Teulada és  un poble de 14.578 habitants, el 66% estrangers. (A les Marines, després de Llíber, és el que més en té, d’estrangers residents).  A la  vila en viuen 6.000 i a la pedania de Moraira uns altres 500. Però els residents disseminats a les urbanitzacions són 8.000 censats, que a l’estiu pugen a 40.000, entre censats, variables i no censats.

El casc antic de Teulada està molt cuidat, és atractiu urbanísticament i arquitectònica: l’església, la capella de la Divina Aurora, l’església de sant Vicent, la Llotja, la casa de la germana de sant Vicent Ferrer, la casa dels Vives i tot el conjunt de cases típiques de la Marina amb les seus portalades i finestrals de pedra tosca. Hi viu un nombre justet de famílies,  però comercialment està absolutament mort.

El PGOU no permet a la ciutat la construcció de més de 4 altures i ha estat una mesura respectada. Teulada resulta un poble agradable i habitable, amb unes magnifiques vistes a les terres de conreu que baixen escalonadament cap a Moraira, cap a la mar. L’Ajuntament obliga a la neteja permanent d’aquests camps, conscient de la importància de mantindre el privilegiat paisatge que posseeix. En alguns indrets s’ha permès una excessiva concentració del disseminat, però en general, si no fos per l’abandonament dels conreus, encara és dels llocs costaners de les Marines on s’hi ha mantingut una certa dignitat. Quedem-nos amb la imatge de Cavanilles de final del segle XVIII[1]:

“La llanura llamada de Teulada es feraz, y en nada cederia á la más fértiles si tuviera riego; pero no alcanza más aguas que las sacadas de las entrañas de la tierra con algunas zuas, con cuyo auxîlio cogen hasta 100 cahizes de maiz, 200 de habas, y  50 entre almortas y otras legumbres; en el resto de la llanura se dan hermosos sembrados y muchos algarrobos. En las colinas de este término y del contiguo de Benisa los campos estan anivelados, y como en gradas, sostenidas con fuertes ribazos. Dispuestos así se trabajan con más comodidad, y cuando llueve conservan las aguas más tiempo y en mayor cantidad; de ahí la seguridad y abundancia de frutos. Además de los arriba dichos se cogen 700 cahizes de trigo, 500 de cebada, 450 de almendra (que rinden como 900 arrobas de almendron para el comercio, y 330 de cenizas que provienen de la cáscara), 500 arrobas de aceyte, 10@ de pasa, 2@ de higos, 3600 de algarrobas, 100 de miel, 250 libras de seda, y 5500 cántaros de vino. Hállanse corrientes en este pueblo 19 telares de lienzo, que ocupan otros tantos obreros.”

Tot el contrari és la costa, perquè Teulada són en realitat 3 nuclis que funcionen autònomament: Teulada, Moraira i les urbanitzacions del seguit de muntanyes que van des del Poble Nou de Benitatxell i el Cap d’or, passant per la Sabatera, la Fustera, fins el terme de Benissa. Des d’aquí, en un continu pertinaç, seguiran fins a Calp, el Morro de Toix i el Mascarat, on enllacen amb Altea Hills.

 El magnífic encant de petit port mediterrani de pescadors vora la torre del castell, allò que havia estat Moraira fins fa pocs anys, ha estat destruït. En resta un barri de finques modernes i xalets, tot urbanitzat de manera vulgar. Conserva, això si, un petit port esportiu i de pesca amb la seua llotja. Cavanilles[2] encara ho va veure així:

“Al poniente del cabo Morayra está el cabo Blanco, y entre ellos la ensenada de Morayra abierta al sud, defendida por un castillo situado en el comedio de ella. Todo género de embarcaciones queda allí abrigadas de los vientos de poniente, norte y levante, en un fondo de arena y alga: No hay en las cercanias población alguna hasta Teulada, que dista casi una legua hacia el norueste; por lo qual y por la seguridad del puerto acuden con frecuencia barcos de contrabando, que desembarcando se introducen en el interior del reyno.”

També disposa de noves dotacions municipals per a la població de la costa: un centre cultural, un d’esportiu i un de mèdic, església i, especialment, hipermercats i una abundant oferta de restauració amb menú turístic.

Teulada és un municipi paradigmàtic del que està passant a les Marines on els residents han esdevingut majoria. La tipologia d’aquests nous residents i el model urbanístic que s’ha seguit, d’enclavaments específics i aïllats, ha fet que els residents conformen àmbits socials aliens al territori que els acull. Però no és només és que siga nul l’interés per la societat, la cultura i la llengua de població autòctona, sinó que, la majoria, la menysté.

Els residents que viuen a les urbanitzacions solen associar-se per nacionalitats. La majoria són anglesos i alemanys (aquest últims ja arriben a ser-ne 2.750) i quasi tots tenen la casa en propietat. Funcionen com a veritables ghettos entre ells, de manera que els residents d’una nacionalitat  quasi mai s’associen amb els d’una altra nacionalitat.[3]

Això no lleva que en determinades ocasions s’organitzen i participen de moviments ciutadans, però només per qüestions urbanístiques, legalització de parcel·les i manteniment de parcel·les i urbanitzacions. Segons Jaume Buigues:

“Els residents només reclamen drets urbanístics, policia, neteja i sanitat. També els interessa la programació musical, però no els demanes cap corresponsabilitat amb la problemàtica municipal.”

Atendre les demandes d’aquesta població ha estat una oportunitat ben aprofitada per partits polítics de caire conservador de nova creació, com per exemple “Ciutadans per Moraira”. I també, pel PP mitjançant la inclusió en les sues llistes municipals d’un representant veïnal de cadascuna de les nacionalitats. En definitiva es tracta d’aconseguir el vot dels residents a canvi de convertir-se en una mena d’alcalde a la carta de les seues demandes, és a dir, alcalde subaltern d’un col·lectiu al qual se li eximeix de l’obligació d’integrar-se socialment.

Aquesta estratègia s’està generalitzant en molts municipis, especialment amb el procés de descrèdit del PP, i aglutina sectors de la dreta moderada, centristes, lliberals, molts d’ells professionals, autònoms o petits empresaris locals, i els residents estrangers. Tots ells d’un marcat caràcter antivalencianista.

Ciutadans per Moraira, liderat per l’actual vicepresident del Consell i portaveu José Císcar, va nàixer amb la demanda de segregació de Moraira,  va arribar a l’alcaldia amb un pacte amb el Bloc i amb el PSPV per tal de tirar fora al PP. A la segona legislatura va pactar amb el PP i, finalment, es va integrar dins del PP a canvi d’obra: Espai Cultural Senieta, Residència tercera edat, Avinguda del poble, el magnífic Auditori de Teulada de Patxi Manglano –12 milions d’euros– , els Poliesportius de Moraira i de Teulada, el Camp de futbol, la Piscina coberta, els centres d’interpretació (almàssera, riu-rau, cova de la sendra, etc). Avui l’impulsor de Ciutadans està al PP i Teulada gaudeix d’una gran quantitat de dotacions culturals, esportives i turístiques amb una extensa programació (concerts, òpera, corals, etc.).

Una mirada a la piràmide de població ens mostrarà ben gràficament la dimensió del problema, encara que, realment, a Teulada –Moraira hi ha 3 piràmides de població: la del poble autòcton, la dels residents i la dels immigrants treballadors. Piràmides molt diferents de col·lectius amb problemàtiques ben diferents. L’alt nivell d’envelliment de la població i la baixa taxa de reposició és més que evident i més, si analitzem alguns dels indicadors demogràfics:

Els immigrants residencials són un col·lectiu envellit però que tenen assegurats els seus drets ciutadans, tenen en propietat l’habitatge, tenen resolta la qüestió econòmica i el marc jurídic, i a més, normalment no necessiten de cap interacció amb la societat d’acollida, és més, els residents més antics fan d’introductors socials dels nous residents. La manca d’integració social d’aquest col·lectius respon a una pròpia autosegregació. Són ciutadans de Teulada quan necessiten reclamar i són turistes o estrangers quan volen. Així les coses i atesa la diferència de classe social existent entre els residents i la societat d’acollida, el que es produeix amb els autòctons, amb els valencians, és un procés de discriminació inversa.

A més, aquells residents que alternen més fàcilment la doble residència, no consten en el padró municipal de Teulada, utilitzen la Targeta Sanitària Europea sense pagar els serveis sanitaris i realitzen operacions comercials, com el lloguer de la casa, reparacions i altres serveis, sense pagar els corresponents impostos d’activitat

Aquesta situació es veu agreujada pel fet que el seus espais residencials estan apartats dels nuclis urbans, cosa que afavoreix la gernació de serveis i activitats comercials especialitzades, fins i tot orientats ètnicament. En els darrers anys han aparegut joves residents que s’han especialitzat en realitzar aquest mercat paral·lel de serveis (de tota mena) per als seus connacionals.

Al poble, dissortadament, no s’ha pres cap iniciativa de cara el sector agrari, tradicionalment el raïm. S’han plantejat alternatives del tipus d’agricultura ecològica, plantes aromàtiques, recuperació del vi, però  realment el camp s’ha abandonat. Segons Joan Carles Castinyeira, un gallec assentat a Teulada,:

“Entre els valencians hi ha un escàs sentiment d’estima cap el propi territori, i no només per l’agricultura. Els darrers estudis demostren que les platges de Moraira, en realitat petites cales, estan desapareixent. Tampoc sembla que això li preocupe a ningú.”

Teulada va voler desenvolupar un polígon industrial que actualment dóna cabuda a les xicotetes empreses locals. Està mal situat, és insuficient i no pot competir amb el de la Pedrera de Benissa que està ben a prop. Els principals sectors d’activitat són els serveis amb el 73% i la construcció amb el 17%. La crisi ha afectat molt al sector de la construcció, però també el sector de comerç al detall, on s’han perdut, en el període 07-12, el 37% de les activitats. Tot i això, Teulada manté una elevada superfície comercial, 56.700 m², especialment dedicada a l’alimentació i a productes de la llar

L’oferta turística, més enllà dels apartaments i xalets, és reduïda. Sis hotels amb un total de 314 places, 1 càmping, 1 hostal i 1 casa rural.

El nivell d’associacions del poble és elevat, com sempre centrades en la festa i l’esport, però també les de caràcter cultural. Una bona part de les associacions, molt actives en altre temps, ara existeixen més aviat de manera nominal,  i estan descapitalizades socialment. Una bona ocasió per visitar el poble i l’església és el dia de la Sibil·la, que a Teulada té una celebració especial.

Ni alternatives, ni lideratges, ni iniciatives socials per generar una economia endògena. Al poble hi ha el sentiment que l’ajuntament i l’administració en general fa temps que ha abandonat les polítiques reals i els alcaldes s’han convertit en mers presidents d’associacions de veïns.