P. V.
Un dels episodis més grotescos que ens va servir l’agonia política de l’expresident Francisco Camps va ser quan, en una sessió parlamentària, li va amollar al portaveu socialista que “le encantaría coger una furgoneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta”. Ara és difícil visualitzar l’escena, perquè en la memoria ha quedat tapada per la magnífica paròdia que en va fer Xavi Castillo. L’esperpent, efectivament, era i és la manera més realista de retratar la deriva dels dirigents del PP valencià. Avui és Jorge Bellver el qui acusa els partits de l’oposició de voler implantar un règim de terror. Les tres forces d’un futur “tripartit” representarien, ni més ni menys, que l’amenaça bolxevic, l’ateisme i –encara pitjor— el pancatalanisme. La guillotina, que ja veuen erigida a la plaça de la Mare de Déu, esdevé als ulls delirants del senyor Bellver la figuració del Terror. Ja ho deia Robespierre: “El terror no és més que la justícia, ràpida, severa, inflexible”… Poden estar tranquils els diputats de l’Antic Règim “popular”: la guillotina només és metafòrica, però el judici –el de les urnes i el dels tribunals— sí que els espera. I això és el que els fa terror de veres.
