Víctor Maceda
Diuen que s’ha operat el nas per una qüestió purament estètica, perquè conserva l’aire de dandi liberal amb què, encara jove, va aterrar a la política valenciana. Asseguren que se sent ben pagat com a adjunt a la Secretaria General Tècnica Adjunta a la presidència de Telefónica [sic] i que gaudeix d’allò més com a president del reputat Club Siglo XXI, el més selecte dels fòrums d’opinió madrilenys. A cavall del pis de 532 metres quadrats al passeig de la Castellana i del bungalou a la Cala de Finestrat del seu estimat Benidorm, el nostre protagonista fins i tot ha lloat en públic José Luis Rodríguez Zapatero, una “gran persona” i un “exemple de diàleg democràtic”, tal com ha afirmat recentment.
Els enemics íntims que ha tingut durant tot aquest temps han caigut víctimes de la corrupció o ara se’n veuen afectats. Des de Luis Fernando Cartagena, amb qui va rivalitzar pel control del PP alacantí a començament dels anys 90 i que va acabar empresonat, fins a Francisco Camps, que va haver de dimitir i sotmetre’s a un judici humiliant, passant per Javier Arenas, el seu odiat company de les joventuts d’UCD que apareix als famosos papers de Bárcenas com a cobrador de sobresous. També n’han resultat esguitats els ex-consellers Rafael Blasco i Serafín Castellano, als quals va encimbellar però que abraçarien la fe campista en un acte de traïció que mai no els perdonarà.
Els amics íntims que va teixir en política no han corregut gaire millor sort. L’ex-president balear Jaume Matas té una vintena de causes obertes i la presó a la cantonada, l’ex-president de la Diputació alacantina José Joaquín Ripoll n’arrossega alguna menys però igualment greus, i a José Luis Olivas, a qui va cedir de manera temporal la presidència de la Generalitat, l’han enxampat per la seua gestió al capdavant de Bancaixa. De la seua banda, Vicente Sanz, aquell que li va confessar que estava en política per a fer-se ric, el mateix a qui ell li va dir que volia un cotxe últim model, el president el PP de la província de València quan preparava l’assalt al PPCV, ha estat apartat de RTVV per un cas d’assetjament sexual. I a Oriola, la seua seguidora Mónica Lorente, poliimputada com està, no renuncia a exercir l’oposició al consistori ni a esdevenir-ne alcaldessa, amb moció de censura inclosa, si és necessari.
Aquests dies, en llegir la premsa, l’home del nas operat comprova que Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal també es troben contra les cordes. El primer va desfer-se dels anomenats “corbates negres” en diferit, quatre anys després de la pèssima gestió comunicativa que Ángel Acebes, José María Michavila i ell van fer de l’11-M, mentre la segona, la teòrica regeneradora, fa cara de funeral i llueix mantellina negra. És en veure’ls patir –i en sentir-se tan alliberat– que el nostre heroi incorruptible ha hagut de passar pel quiròfan. De tant de riure cada dia, ja tenia el nas desfet.
Publicat a La Veu del País Valencià (16 de juliol de 2013)
