Jordi Vila
Després d‘un mes aproximadament des de la publicació de la primera part d’aquest anàlisi sobre el TTIP la tessitura dela resistència política, considerant el moviments socials al centre d’aquesta, respecte aquest tractat no ha sofert cap variació significativa. En general el silenci i la indiferència o el desconeixement front l’últim projecte del capital transnacional han estat la nota dominant, en part sorgida com a resultat de l’estratègia amb la que s’ha anat actuant: discreció i tancament de portes a les negociacions per evitar airejar els acords i aguditzar, el ja de per si agitat conflicte social. D’altra banda també podríem al·ludir, per la part de l’esquerra, a la manca d’una campanya informativa que haguera estat clau en la conformació d’un bloc de resistència popular front aquest atac en tota regla a les conquestes de les classes populars durant les dècades postguerra.
Entrant ja en matèria, el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions conegut en anglès com el “Transatlantic Trade and Investment Partnership”, d’on prové el nom abreviat de TTIP, pretén, teòricament, la creació d’un mercat únic entre els EUA i la Unió Europea. Al passat article analitzarem l’efecte de la creació d’un altra zona de comerç: el TLCAN situat a l’espai geogràfic dels estats de Mèxic, els EUA i Canada, en aquesta segona part de l’article entrarem de ple en l’anàlisi del TTIP on, en concret, analitzarem les reformes que s’insereixen en aquest tractat i de quina manera afecten a les classes populars i afiancen l’hegemonia del capital transnacional.
Finalment, abans de comerçar amb l’exposició de la temàtica l’autor creu convenient que l’estructura de l’article s’ha ampliat per motius d’extensió, en un primer moment la idea era publicar aquest article en dues parts però l’autor ha hagut de preparar una tercera part de l’article al creure adient analitzar en profunditat el context del capitalisme contemporani en la seua fase actual, la neoliberal, per poder entendre el sorgiment i la intenció tant del TLCAN com del TTIP en tot el seu potencial. Sense més, entrem en l’anàlisi.
- Introduint el TTIP:El caràcter antidemocràtic, els efectes directes i l’assalt del capital transnacional a la sobirania nacional.
Començarem exposant el tractat com a l’objecte merament modificador de la realitat actual, d’on prové la idea d’un mercat únic transatlàntic i les seues implicacions a banda i banda de l’Oceà Atlàntic. Per començar caldrà assenyalar que la intenció de generar un mercat únic a banda i banda de l’Oceà Atlàntic no és una proposta novedosa sinó que porta éssent un dels somnis humids del capital transnacional des dels anys 60, seguint la línia d’integració dels mercats com podria ésser el TLCAN o, fins i tot, la Unió Europea.
Però, què és exactament el TTIP i com es forma? L’any 1995 es constitueix el Diàleg Empresarial Transatlàntic com a grup format pels directors generals dels capitals transnacionals més rellevants d’Europa i els Estats Units d’Amèrica, el seu objectiu és pressionar per aconseguir l’eliminació de les normatives que afecten a les empreses transnacionals que operen en aquestes dues zones. A l’any 2007 una nova oportunitat s’obre amb la creació del Consell Econòmic Transatlàntic, el Diàleg Empresarial Transatlàntic torna a pressionar per la creació d’una zona comercial de lliure comerç basada en la desregulació de mercats tant a la UE com als EUA. En resposta d’aquestes pressions la Comissió Europea i funcionaris dels EUA anunciaren el novembre de 2011 una sèrie de reunions a porta tancada, que serien més de 100, per dialogar amb diverses empreses la creació d’aquesta zona de lliure comerç.
A grans pinzellades la història del TTIP es podria resumir en aquesta sèrie de fets, com es pot observar al seu breu relat de naixement ha estat el capital transnacional el que ha portat la iniciativa durant gran part del temps que s’ha estat treballant la proposta. A més la naturalesa antidemocràtica i opaca del tractat quedava manifesta quan, dos mesos abans de l’inici de les negociacions, el cap de l’equip negociador de la UE, Ignació García Bercero, assegurava en una carta al seu homòleg dels EUA que la Comissió Europea blocaria l’accés públic a tots els documents relacionats amb les negociacions i el desenvolupament del TTIP i que aquestes no serien públiques durant els propers 30 anys.
Com assenyalaven en els protocols de la Comissió Europea es negarà l’accès a aquestos documents, fins i tot a funcionaris del govern dels estats membres, excepte a les sales de lectura designades a aquesta finalitat i d’on aquestos documents no es podran copiar ni extraure. Mentre les negociacions es porten a terme en la major confidencialitat, el TTIP aspira a instaurar el seu propi protocol de “transparència”, aquesta permetrà a les corporacions transnacionals interferir en la introducció de futures regulacions que puguen limitar els seus beneficis. Aquesta petició feta pel govern dels EUA va ser resposta per la CE amb la creació del Consell de Cooperació Regulatòria, aquest consell no solament controlaria l’aplicació dels compromisos ja existents en relació a les desregulacions sinó que també otorgaria la potestat a les empreses d’eliminar les restriccions no desitjades sobre activitats comercials.El 2013 es va acordar la creació d’aquest consell com a part de la signatura del TTIP.
Una vegada hem esbossat el perfil del TTIP podem entreveure que estem al davant d’un projecte del capital transnacional amb una manca democràtica fortament acussada, però la qüestió és: quines són les mesures concretes d’aquest projecte? De quina manera i per quins costats s’atacaran els drets de les classes populars? Quins seran els efectes a la ja per se castigada Europa perifèrica? Desglossarem per punts les implicacions més directes que pot tenir el TTIP.
1.En relació al creixement econòmic i l’efecte salarial: La major premisa que la CE està emprant per fer propaganda al TTIP prové d’un estudi del Centre d’Investigació de Política Econòmica de la CE, segons aquest estudi la premisa més optimista que es podria afirmar és el creixement econòmic d’un 0’5% del PIB per a l’any 2027, com a resultat dels acords entre la EUA i la UE. Tot i la irrisòria dada de creixement l’estudi ha estat titllat segons alguns economistes d’ésser un estudi excesivament utòpic amb les premises d’anàlisi.En altres paraules: el creixement estimat és d’un 0’1% del PIB i, com el mateix estudi de la CE indica, l’increment comercial amb els EUA tindria un shock inicial als sectors industrials més afectats que els portaria a una reestructuració, sectors com els productors de carn, d’equips de transport, del metall entre molts altres estarien sotmesos a una pressió que sobrepassaria la seua capacitat d’adaptació, d’aquesta manera veiem com la creació de treball no és una dada clarament a l’alça sinò que es troba en debat entre una tendència a l’alça i altra a la baixa.
Tornant a un exemple tangible que tenim sobre processos d’integració de mercats podem examinar el cas del TLCAN respecte a les perspectives que es varen generar. El TLCAN va incrementar el fluxe comercial per tres però la promesa de milions de llocs de treball – 20 milions – no es va fer materialitzar. D’acord amb els estudis disponibles el nombre de llocs de treballs creats a EUA per l’expansió de l’exportació, en relació al nombre de llocs de treballs que es varen perdre pel creixement de les importacions estrangeres al TLCAN, es va traduir en una pèrdua de quasi un milió de llocs de treball. D’aquesta manera, remitint-nos a l’estudi de l’ “Economic Policy Institute” de Washington DC, la pèrdua de llocs de treball es va conjungar en una pressió salarial a la baixa que va ajudar a consolidar l’estancament salarial que es venia donant des dels anys 70.
El TLCAN va permetre a les corporacions americanes moure més fàcilment els seus fons d’inversió per la frontera per establir noves fàbriques en Mèxic amb el resultat que exposarem a l’anterior article: treball proper a l’esclavitud a Mèxic amb un impacte molt lleuger en el creixement econòmic, grans beneficis per a les corporacions empresarians i pressió a la baixa dels salaris dels tres països que entraren al TLCAN. Aquesta conjunta aplicada a la UE on els països perifèrics varen perdre la seua capacitat industrial amb l’entrada a la UE i l’euro. Els interessos d’exportació dels EUA es dirigeixen precisament a travès del TTIP als sectors principals on la perifèria europea tenia interès de defendre, l’obertura d’aquest mercat transatlàntic portaria a una accentuació de la divisió entre la perifèria i el centre de la UE.
Concluint l’exposició del TTIP en relació al creixement econòmic, aquest mostraria una tendència mediocre on, especialment, als països perifèrics accentuaria el seu paper d’economies subsidiaries i amb forts dèficits comercials i un paper industrial nul, d’altra banda la tendència salarial seria cap a la caiguda o l’estancament degut a que, com assenyalava la OIT, la legislació laboral dels EUA és marcadament antisindical, com la novedosa llei del “Dret al treball”, i el capital transnacional cercarà, mitjançant el TTIP, la deslocalització de processos allà on puga estalviar en costols laborals, maximitzant els seus beneficis. Finalment, en relació a les polítiques salarials i en favor del treball, veure’m més endavant com el TTIP iguala el paper de les corporacions del capital transnacional a la sobirania nacional i permet emprendre accions legals contra governs que “limiten” els beneficis d’aquestes coporacions, el que disminueix les possibilitats de que els governs introduisquen polítiques socials i laborals favorables al treball i en detriment del capital, el cercle en favor del capital es tanca.
2. En relació a la legislació, l’armonització del mínim comú denominador: Un altre dels costats per on el TTIP serveix com a ofensiva del capital transnacional és el l’armonització a la baixa de la legislació als mercats, d’aquesta manera el TTIP s’arma com una eina legislativa en contra de les classes populars i en favor del capital transnacional. Diversos exemples clars d’armonització al mínim comú denominador la trobem, entre altres, a la desregulació de la seguretat alimentària, la desregulació de la seguretat mediambiental (on destaca la interès dels EUA en el fracking al territori europeu) o a la desregulació dels drets de privacitat a la xarxa en favor de les grans corporacions com Google.
A pesar del gran nombre de legislacions que es veuen afectades a la baixa, tant per la força tractora de la legislació nord – americana en uns casos com per la força tractora de la legislació europea en altres casos, ens centrarem en dos casos que considerem principals: la legislació financera i la legislació de regulació dels serveis públics. Si parlem del primer cas que analitzarem amb més deteniment, podem afirmar que la tendència de regular a la baixa en matèria financera l’està encapçalant la Unió Europea que és la que té una legislació més laxa en relació a les actuacions financeres.
Amb el suport de la UE i, en especial del Regne Unit i la City de Londres, el sector financer està demanant a crits una major llibertat de mercat i que s’eliminen les restriccions que, vagament, se li imposaren després de l’esclat de la crisi de 2008, el reclam de l’eliminació de les restriccions sobre el total de les transaccions financeres o la forma legal de les seues operacions és un clar clam contra la legislació Obama(LLei Dodd – Frank) al sector bancari que Wall Street tant ha intentat dinamitar. D’altra banda aquesta armonització i reconeixement de tots els acords entre ambdues parts sobre el sector financer, com demana la banca, aquestos es podrien assentar en qualsevol lloc allà on el marc legal li fora convenient i, en conseqüència, qualsevol legislació que tractara de limitar els seus abusos seria ineficaç. A més amb la mesura que més avant analitzarem i que iguala legalment les corporacions transnacionals i els governs nacionals, les primeres podran demanar compensació als governs que regulen en contra dels seus “beneficis potencials”, la pinça del capital financer està servida.
Finalment, el TTIP en matèria de regulació financera inclou un capítol per liberalitzar tots els pagaments per compte corrent i totes les transferències de grans inversions. Aquest fet implica la nul·la capacitat de control del fluxe massiu de capitals, i que tots els controls obre els pagaments transatlàntics seran eliminats. Amb el segon cas a analitzar, la regulació dels sectors públics, l’encapçalament es troba en els EUA i es dirigeix com un obús contra el ja raquític estat de benestar, pretenen afiançar la liberalització dels serveis públics tals com la sanitat, l’educació o la gestió de l’aigua.
La CE ha afirmat que els serveis públics no serien afectats per les normatives de liberalització del tractat complint així la clàusula sobre exclusió de serveis “proporcionats en l’exercici d’autoritat governamental”, acordada a l’Acord General sobre el Comerç de Serveis de la OMC (GATS a les sigles angleses). Tot i això la CE també ha reconegut que aquesta clàusula no protegeix els serveis públics, donada la limitada definició sobre quins serveis concretament poden ser excluïts. Els últims anys la postura de la CE ha anat afirmant-se cada vegada més en pro de la liberalització dels serveis públics, afirmant que salvaria d’aquest sacrifici al capital els serveis associats a la seguretat, el sistema judicial, la vigilància o el control de tràfic aeri.
Altre fet a destacar de la intenció del TTIP envers els serveis públics europeus, els serveis dels EUA estan en la seua majoria inserits a la lògica mercantil, és la dificultat de recuperar la gestió pública d’un servei una vegada es troba al mercat. Aquest efecte de segrest dels serveis públics seria més accentuat amb la posada en marxa de la proposta de “Llista Negativa”, aquesta model en relació als serveis públics implica que tots els sectors públics són liberalitzats excepte aquells que estiguen expresament assenyalats (model conegut també com “list it or lose it”). Aquest model implica un canvi en l’orientació que, fins ara, havia estat emprat a la UE, la “Llista Positiva”, que precisament funcionava a l’inreves deixant en mans del mercat solament un nombre seleccionat de serveis, les corporacions de la UE i dels EUA ja han mostrat un interès elevat en aquest model de gestió de la liberalització dels serveis.
Aquest projecte de legislació afegint les mesures de protecció als inversors que s’inclouen al tractat, del que parlarem més endavant en aquest article, són un bloqueig directe a la reversió de la liberalització dels serveis públics. El cas d’Eslovaquia és un cas exemplar que mostra com no solament es castiga l’incompliment del contracte de privatització, signat per governs anteriors, sinó també com les corporacions tracten d’impedir la tornada a la gestió estatal dels serveis, a pesar de ser la voluntat de la sobirania nacional. D’altra banda la CE ha ficat al seu objectiu la normativa “Buy America” creada per formentar el treball i les empreses locals en molts estats dels EUA a canvi d’eliminar, en favor de les corporacions dels EUA, la llei de seguretat alimentària per permetre el comerç de productes càrnics dels EUA, com veiem en aquest joc uns per altres solament resulten beneficiades les corporacions transnacionals.
3. L’ofensiva contra la sobirania nacional, l’elevació del capital transnacional: Una de les intencions del TTIP que hem constatat a travès dels dos punts anteriors és la pretensió del capital transnacional de superar els marcs de la sobirania nacional, entesa com a sobirania de l’ent estat – nació, que fins ara havia estat la seua matriu geogràfica de desenvolupament. L’anàlisi del per què d’aquesta superació de la matriu estat – nació l’analitzarem el proper article, ara ens centrarem en un dels principals mecanisme que ajuda a aquesta superació en matèria de regulació econòmica, amb el TTIP el capital transnacional pretén, a més, restringir la capacitat regulatòria estatal i, així mateix, introduir una clausula de resolució de conflictes entre inversor i govern que permeta portar el cas davant els tribunals internacionals en cas de que les regulacions governamentals siguen contradictoris als seus “beneficis potencials”.
Com a conseqüència les companyies dels EUA tindran la capacitat de demandar els governs europeus sense passar pels tribunals europeus cada vegada que creguen que les regulacions en matèria de sanitat, medi ambient o protecció social estiguen interferint en els seus “beneficis potencials”. Aquesta disposició (anomenada ISDS per les seues sigles en anglés) no té cap precedent en el seu resultat ja que dona el mateix rang la condició jurídica del capital transnacional a la de l’Estat nació i, de facto, dona la capacitat a les corporacions transnacionals de qúestionar les mesures democràtiques que hagen decidit els estats sobirans i demanar compensació quan alguna mesura afecte els seus beneficis.
El mecanisme de resolució ISDS ha estat present en quasi tots els acords bilaterals d’inversió que ha realitzat els EUA, aquest mecanisme permet que les corporacions puguen demandar per danys al país on porten a terme les seues activitats tot i que no hi haja cap contracte amb el govern en qüestió. A més permet evitar els tribunals nacionals i passar directament a tribunals internacionals incomplint així la normal d’esgotar les possibilitats a nivell local abans de passar als tribunals internacionals. Aquestos tribunals internacionals són de caràcter arbritari i no tenen cap autoritat pública, els arbrits en aquest cas no són jutges titulats amb autoritat pública com als sistemes de justícia nacional, sinó més bé un grup d’advocats corporativistes nombrats segons les necessitats i els interessos personals sesgats en favor de l’empresa. Fins ara l’experiència d’altres tractats bilaterals confirma el ISDS com un mecanisme de resolució en favor del capital transnacional en contra de la sobirania nacional com exposa John Hillary al seu informe “The Poverty of Capitalism: Economic Meltdown and the Struggle for What Comes Next”.
-
Conclusió: El TTIP com a ariet del capital transnacional.
Com hem pogut veure al llarg de l’exposició de les reformes que suposen el TTIP es consolida una carrera a la baixa en matèria de drets socials i regulacions estatals en matèries tan bàsiques com les sanitàries. El TTIP no és solament un tractat d’integració, és un ariet encarat a les classes populars que pretén dinamitar les regulacions existents a banda i banda de l’Oceà Atlàntic. D’aquesta manera podem observar com el capital transnacional pretén forçar les sobiranies nacionals en pro de la seua dinàmica de producció globalitzada tan necessària per al seu desenvolupament, en aquest aspecte incidirem més a l’última part de l’article.
L’oposició envers el TTIP no s’ha de generar des d’una postura de rebuig al comerç entés com un intercanvi d’valors equitatius (M – D – M en l’esquema marxista), sinó en l’aspecte de que es converteix en un arient front la sobirania nacional i les classes populars, en aquest sentit actualment ser partidari d’una política radicalment progressista és convertir-se en patriota en el sentit de la defensa de la sobirania nacional en matèria política. La integració en mercats majors és un dels requeriments del capital i la superació de la sobirania s’uneix si parlem del capital transnacional que necessita subordinar l’espai nacional en funció de les seues necessitats de producció.
D’aquesta manera el TTIP, com al seu moment el TLCAN, pretén servir de portador de la voluntat del capital transnacional, als EUA en obrir-se al TLCAN experimentaren que era això de la cadena de producció global en sofrir una de les majors pèrdues d’ocupació de la zona, el TTIP no respon tant a una necessitat de reestructuració productiva ja que els aranzels entre la Unió Europea i els EUA es troben ja en mínims sinó per la necessitat, reconeguda per les dues bandes, d’elimnar les restriccions a la plena llibertat del capital transnacional.
A la tercera part d’aquest article analitzarem el context del capitalisme transnacional, la seua evolució i el context en que es mouen tractats com el TLCAN o el TTIP i en quines coordenades evolucionen, d’aquesta manera podrem dibuixar un mapa sencer de la dinàmica econòmica i solament de les seues mostres visibles en forma de tractats o demés iniciatives. Mentrestant, comença setembre i s’avancen uns mesos interessants respecte aquest tema.
