La societat de les Marines

Les Marines

Publiquem ací un primer lliurament de l’àmplia radiografia sobre la realitat actual i perspectives de futur de dues comarques cabdals del País Valencià, la Marina Alta i la Marina Baixa, a càrrec de Nèstor Novell. Societat tradicional amb una densa cultura popular arraconada, la intrusió radical d’una modernitat sobrevinguda, monocultiu turístic durant molt de temps i empori de la construcció i l’activitat immobiliària, avui en plena crisi, la realitat de les Marines no es pot reduir a esquemes simples. Dues comarques d’un gran dinamisme i capacitat d’iniciativa, que presenten un perfil demogràfic inèdit, amb una gran presència d’immigrants de la Unió Europea. Un munt de problemes, al capdavall, però també la promesa d’una reorientació de fons, en termes econòmics, socials i ambientals, a partir potser de noves idees i d’una nova sensibilitat, in statu nascendi. (Red.)

Nèstor Novell
La Marina Alta ha gaudit d’importants entitats que han aconseguit mantindre la comarca com un referent social. Les iniciatives de la Marina Baixa han tingut un menor caràcter comarcal, si bé en tots els pobles hi ha associacions i col•lectius que promocionen publicacions, debats i la defensa del patrimoni cultural. Per entendre la Marina cal fer un seguiment de les activitats i publicacions que realitzen i tindre en compte la gran quantitat de gent hi assisteix o que les mantenen mitjançant una aportació econòmica.
Hi ha els instituts d’estudis comarcals. Un a cada comarca histórica, que duen a terme nombrosos projectes culturals, xerrades, debats, estudis i publicacions de caire comarcal. El de la Marina Alta es diu l’IECMA (Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta), i està molt més consolidat, amb prop de 500 socis, que no el de la Marina Baixa. A banda de llibres i monografies, publica les revistes Aguaits, L’Aiguadolç i Eco. A la Marina Baixa hi ha l’AEMABA (Associació d’Estudis de la Marina Baixa) que a banda d’altres publicacions monogràfiques, edita la revista Sarrià.
Les dues institucions viuen de l’aportació dels socis i d’algunes ajudes municipals. Mantenen una intensa relació amb els col•lectius culturals locals de cada comarca i una certa relació amb l’Institut Gil Albert (de la Diputació d’Alacant), les Universitats de València i Alacant, i amb altres instituts comarcals de les Comarques Centrals Valencianes.
El MACMA és la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta i depén, per tant, de les aportacions municipals. Promociona la realització d’activitats i la creació cultural en un circuit que compren tots els pobles de la comarca, com per exemple: Orquestra de la Marina Alta, Circuit Cultural de Marina Alta, Agenda cultural dels pobles de la Marina Alta. També fa publicacions de llibres i vídeos, moltes vegades en col•laboració amb el IECMA. Actualment té greus problemes de finançament atés l’elevat deute dels municipis i la prioritat que hi ha de retallar en cultura.
El CERM (Centre d’Estudis de Repoblació Mallorquina al Regne de València s. XVII), amb seu a Tàrbena, té com a objecte la investigació històrica, i la de tots els elements filològics, antropològics, etnogràfics, etc., relacionats amb la forta repoblació mallorquina d’aquestes comarques després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Per a realitzar les seues activitats sol col•laborar amb l’Institut Gil Albert i amb els instituts comarcals de les Marines, el Comtat i amb entitats de les Illes Balears.
El CREAMA (Consorci per a la recuperació Econòmica de la Marina Alta), és l’entitat que assessora la creació de nous negocis, fomenta l’emprenedoria, promou nous llocs de treball i dóna formació per afavorir la inserció social i laboral. El CREAMA es va crear l’any 1994 i està integrat pels Ajuntaments de Benissa, Calp, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia, Ondara, Pedreguer, Teulada-Moraira, el Verger i Pego, a més de la Diputació d’Alacant, la Generalitat Valenciana, l’IMPIVA, l’INEM i el SERVEF. Els darrers anys ha centrat la seua activitat en el tema de l’ocupació.
Cal fer una referència especial a Canfali, un setmanari comarcal obert a totes les opinions que des del 1976 ha aconseguit tindre una considerable presència en la vida dels pobles de la comarca. Ha estat el mitjà que ha mantingut un espai comunicatiu propi a la Marina Alta (on també proliferen de manera sorprenent les publicacions en alemany, anglès i holandés).
La Fundació Frax, a l’Alfàs del Pi, és una Fundació Privada, en el seu origen es troba el llegat d’un notari de Benidorm que va fer fortuna amb l’adquisició de terres després de la guerra. Té com a objecte el foment de la Cultura, les Arts i les ciències i en particular, aquelles que contribuïsquen a la promoció del Turisme com a factor d’impuls i millora de l’economia i cultura de la Comunitat Valenciana.
És ben simptomàtic que un tema recurrent al MACMA, els ajuntaments i les altres institucions culturals, com ara els instituts d’estudis comarcals, és la incorporació de la cultura, el patrimoni i del territori com actius turístics, però també, com a manera de fomentar l’autoestima i la cohesió social en unes Marines molt agredides per l’allau immigratori. Els pobles de l’interior solen ser els primers defensors d’aquests projectes per tal de retindre la població necessària per mantindre els serveis bàsics.
La realitat és que els ajuntaments de la costa no han pogut capitalitzar comarcalment projectes de turisme cultural a llarg termini. La voluntarietat de la Mancomunitat i la manca de lideratge comarcal, en especial referència a Dénia, n’han estat els condicionants principals. La cosa dóna per a fer accions temporals, i moltes vegades des de la confrontació política (ruta de la pansa – ruta dels rius raus), però mai no s’inverteix coordinadament en potenciar els recursos i l’estima pel país. A parer de molts, el tema de les Comarques Centrals Valencianes va ser una gran ocasió perduda.
A escala econòmica, les empreses de referència a la Marina Alta són Baleària (transport marítim), Rolser (carros, carretons, carros de compra, escales, posts de planxa), Mas i Mas (cadena de supermercats), Clave Dénia que comercialitza amb Ale-hop (cadena de productes importats de la Xina), Borrell (màquines i línies de producció per ametles, avellanes i altres fruits secs) i Paco Martínez (bosses i barrets). A la Marina Baixa, a banda de les importants cadenes hoteleres de Benidorm, cal parlar de l’empresa Valor (xocolates) a la Vila Joiosa i de Ruchey (empresa comercialitzadora de productes agraris) a Callosa d’en Sarrià. La resta de la indústria, per no parlar de les constructores, estan en una situació molt delicada.
Si analitzem l’evolució dels índexs econòmics a les Marines, segons l’anuari de La Caixa de 2013 veiem que no és gens positiva. Perquè si bé s’ha incrementat moderadament la quota de mercat en el període 2001-2012, és a dir la demanda potencial del mercat, en els principals municipis costaners: l’Alfàs, Altea, Calp, Dénia, Finestrat,la Nucia, Relleu i la Vila, pel costat de l’oferta els resultats negatius hi són molt més significatius. Així, en el període 2006-2012, l’índex turístic només ha pujat a Benidorm, 188 punts, Calp 91, l’Alfàs 75 i Altea 38; en la resta de municipis l’índex turístic no ha crescut o ha tingut caigudes significatives: Dénia ha baixat 76 punts, la Vila 33, Xàbia 26 i Benissa 8. Pitjor s’ha comportat l’índex d’activitat econòmica, on la baixada es produeix en tots els municipis, especialment a Benidorm 33 punts, Dénia 29 punts, la Vila Joiosa 13 punts i Altea 11 punts.
El discurs majoritari entre la població és ara com ara: “no es pot fer res”, cosa que paralitza qualsevol actuació social i política. El fracàs de tantes iniciatives de caràcter social per un model alternatiu al de l’especulació immobiliària i la venda del territori, la manca de lideratge -tant social com econòmic i polític- generalitza un sentiment d’impotència davant del futur: “És com si tothom estiguera esperant que tornara la construcció demà passat”.
A les dues Marines hi ha un altíssim nombre d’empreses dedicades a la construcció. El 2012, el 81,98% de l’activitat industrial estava dedicada a la construcció. La manufactura només representava el 9,51%.
Les ciutats més importants han tingut una davallada considerable d’activitats de comerç a l’engròs entre el 2007 i el 2012: Xàbia ha baixat un 27%, Altea 26%, la Nucia 24,3%, Callosa 22,7%, Benidorm 17,4.
Durant el mateix període el comerç al detall s’ha vist reduït al voltant d’una tercera part. Els municipis que han tingut una menor minva d’activitat han estat Ondara (-7%) Finestrat (-12%), que tenen dos grans centres comercials, seguits a distància per Benidorm (-20%).
Pel que fa a la variació d’activitats de bars i restauració, els pobles de la costa han encaixat molt millor la crisi, amb pèrdues d’entre el 8% i el 15% del nombre d’activitats, mentre que els pobles del prelitoral o de les valls interiors han tingut pèrdues d’entre el 50% i el 70% del nombre d’activitat del sector
En el període 2001-2012 les Marines ha incrementat la seua població una mitjana del 42%. Els estrangers suposen unes 160.000 persones, un 41% de la població. Els municipis on els estrangers són població majoritària són: Finestrat 50%, Benidoleig 51%, Orba, 55% Xàbia 55%, l’Alfàs del Pí 57%, Alcalalí 59%, la Vila Joiosa 59%, els Poblets 62%, Calp, 63%, Teulada 66%, Llíber 69% i Benitatxell 71%.
La forta immigració ha fet que la densitat d’alguns municipis siga enorme. Els municipis amb més de 500 habitants per Km2 són: Benidorm 1.872, Calp 1.231, l’Alfàs del Pi 1.156, la Nucia 911, els Poblets 851, Altea 715, Dénia 674, Ondara 666, el Verger 624 i la Vila Joiosa 564.
Atès el model d’urbanització que s’ha seguit, el nombre de vehicles per habitant és molt elevat: del 0,79 vehicles per habitant, és a dir, prop de 310.000 vehicles circulen per les Marines.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER