Jordi Muñoz
Enquesta rere enquesta, els símptomes del daltabaix al sistema de partits català es repeteixen i, fins i tot, es reforcen. El terratrèmol electoral és de gran abast: menys del 50% dels enquestats declaren que repetirien el vot que van emetre en les últimes eleccions, de fa només un any. La resta es mouen en direccions diverses, que configuren un escenari molt fragmentat i cada cop més polaritzat.
El partit que té més capacitat per retenir els seus electors del 2012 és, de bon tros, ERC: més del 80% dels que van donar suport llavors als republicans ho tornarien a fer ara. Per contra, el partit que es mostra menys capaç de fidelitzar els seus votants és el PP d’Alícia Sánchez-Camacho: només un de cada tres declara que hi tornaria. Una desfeta gairebé èpica, si es confirmés a les urnes.
El gruix d’aquestes fugues aniria a engreixar Ciutadans, que recolliria, segons el CEO, el vot d’un terç dels electors del PP. El creixement espectacular de la formació d’Albert Rivera es fonamenta sobretot en tres pilars: una elevada fidelització dels seus votants (75%), la capacitat d’atreure electors del PP i certa mobilització d’abstencionistes. No hi ha indicis, però, que Ciutadans estigui atraient l’electorat del PSC.
El PSC i CiU tenen uns nivells de fidelització semblants, al voltant del 50%. La meitat de l’electorat que CiU no ha fidelitzat es reparteix, bàsicament, en dos grans grups: un 20% aniria a donar suport a Esquerra Republicana, mentre que un 17% o bé està indecís o bé diu que no votaria. El que suggereixen les dades és que CiU té una doble fuga: un perfil més independentista que busca una opció més clara, i un altre que ho és menys però que de moment no troba cap opció que el satisfaci.
Socialistes indecisos
En canvi, costa més de trobar una pauta clara en les pèrdues socialistes. No hi ha cap formació que estigui recollint els desencantats amb Pere Navarro: ni tan sols ICV o Ciutadans, com especulen alguns. La indecisió i l’abstenció conformen el gruix de les fugues que pateixen els socialistes. Això, tot i la situació extremadament difícil, pot donar certa esperança als estrategs del PSC: acostuma a ser més fàcil repescar un votant indecís o abstencionista que un que ja ha decidit passar-se a un altre partit.
ICV, per la seva banda, retindria al voltant del 60% dels seus votants, i la resta majoritàriament encara no saben què farien o bé han decidit decantar-se per la CUP o ERC. L’aposta pel dret a decidir dels ecosocialistes no els està suposant gaire cost electoral, tret d’un sector que possiblement voldria un alineament més clar amb el sobiranisme. Les crítiques al suport que Esquerra Republicana dóna al govern de Mas no sembla que els estiguin funcionant gaire bé: els pocs votants que perdrien els republicans per la banda esquerra anirien, en tot cas, a parar a la CUP més que no pas a Iniciativa. La CUP, finalment, basaria el seu creixement en l’atracció d’alguns votants d’ICV, uns quants republicans i alguns abstencionistes.
(ARA, 23 novembre 2013)
