Lluís de Manuel
La ciutat de València gaudeix d’un extens i magnífic patrimoni cultural, urbanístic i arquitectònic.
Un patrimoni que ha estat deliberadament invisibilitzati abandonat durant molts anys a la calor d’una concepció de la política basada en el malbaratament de diners públics en grans obres, fastos i esdeveniments impulsats per la alcaldessa Rita Barberá i per la Generalitat Valenciana, i destinada a situar València en el “mapamundi”, no sabem molt bé de què, però que en molt poc o gens han beneficiat la immensa majoria dels ciutadans que vivim en aquesta ciutat.
El circuit automobilístic de la Fórmula-1, la Visita del Papa, la Copa Amèrica o la construcció d’una Ciutat de les Arts i les Ciències que ha triplicat el seu pressupost inicial, són les principal fites d’aquest concepte de “fer política” que València porta patint des de què el PP va aconseguir el poder de les institucions polítiques, però fonamentalment des de què el binomi Rita Barberà-Francisco Camps es van instal.lar al govern de les dues institucions més importants del País Valencià: l’ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.
Des de fa poc més de dos anys, el Col.lectiu periodístic La Ruta del Malbaratament, antic “Xarxa Urbana”, i el Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, han posat en marxa una iniciativa que, inicialment, va sorgir per denunciar els quasi 30.000 milions d’euros que han anat a parar a “forats negres” com a conseqüència del malbaratament i el saqueig de diners públics institucionalitzats que es porta produint al País Valencià des de què el PP va accedir a les institucions.
Amb el temps aquests col.lectius s’han marcat més objectius que van en la línia de voler mostrar a la ciutadania una cara de València que no és precisament la dels tòpics oficials que ofereixen una visió unilateral i tradicional de la ciutat.
Objectius que passen per denunciar fets com la gravíssima situació que pateix el centre històric de la ciutat, provocada per la desídia institucional que es mostra davant els ulls de tot el món en la generalització dels “burques” que cobreixen nombrosos edificis històrics del centre de la ciutat amb els quals es disfressen seu abandó i el seu perill de ruïna.
L’absència total d’inversions en nombrosos racons valuosos del nucli antic, les polítiques de priorització d’alguns carrers més comercials o senyorials sobre el conjunt de la trama urbana antiga a protegir, la inadequada regulació dels entorns de Béns d’Interès Cultural (BIC) o l’incompliment de la normativa legal que obliga a obrir les portes d’un BIC als ciutadans amb una certa periodicitat, són fets que posen de manifest el model de gestió neoliberal de la ciutat sota el qual s’empara una política de suculents negocis i privatitzacions a costa de l’erari públic, d’extraordinàries inversions per a grans esdeveniments i l’adopció d’un patró d’urbanisme especulatiu i destructor del ric i ampli patrimoni arquitectònic i cultural de València.
Les diferents rutes urbanes propostes per La Ruta del Malbaratament endinsen als seus participants en els secrets d’un dels principals poders terrenals que segueixen determinant, potser tant o més que en èpoques medievals de Croades i reconquestes cristianes, el present i futur de nostre País, gràcies al disseny institucional d’unes polítiques pensades per beneficiar i protegir els interessos d’unes elits urbanes amb fort arrelament històric a la ciutat, què sintonitzen ideològicament amb el poder polític establert.
El resultat de tot això al llarg dels anys no ha estat un altre més que l’apropiació d’un immens patrimoni immobiliari al centre de la ciutat per part d’aquests grups de poder o les nombroses immatriculacions de béns de domini públic que històricament s’han realitzada a nom de l’Església, institució que sempre s’ha arrogat el control ideològic de l’Educació en totes les etapes, especialment el de les elits econòmiques.
L’intercanvi de favors amb el Partit Popular a València ha permès a l’Església fets com aconseguir permutes inacceptables de terrenys públics per als interessos dels ciutadans, que s’haja emparat el saqueig dels diners públics amb la visita del Papa Benet XVI, aconseguir que es destine el 85 % del pressupost autonòmic per a restauració dels béns eclesiàstics, que es realitze un desviament sistemàtic de fons educatius a la privada religiosa, que s’estenga de manera aclaparadora el nombre de subseus de la Universitat Catòlica de València per tot el nucli antic, que es realitze el progrés immobiliari i educatiu de l’Opus Dei i d’altres ordres afavorides des de l’Arquebisbat i altres tants temes d’interès ciutadà tant de temps ocults a l’opinió pública.
València, que va ser en el seu moment referència important de la República laica espanyola, ha vist com durant la llarga nit del franquisme han crescut i arrelat en el seu si el conservadorisme i el clericalisme més rancis com doctrines dominants d’unes elits urbanes i religioses que s’han constituït en autèntics poders fàctics i que mai han acceptat realment ni la democràcia de les llibertats ciutadanes.
Les rutes ciutadanes ideades per aquest col.lectiu cultural i periodístic poden trobar-se en la seua pàgina web: http://rutadespilfarrovalencia.wordpress.com/
Molt recomanable i d’interès per tothom que vulga endinsar-se e una València que no apareix en les fotos oficials.
Publicat a La Veu del País Valencià, dimecres, 9 d’abril del 2014
