Julià de Jòdar
Barcelona, 1968. L’amic d’un germà l’ha deixat prenyada i un ginecòleg del PSUC li ha proporcionat una adreça de la part alta de la Diagonal. L’entrada de l’edifici fa olor de porteria de dilluns. L’ascensor és antic i estret. El xicot l’ha volguda acompanyar. Els rep una dona granadeta, amb faldilla entallada, rebeca i jersei a joc, collaret de perles cultivades. El doctor és un senyor de Barcelona magre, alt i inexpressiu, de cabells blancs. La saleta d’operacions és petita i blanca, banyada en una llet de neó. La dona torna amb una safata d’acer amb estris brillants. Mana a la noia que es tregui les calces. La fa estirar-se a la taula d’exploracions, l’ajuda a pujar les cames, i les hi eixarranca sobre els reposacames. El doctor té unes mans llargues i primes, de pell translúcida i venes molt blaves. Li introdueix un objecte rodó a la vagina. Hi han de tornar a última hora de la tarda. No dinen. Mataran les hores en un cine. De nou al consultori, la dona els acompanya a la saleta d’operacions. Al peu de la llitera hi ha una galleda. La noia es desvesteix i es posa una camisa de dormir. La dona la fa estirar-se sobre la llitera, l’ajuda a pujar les cames, les hi eixarranca sobre els reposacames, la cobreix amb un drap blanc usat, i li administra una injecció intravenosa. El noi s’està al recambró del costat. Al sentir el clapoteig a la galleda, el noi s’espanta. Entra a la sala d’operacions i li vénen basques. La dona, que n’ha vist de tots colors, acompanya el noi al recambró i l’ajuda a estirar-se a terra. Abans de sortir, paguen a la dona les 10.000 pessetes convingudes. Mentre baixen amb l’ascensor, la noia recorda el final d’un poema:
…una dona com una altra,
i és també l’única Gran Mare.
Madrid, 1967. El marit prefereix la marxa enrere, en lloc del condó, i ara ella està de nou setmanes. Londres queda massa lluny. Un familiar li ha proporcionat una adreça vora la Corrala i el Rastro. La dona que la rep carrega amb cinquanta anys de deixadesa. La vivenda és fosca i humil. La porta d’entrada dóna directament a un peça petita que fa de rebedor, menjador i distribuïdor. L’alcova està pràcticament ocupada per un llit de matrimoni cobert amb una vànova senzilla i bigarrada. La dona li demana quan ha tingut l’última regla, si l’ha vista el metge, quina edat té, si pateix d’hemofília… La tarifa són 15.000 pessetes. Millor que l’acompanyin, diu, però que hi pugi sola. L’endemà la dona li obre la porta amb el davantal posat. Estava fent el dinar i la casa fa olor de guisat. Li mana que es tregui les calces i que s’estiri al llit. La deixa sola i ella la sent com remena una paella o una cassola. Entre la fortor de l’all i de la ceba, sent com si li fiquessin un rul·lo per la vagina. Paga la meitat de la tarifa i la dona li ensenya la porta. Al vespre, sobre la vànova del llit, hi ha una tovallola beix gruixuda. Als peus del llit, una palangana. Damunt la tauleta de nit, estris diversos. La dona li mana que es tregui les calces i que s’estiri al llit amb els peus tocant a terra. Ella sent com si li fiquessin una cullera per la vagina. El clapoteig a la palangana fa que el cor se li dispari. La dona li posa una compresa i la neteja per fora. Que camini ben dreta, que se’n vagi directament a casa, que es fiqui al llit fins l’endemà. Si sagna més del compte, que no vagi al metge i que es posi les compreses que calgui. Paga la resta de la tarifa i se’n va. Mentre baixa les escales, Paul McCartney canta Eleanor Rigby per una ràdio del veïnat.
Publicat a El Punt Avui, dimarts, 24 de desembre del 2013
