Tothom ho sabia, tothom ho sap

Pere Antoni Pons

Jo ho sabia, tu ho sabies, ell ho sabia: tothom ho sabia. Tothom sabia que, després de l’aturada obligatòria del món provocada per la pandèmia de COVID, el món intentaria recuperar el temps perdut, és a dir, els doblers no guanyats, les festes no celebrades, els negocis no provats, les inversions no rendibilitzades, els plaers no gaudits, les aventures no empreses, la vida no viscuda, la prosperitat no explotada. Com que Mallorca no només és el món sinó que és el món concentrat i multiplicat, també érem molts –tu, jo, ell, tothom– els que sabíem que, després de l’estiu anormalment paralitzat i buit del 2020 i de l’estiu moderadament però reticentment en marxa del 2021, aquest estiu del 2022 Mallorca es convertiria –i en realitat també Eivissa, Formentera i Menorca– en un escenari entre orgiàstic i apocalíptic: més massificat que mai, més accelerat que mai, tan maltractat com sempre. Però diria que les previsions han fet curt. No sé si és perquè la seqüència d’onades de calor que està assolant Europa i nombrosos indrets del planeta ens ha posat davant els ulls d’una manera més dràstica que mai l’emergència climàtica que ja tenim al damunt, no sé si és perquè cada vegada són més els mallorquins que se senten expulsats de la seva terra (o si més no arraconats i minoritzats en la seva terra) o no sé si és perquè el trauma pandèmic ens ha deixat a tots més tocats del que acceptam o del que volem reconèixer –jo diria que és una mescla de tots tres factors ara esmentats–, però la sensació de calamitat, de desordre que se’ns ha anat de les mans, cada vegada és més general. Continuam sortint de festa, sí, i anant de concerts, i passant dies a la platja, sí, i fent sopars a la fresca, i quedant amb els col·legues per fer canyes, i ho continuam fent perquè la vida s’ha de viure –només faltaria–, però la sensació és la que és. I alerta, és una sensació intuïda, visceral, de pell, però també fonamentada en dades objectives: les immobiliàries que operen a les Balears eren 2.000 abans de la pandèmia i ara ja són 4.000; les compres de propietats per part de rics no residents s’han disparat; l’aeroport de Palma està mig col·lapsat des del mes de maig i així com estan les coses és possible que hi estigui fins ben entrat octubre; els embossos de trànsit són quotidians… Tots sabíem el que passaria, i ha passat. Si continuam així, tots sabem què passarà. I passarà.

(Article publicat originalment a Última Hora, 23-7-2022)

País Valencià, Segle XXI © 2022 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER