Una presentació poc presentable d’un congrés sobre Corella

24438_moriscos-2_big

Josep Guia

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València ha decidit que enguany és “Any Roís de Corella”, sense donar-ne cap raó, i ha organitzat un “Congrés Internacional” per celebrar-ho, el proper mes de setembre. Òbviament, ha invitat a participar-hi qui ha volgut, sense vergonya d’adoptar actituds sectàries i discriminatòries, que m’afecten a mi (que tinc escrites sobre Corella més pàgines que molts dels intervinents) i no només a mi, probablement per motius basats en les habituals “misèries acadèmiques”. En fi, com deia Fuster, ja s’ho faran. Tanmateix, em ve de gust comentar alguns aspectes dels dos paràgrafs introductoris del programa, per posar de manifest el “nivell” del redactor.

1)    Una primera i petita relliscada és presentar l’escriptor objecte del Congrés així: “Joan Roís de Corella (Gandia ? 1435 – València, 6 d’octubre de 1497)”, quan se sap (des del 1993, que la va donar a conèixer Jaume Chiner) la data exacta del seu naixement: el 28 de setembre de 1435. Per què s’hi especifica amb dia i mes l’any de la mort i no el de la naixença?

2)    Continua la presentació descrivint Corella amb l’etiqueta “escriptor i teòleg medieval”, que no sembla la més apropiada ni indiscutible. De fet, al segon paràgraf de la mateixa introducció, s’hi fan afirmacions contradictòries, com ara: “Corella és, sens dubte, un dels autors clau en el pas de la literatura medieval a la literatura renaixentista, dotat d’un estil propi en el marc de la valenciana prosa i amb un món propi i complex, ple de modernitat” (moltes “propietats”, doncs), “Corella s’allunya de la misogínia típicament medieval” i “Es diu de Corella que ha sigut el nostre últim gran escriptor medieval”. En què quedem? “Ple de modernitat” o “medieval”? Sobre això, potser li hauria convingut al redactor d’aquesta introducció conèixer l’opinió de mossèn Barrera, datada el 1928:

“Corella (…) había intentado, con magno y perseverante esfuerzo, la introducción del Renacimiento humanístico de Italia en las letras catalanas. El lugar preciso de la solución de continuidad literaria, el escritor en quien queda marcado cruento y palpitante el rompimiento, es Roíç de Corella. El Renacimiento humanístico de Italia, que había entrado en España por Valencia, completó en otras literaturas hermanas de la misma península la obra de renovación, apenas iniciada en la catalana por aquel exquisito orfebre de la prosa y del verso, el Maestro Juan Roíç de Corella”

(Extret de “Roiç de Corella y su versión del Salterio”, epíleg de mossèn Jaume Barrera a l’edició del Psalteri de Corella, feta per Octavi Viader, Sant Feliu de Guíxols, 1928)

3)    Segueix la descripció del personatge com a “fill major d’un noble cavaller –Ausiàs Roís de Corella”, el qual era efectivament cavaller però en cap document consta com a “noble” ni amb l’apel·latiu de “don” amb què solen aparèixer els nobles. És evident que això forma part d’un cert ressort mitòman –que podríem anomenar “el reflex de Narcís”–, segons el qual hom tendeix a sobrevalorar ditiràmbicament la vàlua o el ressò social de l’objecte d’estudi, sigui un tema, sigui un personatge. Per exemple, aquells que presenten Jaume Roig com a un metge molt docte i expert (de càrrecs i encàrrecs en tenia molts però de ciència…) o fan creure que Ausiàs March era un cavaller molt influent i conegut a la València de l’època. Potser convindria fer un estudi detallat sobre aquest “reflex”.

4)    Allò que Corella “tingué una relació íntima amb el poeta Ausiàs March, trenta-cinc anys major que ell” fa què pensar. En qualsevol cas, és una afirmació gratuïta, sense base documental.

5)    D’altra banda, presentar Corella com a “coetani de Martorell” és un excés, forçat en el fons per la necessitat de justificar que fou Martorell qui posà al Tirant lo Blanc tots els manlleus i ressons de l’obra de Corella que n’hi ha. Martorell tenia entre 25 i 30 anys més que Corella i, quan va morir (1465), aquest només tenia 29 anys i encara no havia viscut la meitat de la seva vida.

6)     Però on la lleugeresa del redactor de tal introducció arriba a un extrem del tot irrisori és al fragment que diu: “Roís de Corella estava involucrat en la vida social de la València del segle XV —com ho demostra el fet que entre el 1446 i el 1449 participara en l’edificació del Reial Monestir de la Trinitat“. La frase és antològica, ja que Corella tenia aleshores entre 11 i 14 anys. La tal “participació” és una donació que va fer són pare, entre moltes altres persones, per a la construcció del Monestir, en la qual es fa constar com a donataris la muller i els fills. Així figura al llibre d’Agustí Sales, Historia del Real Monasterio de la Santíssima Trinidad, pàgines 237-238:

“Las personas principales i otras que contribuyeron, año 1446, 1447, 1448, 1449, para la fàbrica de este Real Monasterio:
(…)
Lo honorable mossèn Ausiàs Roís de Corella, cavaller
La honorable Na Aldonza, muller sehua
En Johan Roiz de Corella, fill seu
Frare Manuel de Corella, fill seu
Lois Roiz de Corella, fill seu
(…)”

Afirmar que açò demostra que el xiquet Corella estava “involucrat en la vida social de la València del segle XV” és un despropòsit, fruit de no filar prim trenta anys amunt trenta anys avall. Bon pilot, bon farinot, i en ser negre (o en dir “segle XV”)… Una mica de rigor, si us plau.

Aquesta crítica no és obstacle per celebrar que es faci un Congrés sobre la vida i l’obra de Joan Roís de Corella, on de segur que hi haurà aportacions valuoses per part d’alguns dels participants.

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER