Per commemorar el 25 d’abril us oferim avui el magnífic poema, combatiu i satíric, inscrit en una gloriosa tradició valenciana, de l’escriptor i poeta valencià Francesc Mompó i Valls.
ALS MALPARITS D’AQUELLS PARTITS
Prenent prestat pobre dictat,
de Jaume Roig imite el goig
i amb cudolades llance pedrades
contra els escuts dels malnascuts
que terra cremen allà on estenen
mala llavor de salabror.
President Fabra: gavinot, cabra,
bord botifler, home sobrer,
pocavergonya, sols de carronya
ompliu el pap. Partit del nyap,
on poseu l’ull ningú no cull
peix a l’Albufera o arròs a l’era.
La terra verda esdevé merda
als vostres dits. Lladres, podrits,
si em furteu casa trauré l’espasa,
rodaran taps com aquells caps
de vells Borbons antics cabrons;
cinquè Felip de cucs ben tip
sia memòria la teva història.
Alça’t València, la pestilència
de la gentola amb bec udola
i els put la boca si com cul d’oca.
Fes-los saber, com Palleter,
que hi haurà plom, i garrot, om,
allò que calga, valga o no valga.
Que ja valdrà pel català
amb què us parle per fer-me valdre
en aquests mots eixits dels clots
on dorm l’arrel forta, fidel,
la veu que explota d’un patriota.
Ja prou de rama! la teva flama
faça justícia creme estultícia,
socarre Rita la cagarrita,
Fransisco el fals bon colp de falç;
també als collons, Gonsales Pons
mereix carona de la fogona.
S’alça la tralla en bona falla
per netejar Josep callar.
Caldrà que anem a fer-los fem
tots a una veu germans vingueu,
llanceu-los crits als malparits.
