Pau Viciano
Des dels mitjans de la dreta –Las Provincias s’hi aplica amb força— però també des de posicions de “rivalitat fraternal”, s’intenta presentar l’èxit electoral de Primavera Europea com un fracàs del projecte de Compromís. La irrupció inesperada de Podemos i els resultats superiors d’EUPV, han deixat la candidatura encapçalada per Compromís en el sisè lloc al País València. A partir d’aquestes dades, hi ha qui s’afanya a remarcar que Compromís hauria decebut les grans expectatives que havia generat, en passar del tercer lloc al sisè i veient com la nova formació impulsada des de Madrid li prenia una bona part del vot indignat. Ara bé, deixant a banda les perspectives que puga tenir Podemos en el futur i en eleccions molt diferents a les europees, el cert és que Compromís, amb vora el 8% dels sufragis, ha obtingut el millor resultat de tota la seua història, superior fins i tot a l’aconseguit en les darreres eleccions autonòmiques. Cap enquesta deia que seria la tercera força en uns comicis estatals o europeus, sinó en el marc de les eleccions a les Corts Valencianes. Posats a comparar, l’escenari més semblant era el de les eleccions generals del 2011, on va quedar en cinquè lloc amb 125.000 vots. Ara, en uns comicis molt més difícils per a les formacions que no tenen un referent estatal, és a dir, a Madrid, Compromís ha aconseguit una fita històrica del valencianisme: encapçalar una coalició i traure un diputat al parlament europeu, assolint al País Valencià 138.000 vots, és a dir, un 10% més que en les anteriors eleccions generals. Ha pujat, per exemple, més que EUPV, i pràcticament ha repetit la mateixa posició relativa, ja que Podemos només li ha tret unes dècimes, i a la ciutat de València Compromís ha consolidat la seua presència. Els objectius que s’havia proposat la coalició, doncs, s’han aconseguit amb escreix, i tot indica que l’escenari encara serà millor en les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve. Compromís, seguint la seua cursa de fons, es confirma com un instrument necessari –no l’únic, evidentment— per al canvi que exigeix la majoria de la població valenciana.
