Gustau Muñoz
Ja ha aparegut L’Espill 45. Aquest nou número de la revista fundada per Joan Fuster (i editada a hores d’ara per la Universitat de València) presenta un sumari amb molt de contingut i ben divers. L’Espill és una revista que defuig el tòpic i la rutina intel·lectual, que es planteja cada nou número com un repte, lluny dels estereotips previsibles. Una publicació que vol ser referent d’un pensament crític sense concessions al si de la cultura catalana.
El dossier tracta un tema d’actualitat roent, i amb moltes implicacions. A partir del simposi “Espanya contra Catalunya”, i sota el rètol genèric “Història, ideologia, política”, inclou articles de Joan Ramon Resina, Antoni Rico, Pau Viciano, Àlex Gutiérrez i Antoni Furió. Els autors consideren críticament, i amb bones raons, la lògica i el rerefons polític dels atacs aferrissats que va rebre –abans de la seua celebració- un simposi acadèmic per part dels mitjans més radicalitzats, però també dels més moderats, del nacionalisme espanyol. Tot plegat retrata una situació aberrant de deformació ideològica i no reconeixement de l’altre a l’Espanya actual.
En la secció d’articles miscel·lanis que obre la revista hi trobem, d’altra banda, articles de Josepa Cucó sobre la renovació urbana de València, de Jón Karl Helgason sobre el paper dels “sants culturals” a Europa, d’Eduard Cairol sobre l’escriptura del flâneur, de Salvador Ortells sobre l’obra de Josep Palàcios arran de l’aparició d’una obra cabdal com és La imatge, i de Gershom Scholem sobre Walter Benjamin (una meravellosa evocació de la seua amistat entre 1915 i 1940, quan Benjamin es va suïcidar a Port Bou fugint de la França ocupada pels nazis, en el moment més fosc de l’Europa del segle XX).
Per la seua banda, Arnau Pons i Antoni Mora entren de ple en un debat recent que ha sacsejat la cultura catalana, un debat subterrani (l’antisemitisme subjacent a determinades manifestacions simptomàtiques) però d’una gran intensitat i significació.
François Rastier i Emmanuel Faye (aquest, entrevistat per Iris Radisch) expliquen l’antisemitisme de Heidegger arran de la publicació recent dels anomenats “Quaderns negres” que palesen o confirmen de manera descarnada allò que d’altra banda ja se sabia, per molt que tot un corrent filosòfic i acadèmic es perda en subterfugis. La conformitat de Heidegger amb el règim nazi i l’acatament a Hitler, de domini públic, no fou cap casualitat, tenia una base ideològica de convenciment profund. Caldria, doncs, extraure’n les conseqüències pertinents.
Així mateix, aquest número recupera el text íntegre de les imprescindibles “Converses inacabades” de Joan Fuster amb Toni Mollà, la transcripció d’unes converses que tingueren lloc en 1992, l’any mateix de la mort de Joan Fuster, plenes de contingut interessant per copsar la lucidesa, la mirada i l’estat d’esperit del darrer Fuster.
A més, a la secció “Fulls de dietari” Ferran Garcia-Oliver presenta una mostra del seu dietarisme (“Peces esbarriades del mosaic”). S’inclouen també dues notes en memòria dels historiadors recentment desapareguts Manuel Ardit i Miquel Barceló, bons amics de la revista tots dos, per Vicent Olmos i Pau Viciano. Finalment hi trobareu ressenyes de llibres de Nuccio Ordine (“La utilitat de l’inútil”) i de Martí Domínguez (“El somni de Lucreci”), a càrrec d’Enric Balaguer i Carmel Ferragud, respectivament. L’editorial es dedica a Europa i el passat que no hauria de tornar.
Cal esmentar també una novetat: la revista compta a hores d’ara amb una web www.uv.es/lespill que ofereix tota la informació necessària, dades per aconseguir-la o comprar-la, sumaris de tots els números, i continguts en obert de la primera època (1979-1991) i de la segona època (iniciada en 1999), els números 1 a 40, així com altres materials complementaris. Tot un dipòsit de textos, que són ja patrimoni de la nostra cultura,un veritable tresor, a l’abast dels lectors.
