Antoni Furió
Josep Vall és un valencià del nord, que els catalans del sud tenim la fortuna que s’haja apassionat pel País Valencià. Josep Vall és el director de la Fundació Josep Irla, el think tank d’Esquerra Republicana de Catalunya, que manufactura productes tan seriosos i estimables com la revista Eines, una col·lecció de biografies d’homenots del catalanisme o un estudi sobre les balances fiscals. Un bon dia, Josep Vall s’embarcà en un projecte insòlit per aquestes latituds: una exposició sobre el valencianisme republicà, que en realitat és una història visual del valencianisme en general –primer cultural i després polític–, des de la primera meitat del Vuit-cents a la Transició de l’últim quart del segle XX. Dic insòlit perquè, abans, aquí ningú no havia tingut la idea de recuperar aquesta memòria valencianista, de rescatar de la boira –dels contorns imprecisos– o directament de l’oblit una plèiade d’homes i dones que van contribuir a mantenir viva la idea de país, a dignificar l’ús social i cultural de la llengua i a traspassar a les generacions posteriors la voluntat de continuar sent.
L’exposició ha estat i és, no cal dir-ho, tot un èxit, en la seua itinerància per diversos pobles i ciutats del País Valencià. Jo mateix, que no vaig poder assistir a la inauguració, l’he vista dues vegades: l’una a l’escola Gavina, a Picanya, i l’altra a l’Ateneo Sueco, a Sueca. L’escola del meu fill i el meu poble, respectivament, on em convidaren a parlar sobre el significat de l’exposició, a la qual vaig contribuir de manera molt secundària, perquè el gran fautor ha estat Josep Vall, un home carregat sempre d’idees i projectes i, el que és més important, de la voluntat de ferro necessària per a dur-los a terme. I, sempre al seu costat, Arnau Albert, company d’aventures intel·lectuals a la Fundació Irla i qui porta el pes de la revista Eines i de tants i tants projectes. Gràcies a l’exposició, valencians de tot el país, joves i grans, han tingut l’ocasió de veure quan profunda –en el temps– i quan arrelada és la memòria valencianista, amb més d’un segle de reflexions, reivindicacions i mobilitzacions, cada vegada més àmplies. Han tingut l’oportunitat també de descobrir qui eren aquests “predecessors”, de veure la figura i la cara, i no sols el nom, d’aquestes dones i aquests homes que feien revistes, publicaven llibres, eixien al carrer i estenien entre la societat valenciana algunes reivindicacions bàsiques, com ara l’estatut d’autonomia. La projecció actual del valencianisme –cultural i cívic i esperem que també, cada vegada més, polític– no s’explica sense l’aportació prèvia d’aquests homes i dones, que mereixen figurar en un lloc destacat de la nostra memòria col·lectiva com a valencians. L’exposició també permet situar millor la figura de Joan Fuster, que no és cap xamba genètica, com el definia el seu amic Vicent Ventura, sinó un producte “natural” d’aquesta trajectòria prèvia. Joan Fuster és producte de moltes coses però també de la generació moderna i modernitzadora dels anys trenta, de la generació de la República.
A més de l’exposició, Josep Vall s’ha inventat un altre producte, una enciclopèdia virtual, on line, memoriavalencianista.cat, per tal de prolongar l’efecte de l’exposició itinerant i de guardar la memòria dels seus protagonistes amb cada vegada més noms. A hores d’ara, memoriavalencianista.cat ja supera les dues-centes vint biografies. Dos-cents vint noms valencianistes! I continua. En les properes setmanes s’hi incorporaran una desena més, entre elles Manuel Ardit, recentment desaparegut. La web té també una secció d’Hemeroteca on hi ha penjades ja dotze revistes digitalitzades. Les últimes i importantíssimes incorporacions, gràcies a un conveni amb la Biblioteca de Catalunya, han estat Taula de Lletres Valencianes (València, 1927-1930) i Veu de la Plana (Castelló, 1916). El lector, doncs, pot accedir a aquestes revistes directament i en qualsevol moment i no sols en format imatge, sinó també en ocr, és a dir, com un text electrònic darrere la imatge tipogràfica tradicional, que permet fer cerca de paraules i facilitar així el treball dels investigadors o de qualsevol persona interessada a localitzar un terme en concret.
També, gràcies en aquest cas a un col·leccionista de Barcelona, s’ha pogut digitalitzar la col·lecció completa de Joventut Valencianista (Barcelona, 1913). Igualment s’ha posat a l’abast dues rareses de la guerra civil: els periòdics Avant (València, 1938), amb un únic exemplar trobat a l’Hemeroteca Municipal de Madrid, i El Tio Nelo (València, 1938), amb dos dels tres exemplars que es van editar (un trobat a l’antic Archivo de la Guerra Civil, a Salamanca, i l’altre a l’Arxiu Tarradellas, a Poblet). Josep Valls em parla també de la possibilitat de signar un conveni amb la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i amb l’Hemeroteca Municipal de València, per tal de digitalitzar una quinzena llarga de publicacions, preferentment les de contingut més polític: Renaiximent, El Crit Valensiá, Pàtria Nova, El Poble Valencià, El Crit de la Muntanya, Avant, El Camí, Acció… Si tot això es du a terme, i estic convençut que així serà, aviat estaran disponibles en la web totes o la major part de les revistes valencianistes.
Darrere d’aquest bell projecte hi ha molta feina –localitzant i digitalitzant els materials, demanant els permisos, signant convenis, estenent la nòmina de col·laboradors–, molta energia, molta voluntat i, sobretot, molta intel·ligència i una gran estimació pel país. Podria haver estat un projecte de les institucions públiques valencianes, o de les universitats valencianes. Però ha estat una idea concebuda i duta a terme per la Fundació Irla i, molt en particular, pel seu director, Josep Vall, i pel seu estret col·laborador, Arnau Albert, que hi han dedicat moltes hores i hi han posat tota la seua energia, intel·ligència i estimació. No és cap passió excèntrica o “forana”. Al País Valencià, Josep Vall, Arnau Albert i la Fundació Irla són a casa, són al seu país, com els valencians som al nostre país quan anem al Principat o a les Illes. Això és el que pensaven també la gran majoria dels i de les valencianistes presentats a l’exposició i a memoriavalencianista.cat
