Josep Mª Ferrairó i Jesús Villaplana (Grup d’Estudis Mediambientals de la Safor)
El projecte del Macrocomplex esportiu al Racó de Tomba, anunciat per l’Ajuntament de Gandia preveu, en una primera fase, una ciutat del futbol amb camp per a 5.000 espectadors, 5 recintes d’entrenament i competició i 2 camps de futbet. També el camp de golf de 18 forats, hotel, apart-hotel (110 apartaments) i zona d’explotació comercial. Més avant es completaria amb un hipòdrom amb quadres, pàrkings, parc infantil, pista de tenis de 1500 espectadors, 8 pistes i 4 pistes de pàdel, així com terminal d’apostes. Esta proposta podria significar un greu perjudici als espais naturals del voltant, raó per la qual l’Actuació Territorial Estratègica que se planteja és un instrument legal inadequat per a una actuació tan ampla i de tan grans repercussions mediambientals. El temps de resolució es massa curt atés que prèviament caldria elaborar, amb molta cura, els Estudis d’Impacte Ambiental pertinents i necessaris, fets des d’instàncies neutrals i no per cobrir expedients burocràtics.
La localització del citat projecte limita pel nord amb el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de la Serra del Mondúver-Marxuquera i la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del mateix nom, espai que forma part de la xarxa d’Espais Protegits NATURA 2000 de la Unió Europea.
Tal com indica la fitxa de valors d’aquest LIC, la zona presenta valors faunístics alts, amb presència de grans rapinyaires com l’àguila real, l’àguila marcenca i l’àguila de panxa blanca, espècies depredadores que s’hi troben en el punt últim de les cadenes tròfiques, el que vol dir que el territori acull una gran varietat d’espècies de vertebrats que constitueixen la seua dieta i que troben, tant en la zona muntanyenca com en els conreus de cítrics dels voltants, les condicions apropiades per a completar el seu cicle biològic.
El Racó de Tomba es troba, a més, en una situació estratègica entre la Serra Falconera, la Serra del Mondúver i la Marjal de la Safor, conjunt que constitueix un magnífic corredor ecològic per a la mobilitat de la fauna des de les comarques de l’interior, a través de la Serra d’Ador-La Cuta i la Serra de la Safor. El nombrosos vertebrats que s’han trobat atropellats en els últims anys en un tram de pocs quilòmetres de la carretera Gandia-Barx, al voltant de la Penya Roja, són una prova del paper que juga aquest espai en la mobilitat dels vertebrats. En un termini de cinc anys s’han pogut trobar en aquest tram tres teixons, dos porcs senglars, tres raboses, una geneta, dos esquirols i innumerables eriçons, ofidis i amfibis, els quals són una mínima part dels que utilitzen aquest espai.
La mateixa Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana assenyala la Serra de la Safor-Serres del Mondúver-Marxuquera com un dels espais que s’han de potenciar per a connectar el litoral i el interior a través de corredors biològics que puguen permetre “conservar i posar en valor els actius ambientals, paisatgístics i culturals del territori”
El paisatge que constitueix la zona agrícola i el rerefons de la Serra del Mondúver és, igualment, un dels de major qualitat de la comarca de la Safor.
La construcció de les infraestructures esportives proposades podria significar un impacte ambiental greu perquè alteraria negativa i profundament el paisatge de la zona, amb la construcció de nombrosos equipaments que contrastarien i introduirien artificialitat, degradant la qualitat d’aquest.
Els equipaments i el mateix camp de golf produirien una pèrdua d’hàbitats per a la fauna del voltant perquè la superfície ocupada és inútil per als animals, ja que en un camp de golf, pel necessari control de males herbes, insectes, caragols, cucs de terra i fongs que necessita la gespa, no ofereix recursos tròfics adients perquè es puguen mantenir cadenes alimentàries. Aquestes infraestructures es constituirien, així mateix, en un element de fragmentació d’hàbitats i de barreres davant la dispersió de la fauna, atés que els animals temen la presència humana i les tanques, murs i construccions impedeixen el lliure moviments dels vertebrats terrestres.
Les activitats proposades generarien una contaminació acústica per la presència de persones i vehicles que, en l’actualitat, són mínims a la zona, la qual és negativa per a la fauna i la qualitat ambiental de l’entorn. S’hi generaria, igualment, una contaminació lumínica que actualment no existeix en absolut. L’enllumenat de les instal·lacions esportives i hostaleres serien un focus de llum que seria decisiu perquè les espècies de vertebrats fugiren no sols de la zona ocupada sinó també de la zona d’influència muntanyenca dels voltants, que es troba protegida. Per a espècies de costums nocturnes, com ara la majoria de mamífers, mussols i altres aus, la il·luminació de la zona és incompatible amb la seua permanència.
Aquest complex necessitaria de la millora dels accessos, l’eixamplament i asfaltat dels camins actuals, i de la construcció i il·luminació de rotondes d’accés des de la carretera Gandia-Barx. Tots aquests elements contribuirien a agreujar l’efecte barrera per a la fauna i Gandia perdria, sense cap dubte, un part molt important del seu patrimoni natural.
Des del punt de mira geològic, cal advertir que les roques que afloren als relleus de la zona (calcàries – dolomies i alguns pocs nivells margosos en els nivells superiors), tots ells del Cretaci Superior, són d’alta permeabilitat i formen part de l’aqüífer Marxuquera-Falconera, que és el que subministra les aigües per a consum humà de Gandia, Benirredrà, Real de Gandia i altres poblacions de La Safor. Aquest aqüífer forma part de la Unitat Hidrogeològica o Subsistema Serra Grossa, que s’estén des de la Font de la Figuera fins Gandia. Pel seu sud té el de la vall d’Albaida, serres Safor i Ador-Cuta. Als valls i peus de muntanya afloren materials detrítics (argiles, llims, arenes, graves) d’edat plioquaternària, que també són permeables.
La Vulnerabilitat dels sòls (segons l’IGME en estudis repetits del 1982, 1995, 2005, 2009 i esborrany del 2013) i roques que afloren és alta, davant les possibles contaminacions que poden donar-se tant en les transformacions prèvies dels terrenys per al camp de golf com en el seu normal manteniment, com ha quedat demostrat en estudis realitzats en altres zones semblants. També la vulnerabilitat és alta davant els habituals lixiviats (sobretot orgànics) que es produiran a les zones de quadres del camp, hipòdrom, etc, amb les probables fuites d’aigües negres, en un sector que podrà permetre activitats i/o espectacles esportius a milers de persones.
La cota actual dels terrenys, majoritàriament es troba entre els 90 i els 110 m. Els seus nivells freàtics, segons l’IGME i la tesi de A. Pulido (1979) i la de E. Sanchis Moll (1991), es troben entre els 40 i 20 m. en anys de pluviositat mitjana. En anys de molta pluja han tingut grans ascensos i, per tant, augmenta la seua vulnerabilitat.
El Balanç Hidrogeològic de l’Aqüífer es troba en un equilibri inestable. En anys de sequera pot presentar un Balanç negatiu. Quan l’extracció siga prou més gran, tant pel manteniment de les diferents instal·lacions previstes com pel gran augment d’usuaris (fàcilment es poden superar els 8.000-10.000), serà molt alta la probabilitat de sobreexplotació de l’aqüífer Marxuquera-Falconera, tan vital per a Gandia i altres poblacions.
Pel que fa a la contaminació química, segons diferents estudis, en tot el sector els valors dels nitrats solen ser superiors als 50 mg/l, arribant als més de 150 mg/l. Dits nivells es veuran molt superats a causa del manteniment de la gespa dels camps. Cal considerar també els fungicides, herbicides, insecticides, etc. utilitzats habitualment en el manteniment de la gespa i que poden augmentar la contaminació de l’aqüífer.
Finalment, cal tenir en compte que aquest aqüífer és el que capta Gandia per al servei d’aigua potable i també és el que alimenta la Marjal de la Safor, la qual, en alguns anys, ja presenta dèficit hídric. Encara que la llei valenciana contempla el reg dels camps de golf amb aigua procedent de les estacions depuradores d’aigües residuals, degut a la llunyania de l’EDAR de la Safor Sud a la zona proposada i la seua inviabilitat econòmica, el reg es farà amb aigua subterrània que, per a un camp de golf de 18 forats, ve a ser, més o menys, semblant a la que necessita una població de 10.000 habitants. A això caldria sumar-li el reg de les zones enjardinades, hostaleres i complementàries. Des del punt de vista hidrogeològic, com és fàcil deduir, es produiria un perjudici que aniria més enllà de la immediata a la zona i podria afectar a un altre espai protegit LIC i ZEPA com la Marjal de la Safor.
