Doro Balaguer
A Catalunya, segons voldrien el PP i el ministre Wert, el pare d’un alumne (no l’alumne), que ignora si el seu fill voldrà o no voldrà parlar català en l’esdevinidor, si demana que en la classe s’utilitze el castellà, la llei obligarà als altres vint o trenta condeixebles a rebre les explicacions del mestre en castellà. Aquest disbarat no millora la llibertat, ni la democràcia, ni la cultura, ni l’equitat, ni la comunicació, ni tampoc millora el castellà que es parla a Catalunya segurament millor que en algunes altres comunitats de l’Estat (llevat d’alguns vells que no l’han parlat en sa vida). La pràctica mostra que la gent catalana utilitza el castellà sense problemes per parlar i per fer-se entendre, tant la relacionada amb la cultura com la gent que simplement ha estudiat graus elementals, tot i que fos en català. D’altra banda, una bona quantitat d’escriptors catalans dominen el castellà, l’escriuen correctament i publiquen en castellà, alguns d’ells amb remarcable èxit. Obligar a estudiar en castellà a Catalunya no és un problema de fer complir la legalitat ni la Constitució, que segons sembla només obliga a conèixer els dos idiomes, ni tampoc no prioritza l’ensenyament d’un o de l’altre… Res a veure amb la cultura, ni amb l’excel·lència en l’ensenyament, ni amb la llibertat i la igualtat entre espanyols, ni amb tots els tòpics que amaga el centralisme. En realitat aquesta arbitrarietat, mostra, després de tres segles, l’esforç per conservar vigent, i recordar, la facultat d`imposar normes contràries a la identitat catalana i explica (també) que perdure el sentiment de poble sotmès. Ras i curt, revela la voluntat de domini ideològic i polític.
