Manel Rodríguez-Castelló
Em pregunte si l’opacitat i arbitrarietat que solem atribuir al món de la política i les seues institucions no necessita com l’aire que es respira l’opacitat i arbitrarietat simultànies de l’economia, no ja a gran escala, per descomptat, sinó en la de les petites transaccions diàries. Causa i efecte? Ou i gallina? O complementarietat que ens fa la vida més difícil i en trau bon profit, que d’això es tracta. Els reportaré un cas kafkià, real i personal, que m’ha passat amb ONO, com els passa a tants veïns en els seus contactes amb la cara oculta de la publicitat, l’economia pura i dura i les empreses dites de serveis. La qüestió és la següent: ONO em cobra per uns serveis que no he sol·licitat ni rebut per valor d’uns 70 euros. Com que es tracta d’un error, confie que ho solucionarem amb trellat en un tres i no res. Després de múltiples peripècies (els estalvie la part lingüística de l’abús de poder) i de no sé quantes estúpides sintonies d’espera, una veu de senyora que habita en algun lloc de la galàxia invisible i el nom de la qual ignore, em diu que la meua reclamació és desestimada perquè a ella li consta la comanda i l’entrega (ignore també de quina manera li consta tot això en el seu més enllà) i que no em tornaran els diners de cap manera. Em preguntar-li amb intenció si la sol·licitud havia estat realitzada des del telèfon de casa que en aquell moment fèiem servir, em respon que es pot tramitar des de qualsevol lloc i que només has de dir nom i DNI.
–Però això ho pot fer una criatura! Són coses de domini públic. Com és que no verifiquen la identitat del client quan fa una comanda, rep l’article i se li passa la factura?
–Em tem que algú ha suplantat la seua identitat.
–I això és molt greu? Aquest matí m’he mirat a l’espill i no he notat res.
–Jo de vostè aniria a la policia. Bon dia.
Una empresa de comunicació incomunicada, amagada sota veus impertorbables i anònimes; especialistes en fibra òptica incapaços de veure la falsa comanda d’un client fantasmagòric, o simplement un robatori que es pepetra cada dia i que alimenta l’opacitat del sistema i la indefensió del ciutadà. Els sona? A mi m’han volat els diners, el telèfon fix i internet (comprendran que després del desgavell, me n’havia de donar de baixa), però ONO perd molt més. Temps al temps.
[Aquest article s’havia d’haver publicat a Levante-EMV el dissabte 18 de gener de 2014 però ha estat censurat pel periòdic, amb la qual cosa és possible que siga l’última columna escrita per a aquest mitjà després de 16 anys en què hi he donat la cara cada dissabte.]
Publicat a lapedraielmarge.blogspot.com.es (18 de gener del 2014)
