Vallivana Murgui i Antonio García
Són diversos autors els qui, amb el pas dels anys, han tractat de delimitar el concepte de joventut dins de paràmetres d’edat establerts a totes i tots. Fins el moment sempre s’ha definit l’edat en termes biològics. No obstant això, en el concepte de joventut i partint de la realitat actual, les generalitzacions resulten impossibles. Resulta inviable globalitzar en un marc aquest terme amb les presents circumstàncies de crisi. I és que com apunten diversos autors ja no resulta fàcil trobar una definició del propi terme de joventut.
La nostra generació patim aquesta transgressió de la joventut. Se’ns obliga a ser eterns joves, un concepte que a moltes ens podria atraure a priori, però que acaba per esdevindre una situació decebedora, d’autèntica frustració, a no ser que el teu projecte siga formar part del Club dels 27. Perquè en nom de la joventut se’ls permet que empassem autèntiques barbaritats. Com si no s’entén que una Ministra parle amb total naturalitat de la mobilitat exterior? S’imagineu que es parlara amb la mateixa insensibilitat de les pensions de la gent gran? O on queden les reivindicacions en relació a l’habitatge per a la gent jove? Creieu que les fites que ha aconseguit la PAH tindrien la mateixa repercussió si en volta de persones de mitjana edat i d’antiga classe mitjana foren joves? Sempre han hagut classes i classes, i aquest neoclassisme és clarament gerontocràtic.
Són quasi 20.000 joves valencianes i valencians que amb una preparació molt superior a anteriors generacions ha marxat a altres països a treballar, en molts casos, en condicions d’explotació laboral que ben bé podrien semblar-se a les que patiren les seues iaies i iaios. Són més de la meitat del jovent valencià a l’atur. Són quasi 200 mil joves valencians i valencianes que no es poden emancipar. Són més de 100 mil llars valencianes joves menys. Som els més preparats i els més frustrats, però, on queda el lideratge jove?
Fa uns dies veiem un reportatge sobre moviments socials a Llatinoamerica i preguntaven a una dona major que què en pensava, ella contestava que la revolució i el canvi és hi havia de ser liderat pels joves. Creieu que ací passa igual? Quina imatge es transmet del jovent? Botelló, Gandia Shore i demés esperpents. No es vol deixar lloc, ni donar pas a l’apoderament de les i els joves.
Així que des de les associacions juvenils i des d’altres espais que compartim amb gent de totes les edats, tenim un gran repte per davant. Hem de fer vore el nostre lideratge, hem de fer vore que tenim dret a desenvolupar els nostres projectes de vida dignament, hem de fer-nos vore per a què entenem que caldrà fer un canvi en clau jove per a què ens deixen ser adults.
