La hidràulica de Joan Fuster

Ernest-Lluch

Ernest Lluch

Antoni Furió ha publicat un comentari molt apreciable sobre la principal obra de Joan Fuster a la revista L’Avenç d’aquest octubre. Un comentari inserit en un conjunt de treballs sobre la realitat valenciana amb l’agut títol de Del roig al blau. Furió destaca el problemàtic diagnòstic econòmic del solitari de Sueca encara que, per altra banda, subratlla que va ser escrit abans que es produís el gran creixement industrial i el notable impuls demogràfic. És cert que també s’assenyalen defectes sobre dos temes bastant crucials per a entendre el país. D’una banda, la seua visió agrarista menyspreant el teixit industrial del segle XIX o bé no considerant el paper del que vaig anomenar la “burgesia monopolista de municipi”. Un grup social que va fer negocis amb el mateix creixement urbà i que va posseir quotes importants de poder polític tant al País Valencià subalternament, com en el conjunt d’Espanya. Poc he d’afegir a aquest balanç de Furió per a compartir-lo, com també afirme que el llibre de Fuster és la primera visió estructurada de la nostra realitat que acaba amb la nostra prehistòria. El rector Ruiz Torres a l’Aula Magna valenciana va insistir en aquesta necessitat de fer aproximacions crítiques a Nosaltres els valencians. Estem, penso, d’acord Furió i jo mateix amb el rector. El que vull destacar ara és l’absoluta necessitat que sabéssem quines van ser les bases sobre les quals es va basar Fuster per a escriure la seua obra. És a dir, propose no una crítica edició sinó una edició crítica o, dit en altres paraules, una anàlisi de fonts. Sé que fer aquestes anàlisis té el perill que hom puga ser anomenat enginyer hidràulic segons la broma que acostumava a formular Julio Caro Baroja, però una vegada oblidat el detall és una cosa útil. D’acord, doncs, amb el navarrès però sabent també que aquest tipus d’anàlisi de fonts serveixen per a entendre.

Posem un cas. No sabem amb certesa d’on va provenir la informació de Fuster sobre l’estructura econòmica valenciana en no existir llavors res. Incògnita que puc revelar ara gràcies a compartir, agradablement, pàgina amb Paco Burguera. Efectivament existeix en petits cercles la idea que Fuster es va basar en unes pàgines que havia demanat sobre l’economia valenciana al seu paisà. En alguna ocasió així m’ho va dir el mateix Fuster, si la memòria no m’enganya, i fins i tot em balla pel cap que era un escrit d’uns 40 folis. El meu paisà de pàgina ho pot confirmar si la memòria de Vicent Soler tampoc falla. Seria bo conèixer aquestes pàgines no per a jutjar-les sinó per a entendre-les. Així podríem confirmar si el ser tots dos de Sueca no els podia condicionar un judici que va portar a Fuster a escriure: “El camp ho és tot, al País Valencià. La nostra és una economia fonamentalment agrària, i això determina en una bona mesura el caràcter i el comportament genèrics de la societat”. Insisteixo, no es tracta de jutjar sinó de comprendre. Està el text de Burguera entre els papers de Fuster? Va existir aquest paper? El té Burguera?

Si realment Burguera manufacturà, tal com li agradava dir a Fuster, aquest paper, va tenir molt de mèrit perquè no hi havia llavors res sobre el que basar-se, com ho sé per haver dirigit anys després un llibre sobre l’economia valenciana. Una altra qüestió totalment diferent és que quan l’economia del País s’havia transformat profundament i ja hi havia abundants papers que ho recollien tossudament, en la meua opinió, Fuster no va saber entendre el que havia esdevingut. Coses que li vaig deixar en vida i per escrit. En això pense que va influir desfavorablement la seua permanència a Sueca on es continuava vivint, com en un oasi, el que amb anterioritat era més majoritari en el conjunt valencià. No m’ha semblat mai que l’aïllament puga ser un bon sistema, sobretot quan es viu en una parcel·la poc representativa. Aquesta opinió em fa pensar que abans, durant i després Fuster va pensar que el País Valencià era molt semblant a Sueca o que Sueca era una mostra del País.

Pense també que en una anàlisi de les fonts estrictament ideològiques es podria destacar com la influència d’Américo Castro, Sánchez Albornoz i Unamuno Jugo va quallar en el nostre autor tot i la gran distància que els separava. No en va van ser tres bons constructors de textos encara que estiguessen amerats del nacionalisme espanyol més excloent. També m’agradaria conèixer sobre quines fonts va basar la seua visió del segle XVIII valencià quan gairebé no existia res, per la qual cosa confeccionar unes quartilles era un autèntic miracle. Va ser un miracle escriure un llibre modern per la seua concepció teòrica amb pocs vímets, poca valoració d’alguns fets diferencials valencians i molta intel·ligència. Lo dicho.

Publicat a El País, el 29 d’octubre de 2000.

Aquest article d’Ernest Lluch, publicat originalment en castellà, va aparèixer a penes quatre setmanes abans de l’assassinat del seu autor, el 21 de novembre de 2000. És, per tant, un dels seus últims escrits, dedicat, com tants d’altres, a la qüestió valenciana i al seu durador debat amb Joan Fuster.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER