Canvi de govern o canvi de règim?

Gustau Muñoz

Fins ara el paradigma dominant en la política valenciana ha estat la necessitat d’un canvi de govern. Els vint anys d’hegemonia electoral del PP, que li havien permès ocupar totes les parcel·les possibles de poder, han deixat un paisatge devastat, arruïnat, socarrat. Tot el que han tocat ha anat de mal borràs. Ocuparen les caixes d’estalvi i acabaren amb elles. Ocuparen RTVV i acabaren tancant-la de manera ignominiosa. Ocuparen les instàncies representatives i les altes institucions i ens trobem amb unes Corts Valencianes presidides per un personatge funest i suspecte, amb el grup majoritari farcit d’imputats,  amb un desprestigi brutal. Només la tasca exemplar i combativa de l’oposició ha salvat la dignitat de la institució (diputades com Mònica Oltra, Mireia Mollà, Clara Tirado, Marina Albiol, entre altres, n’han estat l’estendard).  La Generalitat ha estat sacsejada per la corrupció, amb dimissions, cessaments, imputacions, processos, un president no elegit per al càrrec i que no n’està a l’alçada. Les finances públiques estan sota mínims, l’endeutament és una càrrega feixuga que ens hipoteca el futur, molts ajuntaments han estat a la vora de la fallida, els casos de corrupció es compten per desenes. A més, la Generalitat fa temps que no és motor d’iniciativa econòmica, enmig d’una crisi paorosa, i no compleix les seues obligacions en matèria de política social.

Un panorama depriment que imposa com a primera obligació a qualsevol persona interessada en la cosa pública, més enllà d’altres consideracions, el compromís de propiciar un Canvi, una renovació, l’alternança o millor l’alternativa, com a mesura de regeneració imprescindible i inajornable.

Les enquestes i les darreres eleccions, si serveixen com a indicadors, mostren clarament que l’opinió pública valenciana ha virat i que s’ha acabat el temps de les majories del PP. S’obre una nova pàgina, que en principi començarà la primavera de 2015, amb les eleccions municipals i autonòmiques que han d’obrir les portes al canvi llargament desitjat.

El context, tanmateix, és ara potser un altre, i cal prendre bona nota. Perquè molts  símptomes donen a entendre que la volada dels canvis necessaris podria ser encara més gran. I tant si s’aconsegueixen com si no, això afectaria el paradigma fins ara dominant en la política valenciana. Però com, i en quina mesura? I sabrem fer valdre les prioritats que interessen de debò als valencians, la perspectiva valenciana?

A hores d’ara, per part de sectors significatius, s’apunta a un canvi de règim, més que no a un canvi de govern. A un canvi en l’entramat institucional, a un procés constituent, a un referèndum sobre la forma d’Estat, a una consulta sobre la possible independència. Tot plegat, i més enllà del recorregut que tinguen aquestes reivindicacions, enmig de la crisi del sistema nascut el 1978, que és indubtable.

Algú ha jugat amb foc. No es pot desmantellar impunement l’Estat del Benestar, privatitzar la sanitat, malmetre l’escola pública, privatitzar les universitats, deixar sense futur el 60% de la joventut, suportar un atur devastador, acceptar que s’acaben les prestacions i deixar milers de treballadors a la intempèrie, retallar i anul·lar un Estatut refrendat per les urnes, engegar tot un procés de recentralització amb una llei restrictiva rere l’altra, carregar-se la RTVV, no tallar en sec la corrupció, eternitzar processos que acaben diluint-se, no castigar els corruptes que han saquejat les caixes d’estalvi, deixar a la gent sense casa, desnonar-la, no acceptar la dació en pagament, no investigar l’accident del metro, deixar al carrer com si res consellers, presidents, polítics, empresaris, negociants i banquers que han causat la ruïna, la desesperació i el sofriment de milers i milers de persones.

Es pot pensar que el pacte implícit del 78 l’han esquerdat els qui han propiciat tot això, que són en bona mesura els mateixos que volien activar una “Segona Transició”, com apuntava el títol d’un llibre de José Maria Aznar. Els qui pensaven que la primera havia anat massa lluny i han volgut aplicar el programa màxim de la FAES, que ha trencat els equilibris socials, polítics i territorials que apuntalaren la democràcia precària, desmemoriada, però prometedora i valuosa malgrat tot que començà a caminar amb la Constitució vigent.

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER