriques amb les que ha tingut una estreta relació. El visitant que pernocta en Gandia pot realitzar diverses i interessants escapades com les que a continuació proposem: Ruta per Gandia a partir de l’Espai de les Emocions (Clàssics i Borja) al Palau Ducal, la ruta de los Clàssics (Gandia- Albaida –Cocentaina–Valls de la Marina–Xaló–Dénia–Eivissa), la ruta dels Borja Gandia-Simat-Xàtiva-Canals-Montesa-València), la ruta dels Monestirs, el Paratge Natural de Parpalló-Borrell, De les marjals a les motes, i el Racó del Duc”.
I evidentment això com a complement de la visita turística a la ciutat, visitar el seu patrimoni, passejar per la marjal, comprar en el seu comerç, gaudir de l’oferta cultural o de la Universitat d’Estiu i tastar la seua gastronomia. La qüestió és que les rutes, sense l’adequada tematització i amb experiències diverses, no tenen sentit. Per això cal generar les cadenes de valor. Com plantejava Josep Vicent Mascarell[13]:
“Cal generar un relat potent, diferencial i sustentat sobre la realitat territorial. A partir d’ací, conformar les cadenes de valor amb els espais públics i la participació privada per generar un producte comercialitzable i competitiu, bé com a rutes bé com a escapades. És a dir, cal desenvolupar una política territorial basada en la cooperació del sector turístic privat en sentit ample, de l’administració municipal i de la pròpia Generalitat”. Aquests productes turístics territorials basats en l’experiència de l’autenticitat ofereixen alternatives al turisme de sol i platja, permeten qualificar culturalment el model turístic, promocionen la connexió de turisme de costa i interior i el turisme intravalencià, desestacionalitzen l’oferta turística i és complementaria a l’oferta turística, esportiva, mediambiental i de congressos. Les rutes així conformades, beneficien econòmicament a les empreses i els municipis que hi participen i recuperen (en convertir en actiu econòmic) el nostre territori, el nostre patrimoni, en els nostres costums i la part més important de la nostra memòria col·lectiva.”
És evident que davant la realitat socioeconòmica del nostre sector turístic, de petites i mitjanes empreses, la generació de cadenes de valor feta sobre un projecte turístic que es base en els actius i els agents reals (culturals, econòmics i mediambientals) del territori, són un model alternatiu i més eficaç (perquè dinamitza l’economia real del territori) al de les grans inversions d’oci turístic, i més, en una costa urbanísticament saturada.
Una de les propostes més repetides pels tècnics en turisme és la millora de la millora en la gestió 2.0 de la destinació que incloga el disseny d’aplicacions informàtiques per a la informació del turista en el diversos formats, visites virtuals, venda en línia de productes locals, realització de quaderns de viatge… i un llarg etcètera. Darrerament, també ha pres importància la comercialització turística on-line. Segons un treball del Campus de Gandia[14] de la Universitat Politècnica per a l’empresa mixta Gandia Protur, mostra que en aquest sentit hi ha un llarg camí per recórrer:
“El 66% de las contrataciones (hoteleras de Gandia) se realizan de manera directa, siendo en menor grado las que se hacen por vía telefónica (18%) o por Internet (16%).
Los hoteles que pertenecen a cadenas hoteleras (Hotel Bayrén y otras de la cadena RH, y el Hotel Magic Villaluz de la cadena Costablanca) disponen de mejor cobertura tecnológica (…) han incorporado nuevos elementos basados en la WEB 2.0 para facilitar la comercialización)
El análisis de los tres principales buscadores de hoteles permite comprobar que el posicionamiento de los hoteles de Gandia es muy reducido, ya que en los buscadores Travelum y Booking aparecen algunos hoteles, siendo nula la oferta de hoteles en el buscador Hotelius.”
Ara bé, al que hem assistit els darrers anys, contra tots els intents de diversificar l’oferta, desestacionalitzar la demanda, obrir nous segments objectius, caracteritzar l’oferta destinació Gandia i l’obertura al territori de les CCV, ha estat un tancament en el turisme de sol i platja més ranci i tòpic: bous (amb vuelta al ruedo de l’alcalde inclosa), flamenc, fideuà, la Pantoja i Julio Iglesias, per al turista madrileny més tradicional; i per als joves, Gandia Shore i Living Gandia Loca. Segons la revista Interviu[15]:
“Gandia es una de las capitales de la juerga mediterránea, y dos años después de que el polémico programa Gandia Shore pasara como un vendaval por la costa valenciana, su legado aún sigue vivo (…) desparrame en despedidas de soltero (…) el botellódromo playero de Madrid (…) Lo que no se podrán quitar ya sus habitantes es la huella del ‘reality’ de las chonis y los musculados. ‘Gandia shore’ ha marcado tendencia, solo hay que mirar alrededor.”
Encara que per a l’alcalde Torró – “Gandia Shore“, “han situado a Gandia en el mapa“ i el sector turístic de la platja signara un comunicat de suport a l’alcalde dient que “las políticas puestas en marcha por el Ayuntamiento han situado a Gandia en la senda del crecimiento”, el mal que han fet a la imatge, també turística, de la ciutat és enorme. Clar està que darrere d’aquesta política turística hi ha l’intent d’urbanitzar una de les poques platges verge del País, l’Auir de 2,3 Km; la construcció de dos camps de golf, un d’ells a la zona de protecció de la marjal; l’adquisició de discoteques i de baixos comercials per part de l’Ajuntament, la construcció del parc aquàtic, el glamping, etc… Però les dades de l’evolució del turisme a Gandia no mostren cap èxit en aquesta línia de treball. Segons Exceltur 2014[16] i arreplegat per la revista Expansión:
“la capital de La Safor –el cuarto municipio por empleo turístico de la región sólo por detrás de Benidorm, Valencia y Alicante– fue el único de los grandes destinos valencianos que perdió empleo (un 2%) y que redujo los ingresos por habitación, un 12,6%. (…) la caída de esta zona de Valencia contrasta con los incrementos registrados en las otras dos áreas eminentemente turísticas: del 3,9% en la Costa Blanca y del 5,8% en la Costa Azahar”.
Pau Rausell[17] en els seus articles de premsa amb el títol genèric de “La Ciutat Cretina” fa una magnífica anàlisi del que ha passat a la ciutat des de l’arribada del darrer govern municipal:
La política d’esdeveniments al País Valencià ha significat que si el 1995 estàvem al 95,2% la renda per càpita nacional, 15 anys d’esdeveniments ens han portat al 88,7%. Tot un èxit. (…) Ni més turistes ni menys aturats. Més aviat al contrari. Des que es va obrir la veda de les “torronades” al mes de juliol, Gandia ha tingut el pitjor comportament en el creixement del nombre d’aturats. Un 5,5% més.
El problema de l’articulació de la política local és que pretén proposar solucions ocurrents (no per enginyoses, sinó pel que se li ocorre en eixe moment) davant fenòmens socioeconòmics complexos. Al marge de la incompetència, l’inconvenient bàsic del govern local és que no sap quins són els reptes essencials davant els quals s’enfronta una ciutat com Gandia, en aquest moment crucial de canvi de cicle. (…)
Convertir xiringuitos, saraus, toros i maremàgnums en l’eix central de la política de desenvolupament local és com combatre una infecció d’orina amb tiretes. Però és que a més, ni tan sols en això, (…), la veritat és que al febrer, amb campionat internacional de salsa i Sant Valentí inclòs, ha suposat un 5% menys de pernoctacions que en el ja nefast any anterior i un 7% menys al març (…)
Tampoc en termes de canvi del model productiu, la reconversió dels fons del Pla Confiança escometen cap acció que tinga el més mínim efecte estructurant, com sí ho haguera tingut el tramvia (…) No trobem cap política, ni tan sols gestual, que plantege les possibilitats de les empreses tecnològiques, el paper de les universitats, els sectors creatius i culturals, el coneixement, l’agricultura de proximitat -que encara ocupa a gairebé 3.000 persona és Gandia- i la seua connexió amb el competitiu sector agroalimentari, els serveis avançats, les oportunitats d’algunes activitats industrials com el sector químic o la fusta (…)
Arturo Torró dilapida la seva energia després d’un hiperactivisme ornamental -i tot s’ha de dir, amb certa estètica discutible- que remodela places i instal·la testos aeris, convertint “els acabats” en l’essència de la seva aportació al desenvolupament urbà. Pot ser l’”obstinació per la façana” el primer element de la teoria de la ciutat cretina? Si a això li afegim l’entusiasme per “allò policial”, més el menyspreu pel coneixement, i l’al·lèrgia a la pluralitat, crec que ja es va conformant un model gairebé complet.”
Cada vegada hi ha més veus que qüestionen la importància del sector turístic com a generador de riquesa i de llocs de treball, i especialment atesa la base de la seua estructura productiva. Segons Obiols i Pitarch[18]:
“El principal producto turístico valenciano, esto es y en propiedad «sol en la playa», ha ido deteriorándose como consecuencia de su progresiva y crónica desviación hacia las actividades relacionadas con la construcción inmobiliaria y los componentes especulativos asociados a la compraventa de suelo y viviendas. En vez de apostar por un modelo profesionalizado de producción turística atento a las calidades del territorio (…) La resultante ha sido un turismo masivo y extensivo en sus implantaciones territoriales, y liderado en la práctica no por emprendedores turísticos sino por promotores urbanísticos que han sido realmente los creadores del «urbanismo turístico», fundamento del producto final ofrecido”.
Però més enllà de l’estructura i gestió del turisme, i dels terribles danys que ha ocasionat sobre el territori i el paisatge, el que cada vegada més es posa en dubte és la seua viabilitat econòmica i els alts costos econòmics que suposa el turisme per a la resta de la societat. Miquel Puig[19] destacava:
“(El 2001) el nombre de turistes estrangers que van entrar a Espanya va ser de 48,6 milions; deu anys després ha estat de 56,6, un 17% superior. Pel que fa al nombre de treballadors ocupats en els sectors que d’acord amb les recomanacions internacionals s’identifiquen amb el turisme (restauració, hostaleria, transport de viatgers, espectacles, etc.) era d’1,54 milions, un 10% del total. Onze anys després la xifra és d’1,84 milions, amb un guany de 305.000 llocs de treball: un respectable 26% de la totalitat dels llocs de treball creats entre aquestes dates. Ara bé, precisament en aquest període la xifra de treballadors estrangers ocupats en aquestes activitats ha augmentat en 311.000, o sigui el 102% dels llocs de treball creats: a Espanya, el sector turístic ha creat llocs de treball, però només per a immigrants; a l’hora de reduir l’atur, el seu impacte directe ha estat nul.”
Però a més, el llocs de treball que genera el turisme (i també la construcció i el comerç al detall) són llocs de treball barats, i cada vegada més barats. Les amenaces a l’estat del benestar no són només les retallades i el mal finançament de la Generalitat, sinó especialment la creació de llocs de treball barats, els salaris dels quals (i els baixos impostos que generen) no permeten finançar el cost dels serveis que la societat proporciona als seus receptors en forma de sanitat, educació, renda mínima i ajuts a l’habitatge. És per això que Miquel Puig[20]diu:
“en la mesura que el sector turístic contracta mà d’obra molt barata constitueix un sector subvencionat que resta valor en compte de crear-ne”.
Mentre les famílies apostaven per la “generació millor formada de la història”, les administracions (i el nostre sistema financer) apostava pel turisme, on no mai hi trobaran feina. El model desenvolupament turístic funciona fent ús de mà d’obra barata estrangera i d’estudiants que abandonen els estudis. La conseqüència: llançar a l’emigració el talent i la població jove millor formada. Miquel Puig[21] denuncia la incongruència de subvencionar el sector turístic:
“És absurd protegir un sector perquè és el que resisteix millor la crisi, perquè la conseqüència és que la càrrega s’ha de posar sobre un altre que la suporta pitjor. És absurd incentivar el sector econòmic que ja té més creixement en comptes d’incentivar el que crea més riquesa. És absurd protegir un sector perquè crea ocupació sense plantejar-se quins llocs de treball està creant. Precisament perquè tenim molts aturats, és absurd apostar pel sector que -amb la construcció- sabem que més proporció d’immigrants atreu”.
I no deixem de banda les inversions que dels sectors industrials han anat cap el sector especulatiu turístico-immobiliari i els grans costos que suposa a les arques municipals el manteniment dels espais turístics. Miquel Puig[22] conclou en un article:
“el nostre model turístic crea molt menys valor que el que creuen i ens volen fer creure polítics i acadèmics i que està tan mal distribuït que comporta l’empobriment de molts en benefici d’uns pocs. Això no significa que el turisme sigui perniciós, sinó que caldria gestionar-lo d’una manera molt diferent”.
Ja és irònic que la mateixa administració que promou el sector turístic low cost i low salaris, que es sustenta amb la immigració i malbarata el talent local, siguen els mateixos que fan persecució dels immigrants (a Gandia per a empadronar-se primer han de tindre un certificat policial), barrant-los l’adquisició del dret de ciutadania en nom de la sacrosanta nacionalitat.
[1] Tono Fornés i Juan Gargallo. De mar estant. Tandem edicions. 2007
[2] Enric Sòria i Francesc Jarque. Gandia capital de la Safor. Ajuntament de Gandia. Bromera.
[3] Fernando Mut i Néstor Novell. Acaronar un cadàver. Problemàtica urbana del casc antic de Gandia. Revista Guaita núm. 1. Ferran Garcia Garcia . Dir. 1982
[4] COCIN València. PAC Gandia. Ajuntament de Gandia 2009
[5] Anuari Econòmic d’Espanya 2013. www.anuarioeco.lacaixa.comunicacions.com
[6] Josep Sorribes i Pau Rausell. Gandia i La Safor. Apunts de prospectiva per a una estratègia urbana intel·ligent (Document de treball). Ajuntament de Gandia. 2011
[7] Oferta turística municipal i comarcal de la Comunitat Valenciana. AVT. 2013
[8] Anuari Econòmic d’Espanya 2013. Serveis d’Estudis de la Caixa
[9] Néstor Novell. D’economia a la Safor. Revista de la Safor núm. 1. Enric Ferrer Solivares director. CEIC Alfons el Vell. 2009
[10] Néstor Novell. D’economia a la Safor. Revista de la Safor núm 1. Enric Ferrer Solivares, director. CEIC Alfons el Vell. 2009. I l’Observatori. www.observatorigandia.org
[11] José Miguel Iribas. Gandia 2025. Diagnóstico. Ajuntament de Gandia. 2011
[12] Esperança Costa. Guia de Gandia. Editorial Everest SA. 2010
[13] Josep Vicent Mascarell. El Clàssics inqüestionables. La Ruta dels Clàsics (document de treball). Ajuntament de Gandia. 2009
[14] Joan Carles Cambrils, Lola Teruel, Agustín Gómez, Elena Sanz i Mireia Garcia. Los canales de comercialitzación on-line de Gandia. UPV Campus de Gandia. 2009
[15] Pedro Galisteo. El verano en la ciudad más fiestera de Valencia. Living Gandía loca. Revista Interviú. 04/08/2014.
[16] Exceltur. Barómetro Rentabilidad y el empleo. Balance 2014. Març 2015
[17] Pau Rausell Koster. La ciutat cretina. Articles de premsa publicats a Levante entre 2012 i 2014, arreplegats a Infosafor en xarxa. 2014
[18] Emilio M. Obiols, M. Dolores Pitarch. El litoral turístico valenciano: Intereses y controversias en un territorio tensionado por el residencialismo. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles. Núm. 56. 2011
[19] Miquel Puig. Quants llocs de treball ha creat el turisme? Diari Ara 11-10-2012
[20] Miquel Puig. Una incomodíssima veritat. Diari Ara 14-06-2014.
[21] Miquel Puig. L’absurda hiperprotecció del turisme. Diari Ara 09/08/2012
[22] Miquel Puig Finalment, el debat sobre el model turístic (i 2). Diari Ara 19/09/2014
