Iago Otero
El decreixement ha agafat embranzida. El setembre passat, la Quarta Conferència Internacional sobre Decreixement va reunir a Leipzig (Alemanya) més de tres mil persones. Científics, activistes de diferents moviments socials i representants de sindicats i partits polítics hi van debatre com construir una nova societat justa i sostenible sense creixement econòmic. Al novembre, l’editorial britànica Routledge va publicar en anglès Decreixement. Un vocabulari per a una nova era, un recull dels principals termes utilitzats pel moviment del decreixement que Icaria publicarà en castellà a l’abril. Escrites per científics i activistes de diferents generacions i continents, les entrades d’aquest diccionari mostren la constel·lació de conceptes i accions que aquest moviment proposa per capgirar l’injust i insostenible statu quo. Però què és el decreixement? I per què genera interès com a via cap a una societat completament diferent de l’actual?
El decreixement no ha d’entendre’s literalment (un descens del PIB), ja que no hi ha res pitjor que una societat que depèn del creixement sense creixement. Es tracta d’un eslògan provocador. Una crida a descolonitzar els nostres caps del pensament únic de l’economia i del creixement econòmic. Per què hem de créixer? I per a qui? No és només que el creixement econòmic sigui cada cop més difícil per l’escassetat d’energia fòssil. La qüestió clau és que el creixement econòmic ja no és desitjable. En la mesura que depèn d’una expansió del consum de materials i energia, perjudica greument els pobles i els ecosistemes de les zones d’extracció de fusta, petroli, coure o carbó. A més, està clarament associat a la pèrdua mundial d’espècies i a l’escalfament del planeta fins a uns nivells perillosos per al sosteniment de la vida humana. I a partir d’un cert llindar, més creixement econòmic no aporta més benestar personal. Els partidaris del decreixement ja no volen créixer més.
Així, des del decreixement s’imagina una transició social cap a unes economies més petites, en equilibri amb l’entorn local i el planetari, i que distribueixin equitativament les riqueses. La millor manera d’entendre com pot ser aquesta transició és amb un exercici de concreció. Vet aquí algunes propostes que l’associació Recerca & Decreixement de Barcelona ha llançat recentment.
Primera, abolir el PIB com a indicador de progrés. El PIB suma peres amb pomes. O pitjor, peres amb bombes i drogues. I ignora totes aquelles activitats beneficioses que, com la feina domèstica, no impliquen intercanvi monetari. Cal posar-se d’acord en què és el benestar i escollir alguns dels indicadors alternatius que ja s’han desenvolupat. Segona, establir límits absoluts i decreixents a la quantitat total de diòxid de carboni que Catalunya pot emetre, i a la quantitat total de recursos materials que consumeix indirectament a través de les importacions. Tercera, reestructurar i eliminar part del deute a través d’una auditoria ciutadana que deliberi sobre la (il·)legitimitat dels deutes contrets i la (in)conveniència de retornar-los. Quarta, apostar per una fiscalitat redistributiva i, a llarg termini, fer el pas d’una fiscalitat basada en la renda del treball a una fiscalitat basada en l’ús de materials, energia i altres recursos. Cinquena, reduir la jornada laboral a 32 hores setmanals i fer-ho de manera que la pèrdua salarial afecti només les rendes més altes. Sisena, establir una renda bàsica per a tots els residents a Catalunya i concedir-la sense cap altre requisit i en paral·lel a l’establiment d’una renda màxima equivalent a 30 vegades la bàsica. Setena, aturar la construcció de noves cases i fomentar l’ús de cases buides tot prioritzant-hi el lloguer social per a famílies sense habitatge. Vuitena, donar suport amb subvencions, exempcions tributàries i lleis al sector econòmic cooperatiu i no mercantil que s’organitza col·lectivament per produir aliments, serveis de salut, habitatge i crèdit. Novena, deixar de destinar recursos públics a activitats amb gran impacte territorial com indústries contaminants i ampliacions de carreteres o aeroports. Invertir els recursos estalviats en la conversió del camp a la producció ecològica, la cura dels boscos i el desenvolupament d’energies renovables a petita escala. Desena, restringir dràsticament la publicitat comercial en espais públics i mitjans de comunicació.
Aquestes propostes s’entenen com a complementàries de les que seran als programes dels partits que s’anomenin progressistes, com la reversió de les retallades en despesa social o l’aturada definitiva dels desnonaments. Per fer-les realitat, diuen els decreixents, cal seguir desmuntant el mite del creixement econòmic i alhora desenvolupar una musculatura política capaç de contrarestar els poders interessats a reproduir l’estat actual de coses.
Publicat a l’Ara, dijous, 12 de febrer de 2015
