Gustau Muñoz
L’imperatiu de conèixer el País té moltes derivacions. Una, la més inmediata, seria aproximar-se a la realitat de la pròpia terra, de la gent i els seus problemes, per a conèixer millor i aprofundir en allò que ens estimem. Durant molt de temps, i encara ara, els desconeixements dels valencians han estat clamorosos. Impossible completar el mapa mental i enfortir la identificació amb el País sense haver-lo vist, sense haver-lo trepitjat. O en tot cas, sense interessar-nos pels problemes i les realitats de les diferents comarques, pobles i ciutats que l’integren. “Conèixer-nos!”, fou una divisa de Vicens Vives en temps de replantejament. Joan Fuster, Sanchis Guarner i Vicent Ventura -i la generació dels seixanta en pes- insistiren molt en aquest aspecte, amb fruits abundants en el camp historiogràfic i filològic, completats en les diverses àrees de coneixement per la legió de geògrafs, economistes i sociòlegs que vingueren després.
En poc temps la revolució cultural lligada al redescobriment i l’estudi del País va fer un recorregut impressionant, del qual de vegades no en som del tot conscients. A hores d’ara comptem amb un gran fons bibliogràfic i documental dedicat als temes del País, que contrasta fortament amb les mancances del passat. Falta, però, un coneixement actual, directe i vivencial, una percepció social més ajustada i difosa. Encara ara, per exemple, si parlem de la Tinença de Benifassà o de l’Alcalatén, segons on, la sorpresa serà gran. La Balma, fora de Castelló, ningú sabrà què és. Biar, per a un morellà, seria una referència remota. Des de València se sap ben poc d’Oriola. Des d’Alacant molt poc de Vinaròs. I així successivament…
Sens dubte, hi ha un problema real de comunicació, de fragmentació, relacionat estretament amb la inexistència de mitjans amb repercussió i vocació de País. Les mancances de RTVV mentre va existir (tot i les coses molt lloables que feia) eren evidents. I tanmateix, el buit que ha deixat és molt de doldre. No cal estendre’s massa en els problemes i dèficits de l’espai de comunicació valencià, tan desarticulat, tan mancat d’estructura. Una de les tasques del pròxim govern haurà de ser incidir amb força en aquesta variable tan important de cara a aconseguir una societat mínimament cohesionada.
Però conèixer el País també és essencial per a orientar-nos políticament. Per a tocar de peus a terra. Per a saber quins són els problemes bàsics de la nostra economia i societat, i on se situen en el territori, així com per a ser-ne també conscients dels potencials, dels signes positius, de les experiències reeixides. Per a elaborar programes d’actuació menys ideològics, menys abstractes. Per a fer el recompte dels actius amb els quals comptem, que en són uns quants, i poder “espaiar” una mica la malenconia que ens envaeix a la vista del panorama desolat (de terra cremada) que deixa aquesta dreta, ara en retirada, que hem patit durant dues dècades.
El projecte de País, de País Valencià, ha estat combatut a mort. Però no han pogut acabar amb ell. Si alguna esperança té esta terra és el seu progrés, el seu avanç civilitzador, la càrrega democratitzadora que comporta d’una modernitat ben entesa, equilibrada i reflexiva, centrada en el benestar de la gent i en l’assumpció de la realitat, la història, la memòria, la cultura i la llengua pròpies. Un projecte obert a tots, que assumeix també la complexitat social i cultural afegida, i que ha de ser incloent i cohesionador, estimulant i profitós per al conjunt.
Al fil d’aquestes consideracions, i per a concloure, voldria cridar l’atenció sobre la sèrie d’articles que ve publicant País Valencià segle XXI sobre pobles i comarques del país a càrrec de Nèstor Novell i de Josep Sorribes, dos economistes amb vocació humanista, mirada històrica i sensibilitat cultural en sentit ampli. La sèrie que van teixint entre tots dos, que amb el temps abastarà el conjunt del País, va agafant ja a hores d’ara una volada i un gruix sense precedents. Els darrers lliuraments han estat dedicats a Morella i a Oriola. El nord i el sud. És molt simbòlic, i convé llegir aquests articles, que informen de primera mà, que ens obren els ulls a una realitat complicada i a hores d’ara plena de forats negres (la davallada econòmica, la devastació social, la desmoralització col·lectiva, la corrupció, l’atonia i falta d’expectatives…), però tanmateix amb punts lluminosos que indiquen possibilitats obertes i esperançadores. Que ens apropen a la problemàtica viva d’una terra i una gent que són la nostra terra i la nostra gent.
