Laia Mas
El capitalisme voraç al qual hem viscut els ciutadans europeus durant les darreres dècades ha tingut entre moltes altres conseqüències un augment desorbitat del consum. Deixant de banda i situant-nos ben lluny de les declaracions amb què els polítics intenten justificar l’actual crisi econòmica de que els treballadors “vam viure per damunt de les nostres possibilitats”, sí que és cert que moltes vegades hem consumit per damunt de les nostres necessitats. La globalització i l’actual crisi han posat de manifest d’una banda les conseqüències negatives del consum abusiu, i d’una altra les possibilitats d’estalviar alhora que contribuïm a una millora del nostre entorn proper i llunyà. Així, l’anomenat Consum Responsable es presenta com una alternativa més que recomanable que té efectes en molts i diferents nivells.
El Consum Responsable s’entén com la manera de consumir bens i serveis valorant la justícia social, la protecció del medi ambient, l’ètica i la sostenibilitat. Es tracta d’una corrent que pretén combatre el consumisme abusiu i perjudicial per tal de promoure un consumisme més reflexiu, i que posa en consumidor en el centre de la qüestió: cal que siguem coherents i responsables de les decisions que prenem a l’hora d’anar a comprar. Així, aquesta ètica ens convida a tindre en compte el que hi ha darrere de cada producte i pretén fer-nos entendre que la forma de consum que ens ha portat a l’actual crisi és insostenible.
El Consum Responsable és també una forma d’apoderament dels ciutadans: amb la nostra manera de fer la cistella de la compra podem contribuir al canvi social i fer presió en les nefastes polítiques laborals d’algunes empreses, especialment les multinacionals. Els ciutadans tenim el dret -i en certa manera l’obligació- de saber com, on i en quines condiciones s’han elaborat els productes que consumim, i sabent-ho decidir si volem contribuir a la continuació de l’explotació de les matèries primes, la destrucció del medi ambient i l’explotació laboral, o fer un petit gest per aconseguir combatre aquestes qüestions.
Per això, una de les principals premisses d’aquest estil de vida -ja que aquest tipus de consum es pot aplicar a molts àmbits del nostre dia a dia- és la senzillesa: cal comprar només allò que necessitem i deixar de banda l’estrés de les compres compulsives que s’estilen en la nostra societat.
Un altre dels elements que van de la mà del Consum Responsable és el Comerç Just, definit com un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals”. El comerç Just contribueix al desenvolupament sostenible en oferir unes condicions comercials favorables i assegurar els drets dels productors i treballadors. Aquest tipus de comerç potencia la relació directa entre productors i consumidors, tot reduint al mínim els intermediaris i, en cas d’haver-los, assegurant que no s’emporten una part desproporcional del preu del producte. Està demostrat que a través del Comerç Just el percentatge en el benefici que s’emporta la persona productora és tres vegades major. D’aquesta manera es fomenten els salaris justos, la igualtat entre homes i dones, es potencien les organitzacions democràtiques, el respecte del medi ambient i la producció ecològica, alhora que es diu no a alguns fenòmens com l’explotació infantil.
Moda Responsable: el cas de Slow Supply a València
Com s’ha comentat, el Consum Responsable el podem traslladar a molts àmbits de la nostra vida: des de l’ús d’energies renovables, fins la utilització del transport urbà o saludable com la bicicleta, el turisme responsable, l’alimentació o la roba. En aquest darrer sector, un dels principals protagonistes del consum abusiu, ha aparegut recentment a València i a la xarxa un projecte interessant: Slow Supply (http://www.slowsupply.com/). Es tracta d’un projecte social darrere del qual hi ha una ment pensant: la de Míriam Revert, una ontinyentina amb ganes de fer veure a la gent que igual que amb el menjar evitem el fast food perquè destrueix el planeta i a nosaltres mateixos, amb la roba passa igual. Per això ha fet creat una pàgina web i perfils a les xarxes socials des dels quals intenta conscienciar a la ciutadania sobre aquesta problemàtica i planteja alternatives viables. “Vaig escriure el treball de fi de carrera sobre la relació entre les condicions laborals a Bangladesh a la indústria tèxtil i el consumisme als països desenvolupats, i una vegada vaig acabar de fer la tesi no trobava sentit a guardar tot el treball en una prestatgeria i vaig decidir fer alguna cosa per a donar a conéixer tota aquesta problemàtica a la gent”, explica Revert.
Esta jove llicenciada en Negocis Internacionals i ADE a la Universitat de València aposta per la Slow Fashion front a la Fast Fashion que ha imperat en les darreres dècades. A banda de posar èmfasi en les qüestions mediambientals i de nefastes condicions de treball en què es produeix la roba de les grans superfícies, Revert posa èmfasi també en la originalitat, la personalitat dels ciutadans i les relacions socials. “Invertir en una peça de qualitat d’una empresa conscient que utilitze bons materials i cuide la seua mà d’obra es traduirà en en una peça de roba feta amb molta estima i feta per a durar”, apunta. I afegeix: “Hem de ser conscients que comprar no és cap hobby i que els nostres diners i recursos es poden invertir en coses molt més útils que en samarretes de 3,99€ que no defineixen en absolut la nostra persona”.
En aquest sentit, l’última entrada del seu blog aposta per la moda del “perquè ho dic jo”, és a dir, portar aquella roba que ja tenim de la manera que millor ens parega sense caure en les xarxes de la publicitat i el consumisme compulsiu. “A mi per exemple m’agrada vestir amb roba d’època que he anat col·leccionant de les meues avies i ties”, assegura Revert. “És roba de segona mà, única i amb estil. La prenda més sostenible és aquella que ja existeix”. L’especialista explica també que una altra possibilitat és intercanviar roba amb familiars i amics i amigues, ja que és una manera de renovar l’armari a cost zero.
Els problemes que Revert detecta del consumisme compulsiu i poc reflexiu van des del treball infantil, el treball esclau, la contaminació de rius o els camps de cultiu buits, fins la pèrdua de tradicions locals, apostar per tendències homogènies o l’estrés d’anar cada quinze dies a comprar per no perdre’s cap novetat. I apunta: “què fem ara amb la gran quantitat de roba que existeix al món i que ningú ja va a vestir?”. D’aquest i altres reflexions ens convida a participar en la seua pàgina web i també a través del seu blog a la revista digital TresDeu, encetat recentment. A més, Slow Supply també fa xerrades i tallers per diferents parts de l’Estat espanyol.
El cas de Slow Supply és un dels molts exemples que podem trobar a la porta de casa als nostres pobles valencians per tal de contribuir a construir un món millor a través dels nostres hàbits de consum. També existeixen projectes d’agricultura ecològica, horts urbans i comunitaris, grups de consum i tendes i restaurants de quilòmetre 0, és a dir, que tenen productes cultivats o produïts a menys de 100 quilòmetres de distància, el que beneficia també l’economia local. Amb tot, queda palès que els ciutadans ja no tenim excusa per posar-nos les piles en el que a Consum Responsable es refereix i admetre la nostra responsabilitat en la construcció d’un món millor i més just.
