Publiquem el quart i darrer lliurament del treball de Nèstor Novell sobre les Marines Alta i Baixa, la seua problemàtica social i econòmica, estructura física i geografia humana, que aporta informació vàlida i plantejaments clars, de gran actualitat i d’una utilitat evident per aproximar-nos a una realitat localitzada i específica, però que mostra trets compartits amb bona part del País. Una problemàtica que condicionarà sens dubte les possibilitats d’acció transformadora que s’entreveuen en un futur pròxim. Red.
Nèstor Novell
“Som com els ases de Sòria, que porten or i mengen palla”
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.
Avui, el territori de les Marines és un conjunt de petites subcomarques que venen definides per les diferents valls. Hi ha una connexió marina, de costa i, una altra, de muntanya, que teixeix una intricada xarxa de camins rurals que comuniquen i vertebren el territori interior. No sembla tindre massa sentit diferenciar la Marina Alta de la Marina Baixa. En tot cas hi ha una Marina d’interior i una Marina de costa. Segons Pascual Madoz [Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia, 1850, Institució Alfons el Magnànim, València, 1982]:
“Una marcada diferencia se encuentra entre los hab. de los pueblos de la parte de montaña ú occidental del part. [partit judicial de Callosa d’en Sarrià], y los que comprenden con el nombre de la marina. Sin duda influye mucho la diferencia que hemos notado de clima, la sit. topografica de cada uno de dichos pueblos, y otras causas que no vamos a mencionar. Los primeros son por lo general menos instruidos, mas tardios en discurrir, pero muy seguros, bastante formales pero algo interesados: en la parte baja o marina, como que tienen mas trato y roce, son mas vivos, desprendidos en sus intereses, pero tambien menos formales en sus tratos y mas afectos a la política y otras cuestiones de partido. Por lo demás, todos son de costumbres sencillas, religiosos, robustos, de buen aspecto y dócilies, si se les trata con dulzura aunque la clase mas pobre suele ser algo afecta al vino.”
Encara que podria ser qüestionable aquest caràcter pacífic:
“Estadística criminal: En el año 1843 …. Se perpretaron 32 delitos de homicidio y de heridas; 4 con armas de fuego de uso lícito y 9 de ilícito, 12 con armas blancas permitiddas y 4 prohibidas y 3 con instrumentos contundentes.”
Més recentment Josep Maria Espinàs [A peu pel Comtat i la Marina, Edicions la Campana, Barcelona, 1998] mostra la seua incomprensió respecte als noms de les Marines:
“Les denominacions Marina Alta i Marina Baixa son oficials i populars alhora, però al meu parer gens encertades. Sembla que la Marina Alta siga una comarca més enlairada sobre el nivell del mar; i no és així; al contrari, a la Marina Baixa és on hi ha les serralades més altes. De fet, aquests adjectius volen dir més ‘amunt’ i més ‘a vall’ si mirem el mapa.”
No crec que les dues Marines tinguen trets diferencials suficientment definitoris que comporten un tractament separat de les dues comarques “històriques” i més, si tenim en compte l’evolució que han mantingut els darrers anys d’explosió immobiliària i les seues conseqüències. Un canvi substancial si que és manifest al sud de la línia Biar-Bussot, tant en el pla social, cultural, econòmic, lingüístic i paisatgístic, però no entre les Marines.
Per diferenciar les dues marines se sol argumentar el gran pes i la capacitat d’atracció de Benidorm, però els darrers anys, municipis com ara la Nucia o l’Alfàs tenen un funcionament autosuficient i han seguit una model turístic d’urbanitzacions extensives com a la Marina Alta.
També s’argüeix el fort sentiment de comarca que hi ha a la Marina Alta, que ha arrelat per l’esforç continuat del seus moviments culturals, però també és cert que els moviments més actius els darrers anys, de tipus “Salvem”, han actuat de manera conjunta tant a una Marina com a l’altra.
De sempre s’ha dit que el Mascarat ha estat una barrera natural entre les dues comarques, però les relacions històriques entre Callosa i Benissa o entre Calp i Altea ho desmenteix rotundament, i més ara que, tant una part com l’altra part del Mascarat, per Altea i per Calp, es donen la ma en les urbanitzacions que arriben fins al seu cim.
També es diu que la Marina Alta mira a València i la Marina Baixa mira a Alacant, però la realitat és que la gent de la Marina Baixa sempre ha mirat cap a València, és només cosa dels darrers anys, amb la potenciació administrativa i de serveis de les capitals de província, que s’ha incrementat la proximitat subjectiva d’Alacant respecte de València.
Vicenç M. Rosselló (1969) feia distinció entre el Marquesat de Dénia i la Marina:
“El clima dolç de la ‘Costa Blanca’ es basat en les dades tèrmiques (12º gener i 26ª agost, mesos de mitjanes extremes), però en estar situat a sotavent de la comarca (de la Marina), a penes rep només 350mm de pluja al litoral i prop de 400 mm a la muntanya, aquest clima ja semiàrid, és el caràcter diferencial que ens permet separar-la del Marquesat, una mica més plujós. Sòls bruts calissos i xerorrendsines, arreu.”
Joan Soler (1970) separava la Marina Alta, que finalitzava pel sud a Xàbia, i la Marina Baixa, que incloïa Benitatxell, Senija, Benissa, Teulada i Calp. Pere Pérez Puchal (1976) hi trobava a les Marines quatre subcomarques: la Marina Septentrional, la Marina Meridional, Serres septentrionals de la Marina i Serres meridionals de la Marina.
“Encara que en sentit estricte la Marina és la comarca litoral entre Xàbia i la Vila Joiosa, molts geògrafs han vingut incloent-hi les planes del Marquesat de Dénia i els contraforts orientals i meridionals del muntanyam alcoià. Per això, dins d’un conjunt de més de 1.400 qm2, cal distingir-hi el sector interior del litoral, i el septentrional del meridional.
Població subcomarques Any 1.857 Any 1.970
Marina Septentrional 33.637 54.680
Marina Meridional 40.353 64.644
Serres Septentrionals 13.120 9.016
Serres Meridionals 15.589 8.231
TOTAL LES MARINES 102.699 136.571″
Ací hem optat per donar a tota les Marines un tractament unitari, de territori únic, amb l’esperança que trenque una visó feta des de la costa o des dels desplaçaments fets per la costa, cosa que, al meu parer, ha distorsionat la visió de l’espai en la seua totalitat.
Però també hi ha diverses maneres de veure les Marines en el seu conjunt. Una mirada és la d’una agrupació de petites subcomarques que venen més o menys definides per les valls i els rius. No es cap broma, perquè les valls han estat els corredors naturals de relació entre els pobles i, evidentment, per la importància de l’aigua, un recurs molt escàs. Són les valls dels rius Gallinera, Girona, Gorgos, Algar-Guadalest i Sella-riu de la Vila. Rius que comencen als barrancs de serres tan impressionants com Foradada-Llombo, Alfaro, Segària, Carrascal de Parcent, Penyal, Serra del Ferrer, Bèrnia, la Xortà, la Serrella, Puig Campana i Aitana. Moltes d’aquestes serres acaben a la mar formant els caps, les badies, les platges i les cales, tan conegudes pels nostres mariners com estimades pels turistes.
En realitat, les relacions entre els pobles centrals d’aquestes valls són la veritable base de la xarxa urbana que constitueixen les Marines. Una malla ben estructurada i assentada en el territori, tot i el desequilibri, cada vegada major, que es produeix en favor de la costa.
La Generalitat Valenciana defineix dues àrees funcionals, que coincideixen amb la Marina Alta i la Marina Baixa, que són l’àrea de Dénia i l’àrea de la Vila Joiosa–Benidorm, però això no explica massa coses més enllà de la jerarquia comercial de les capitals comarcals.
He cregut que la millor visió de la complexitat de les Marines s’aconsegueix dividint-la en quatre espais: costa, prelitoral, valls interiors i pobles de muntanya. A més, això em possibilitarà parlar de molts pobles que no tindran dissortadament un tractament individualitzat.
POBLES DE COSTA Població Superfície Densitat
Dénia 42.023 66,20 645,07
Xàbia 31.140 68,60 436,19
Calp 27.768 23,50 1.181,61
Teulada 13.281 32,24 411,94
Benitatx 4.773 12,70 375,82
Els Poblets 3.078 3,60 855,00
Benidorm 72.062 38,51 1.793,24
la Vila Joiosa 32.733 59,25 515,61
Altea 24.056 35,30 641,58
Alfàs del Pi 21.670 19,26 1.033,90
TOTAL 272.584 359,16 758,95
% del total de
de les Marines 70,98 16,46
Aquests són els pobles que han tingut un major creixement demogràfic, concentren la majoria dels serveis, públics i privats, i han desenvolupat, amb les excepcions que ja veurem, major quantitat de sòl en operacions immobiliàries i turístiques. Com podem veure, el 16,5% de la superfície de la comarca arreplega el 71 % de la seua població. A banda del cas de Benidorm, que és una veritable indústria turística, destaca la densitat que tenen un municipi de la Marina Alta, Calp (1.181,6 hab./Km2) i un altre de la Marina Baixa, l’Alfàs del Pi (1.033,90 hab./Km2), precisament dos municipis amb un considerable dèficit hídric.
Aquests pobles conformen un corredor urbà costaner, format per Dénia, la capital de la Marina Alta, Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell-Puig de la Llorença, Teulada-Moraira, Calp, Altea, Benidorm, veritable centre de la Marina Baixa, l’Alfàs–l’Albir, Altea i la Vila Joiosa, capital de la Marina Baixa. Urbanització rere urbanització, fins els llocs més inversemblants, la majoria d’un mal gust insultant i d’una densitat que ofega, però que ha destruït els millors paisatges d’allò que era una bellíssima costa. Temps tindrem de parlar d’aquest procés urbanitzador i de les seues conseqüències socials, mediambientals i econòmiques.
POBLES PRELITORALS Població Superfície Densitat
Pego 10.878 52,90 205,63
Pedreguer 7.097 29,60 239,76
Ondara 6.217 10,40 597,78
Gata de Gorgos 6.969 20,30 294,03
Benissa 12.690 69,70 182,06
el Verger 4.688 8,20 571,70
Beniarbeig 1.729 7,40 233,64
Senija 658 4,80 137,08
Benidoleig 1.139 7,48 152,27
Sanet i Negrals 727 3,90 186,41
Ràfol d’Almúnia 635 4,90 129,59
Benimeli 429 3,50 122,57
La Nucia 18.593 21,36 726,54
Callosa d’en Sarrià 7.894 34,66 231,04
Finestrat 6.807 42,25 117,04
Polop 4.474 22,58 171,34
TOTAL 91.624 343,93 266,40
% del total
de les Marines 23,86 15,76
La majoria són pobles que confronten amb l’AP-7 com Pego, Ondara, Benissa i Callosa d’en Sarrià i que fan de centre comercial i de serveis bàsics a les terres d’interior. També inclou altres pobles propers. Tenen una densitat elevada però manifestament inferior als pobles de la costa (266,40 hab./Km2), tot i que la Nucia, el Verger i Ondara se situen molt per damunt d’aquest mitjana
Els pobles prelitorals han desenvolupat amb major o menor intensitat projectes urbanístics al seu terme, però es caracteritzen, en general, per tindre una economia més diversificada entre una certa indústria tradicional i especialitzada, illots agrícoles, molts de regadiu (encara que el secà també és abundant) i un sector de serveis per atendre les necessitats de la seua població i la dels pobles de la seua àrea d’influència.
A hores d’ara, Pego fa de centre d’un espai que comprèn la Vall de Pego i Vall de Gallinera, Vall d’Ebo i Vall d’Alcalà de la Jovada.
Ondara, fa de centre de la Vall de Laguar, Vall de la Rectoria (fins a Orba) i part de la Vall de Pop (Parcent–Murla-Castells), però també és un centre comercial per a la gent jove de Pego. L’eix comercial Ondara- Dénia fa de centre comercial també de Pedreguer, Gata i Xàbia.
Ondara s’ha convertit en la capital comercial dels pobles de l’interior nord de la Marina Alta i és, amb el Verger, el poble que més canvis ha sofert, no debades es troben a la vora de l’AP-7. Des del Verger fins a Ondara tot és un polígon industrial que comença només creuar el Molinell i finalitza en el gran centre comercial de la Marina.
El Verger, amb Els Poblets, va posar tot el seu terme en venda als promotors. La crisi l’ha agafat amb milers de metres quadrats per urbanitzar, especialment a la zona de les Deveses fins al límit del terme d’Oliva. A hores d’ara el Verger ja té una densitat de població superior a molts pobles de la costa (571,70 hab /Km2), comparable a Ondara que sempre ha estat un poble molt més important.
Benissa fa de centre comercial de la Vall d’Aixa (Llíber–Xaló) i la Vall de Bèrnia, però també, en determinats serveis, del cordó litoral des de Teulada a Calp. El seu polígon industrial, la Pedrera, ben dotat, es l’àrea industrial més important de la zona sud de la Marina Alta
Callosa d’en Sarrià fa de centre de la Vall de Gaudalest i Polop, mentre que Benissa és la capital comercial del sud de la Marina Alta. La seua Cooperativa dedicada a la comercialització de les nespres i de cítrics i el suport de Caixa Callosa, han possibilitat aquesta illa agrícola d’exportació, amb denominació d’origen inclosa. La crisi i els moviments socials intenten paralitzar les grans operacions immobiliàries previstes.
Els pobles de Pedreguer, amb l’important polígon industrial de les Galgues, i Gata de Gorgos, tenen una personalitat marcada per la tradició industrial.
Gata ha patit molt més la competència internacional dels seus productes tradicionals, basats en el moble i els articles de llata, palma i vímet. Manté una certa indústria de caràcter artesanal i bastant treball a domicili. Dues grans urbanitzacions, a mig vendre, han modificat substancialment la fesomia del poble.
La Nucia és un municipi que ha tingut un desenvolupament urbanístic fortíssim, amb centres comercials i de serveis molt potent que l’ha fet tindre un funcionament totalment autònom, tant de Callosa com de Benidorm. La seua densitat de població és molt alta (726,54 hab./Km2) perquè s’ha desenvolupat urbanísticament com qualsevol altre poble de costa.
Finestrat ha aprofitat la seua proximitat a Benidorm i la seua negativa a fer grans centres comercials, per generar el centre comercial -també anomenat “La Marina”- més important de l’àrea. Avui Finestrat no només atrau comercialment un segment important dels turistes de Benidorm, sinó també dels autòctons, immigrants i residents estrangers des de Benissa i Calp fins a la Vila Joiosa.
POBLES VALLS INTERIORS
Població Superfície Densitat
Xaló 3.002 34,60 86,76
Orba 2.503 17,30 144,68
Alacanalí 1.395 14,40 96,87
Parcent 1.061 11,80 89,91
Llíber 1.001 21,90 45,7
Adzúbia 668 14,70 45,44
Murla 574 5,80 98,96
Sagra 457 5,60 81,6
Tormos 339 5,40 62,77
Orxeta 898 24,06 31,5
Bolulla 454 13’60 29’33
TOTAL 12.352 155,56 79,40
% del total
de les Marines 3,22 7,13
Aquestes valls interiors han gaudit històricament d’un cert prestigi degut al seu paisatge i la seua producció agropecuària. Pobles famosos per les fruites de secà: cireres, raïm, panses, ametlles. Pobles amb tradició vinícola i de famosos embotits, com ara sobrassades, botifarres i llonganisses, bufa, i també bona carn de corder. Alguns encara mantenen aquestes produccions, cada vegada més localitzades als llocs més accessibles i productius, com les cireres a les Valls de Gallinera i Alcalà, o els embotits i el vi de Xaló i de Llíber, o les sobrassades de Tàrbena. També alguns horts de tarongers, però en general han fet una aposta molt important, desproporcionada, per la construcció d’urbanitzacions per a residents.
Bernat Capó [Espigolant el rostoll morisc, Eliseu Climent, València, 1980] en el seu viatge a peu escriu:
“Xaló ha estat famós pel seu vi. O al revés, que aquestes coses mai no se saben. El vi xaloner, quan és autèntic, resulta molt agradable al paladar, igual que les gustoses i sedentàries anguiles que, molt de tard en tard, poden pescar-se a les en altre temps turbulentes aigües del riu Xalò.”
Molts d’aquests pobles s’han transformat sense remei, amb casos terribles, no només per la quantitat, sinó també per la mala qualitat i estat de conservació de les urbanitzacions, com és el cas d’Orba i d’Alcanalí. En altres pobles, els moviments ciutadans han generat respostes socials i polítiques importants i han aconseguit paralitzar macrourbanitzacions en les seues muntanyes, com és el cas de Parcent.
El model urbanitzador ha generat nuclis poblacionals nous en cadascun dels termes municipals, oels residents viuen absolutament isolats, separats i sense cap relació amb la gent del poble.
En aquests pobles, es produeix un fenomen curiós que podríem dir-ne “solidaritat esdevinguda” costa-interior i que practica la nombrosa població de residents estrangers que sura per tota la comarca. En ser aquests pobles, aquestes valls, de fàcil accés i no massa llunyanes de la costa, s’han convertit en el punt de visita de molts residents, molts d’ells falsos residents que viuen en cases o habitacions llogades –in black, of course– pels seus connacionals, que en parelles o en grups reduïts es dediquen a visitar els diversos mercats tradicionals que s’hi organitzen, el més famós de tots el de Xaló, poble on tingué casa senyorial Joanot Martorell. Segons Josep Vicent Mascarell:
“Són el 50% de població de la comarca que viu en negre, que coexisteix però que no conviu, ni en Dènia ni en els pobles de la comarca, que fa una vida paral•lela, són els jubilats estrangers no inscrits, que diàriament recorren la comarca de mercadet local en mercadet local: Benissa, Xaló, Pedreguer, Ondara, Gata, el Verger, Pego….. Així, els mercadets són els veritables redistribuïdors comarcals, retornen una part d’aquests beneficis als pobles que venen l’aigua, l’element que possibilita el gran negoci de la costa, mitjançant les compres que realitza el turisme itinerant.”
Com Xaló, que és el poble principal de les Valls d’Aixa-Pop, altres pobles ha tingut cert èxit en el tema del vi, com ara Llíber, el Poble Nou de Benitatxell, Alcanalí i Ondara. Tot bàsicament moscatell, encara que hi ha una petita producció de garnatxa. La resta dels conreus s’estan abandonat.
POBLES DE MUNTANYA Població Superfície Densitat
Vall de Laguar 937 23,10 40,56
Vall de Gallinera 672 53,60 12,53
Benigembla 570 18,50 30,81
Castell de Castells 517 45,90 11,26
Vall d’Ebo 297 32,40 9,16
Vall d’Alcalà 191 22,90 8,34
Relleu 1.338 76,87 14,17
Sella 636 38,72 16,5
Benimantell 512 37’90 12’29
Tàrbena 809 31,67 23,93
Confrides 315 40’00 7’57
Guadalest 240 16’00 13’97
Beniardà 222 15’74 13’43
Benifato 201 11’90 15’79
TOTAL 7.457 343,66 21,70
% del total de les Marines 1,94 15,75
Els pobles de muntanya estan en franca decadència. Molts, els més propers a la costa i/o millor comunicats, han desenvolupat petites urbanitzacions, amb l’esperança d’oferir a joves, valencians o residents estrangers amb menor capacitat adquisitiva, una mena de poble-dormitori. L’èxit inicial d’alguna d’aquestes iniciatives, més menudes però amb els mateixos defectes que les de la costa, s’ha vist col•lapsada per la pèrdua de serveis bàsics per culpa de la crisi que s’afegeix a l’envelliment progressiu de la població També han vist com s’hi ha establert els darrers anys immigrants que complementen el contracte com a treballadors temporals en època de collita amb la prestació de serveis diversos a qualsevol preu. Així i tot, la dinàmica més comuna és que van perdent població. Josep Maria Espinàs transcriu una conversa seua a Confrides ben significativa:
“Si, la gent viu bé, ara. Gairebé tots són jubilats. Pot ser han patit els últims anys, per anar pagant cada mes el dret a la jubilació…. I ja tenen poques despeses. O sigui que s’han pogut arreglar casa, s’han posat calefacció, que aquí l’hivern és molt dur.
Però això s’acabarà… Només hi ha quatre nens en edat d’anar a escola, quan facin catorze anys hauran d’anar a l’institut …. Jo li dic que un poble sense escola i sense café ja no és un poble …. Però que hi podem fer, que això no té solució ni a Confrides ni a molts llocs. Que tot s’acabarà perdent. – Mire, els joves que se’n van a treballar a Alacant, quan tornen aquí a l’estiu parlen castellà.”
Molts camps ja estan abandonats i la lluita dels ajuntaments i de les associacions de joves (els que en queden) és mirar de mantindre la població com es puga. Només els conreus més rendibles, com és el cas de l’olivera, els cirerers i les vinyes, i només en les millors terres, on s’ha produït una certa concentració de la propietat, mantenen viu una part del territori.
Un problema afegit hi és el perill que suposa el creixement descontrolat de porcs senglars, rates i, a la Marina Baixa, també esquirols, que destrossen les collites dels camps de conreu que encara romanen. Per altra banda s’han incrementat el nombre d’incendis i els processos de desertització per abandonament dels conreus, especialment a les àrees més àrides.
Alguns pobles han desenvolupat rutes de muntanya, cases rurals, alguna producció agrària, mercadets tradicional, un càmping… la qual cosa ha estat una ajuda per anar aguantat. La manca de coordinació territorial, de promoció del producte i de marca distintiva, condemna moltes iniciatives a la mera subsistència i al voluntarisme més cruel. El turista que hi arriba sol ser valencià, encara que cada vegada es veuen més residents estrangers, que realitza excursions, a peu o en bicicleta, i cerca alguna experiència gastronòmica a bon preu.
Els pobles ja han comprovat que els turistes de sol i platja, ni tampoc els agents turístics, no tenen cap interès per conèixer el territori. No valoren en absolut la cultura ni la història local perquè el seu esforç està centrat en una demanda turística totalment diferent.
Només l’ànsia de beneficis sense mesura del sector immobiliari i la submissió al sector de bona part dels responsables públics, pot explicar l’abandonament de les terres d’interior. Serralades, valls i uns paisatges d’una bellesa extraordinària. Llocs amb una alta càrrega històrica i on encara es possible retrobar-se amb l’ànima d’un país, han estat totalment bandejats. Des del sobri equilibri de les valls d’Aigües de Bussot, Relleu, Sella i Orxeta, fins els abruptes voltants del Bèrnia, la Serrella i les Valls de la Marina Alta, tots els pobles han estat absolutament descuidats i abandonats a la seua sort. El seu destí ha estat donar el seu recurs més preuat, l’aigua, barat a pràcticament no res. Els joves veuen impotents les dificultats de dur endavant les seues imaginatives iniciatives de promoció del territori i com el govern valencià i les diputacions se’n desentenen olímpicament.
Un bon exemple del que diem ha estat Alcalà de la Jovada que ha protegit el 80% del desenvolupament urbanístic i aposta per un turisme culte, que estime el paisatge, la història i els productes propis, artesanals, naturals i gastronòmics. Almenys, de moment, és dels pocs municipis de muntanya que no perd població.
